Generar un impacte positiu en la societat i el medi ambient més enllà de prioritzar la maximització de la rendibilitat, amb la finalitat de donar resposta als grans reptes i problemes de l’actualitat. Aquest és l’objectiu de l’economia d’impacte, i Barcelona vol tenir el seu paper en aquest moviment. La ciutat es convertirà en l’epicentre del sector durant la setmana vinent, en la qual Barcelona acollirà l’onzè Ship2B Impact Forum i també la Impact Week de Norrsken, que se celebra per primera vegada a la ciutat, després de quatre edicions a Estocolm.
Ship2B va néixer el 2013 precisament amb l’objectiu de crear un ecosistema d’impacte amb Barcelona en el centre, format per startups, empreses, inversors i organitzadors determinats a donar resposta als reptes socials i mediambientals que afronta la societat actual. Des de llavors, la fundació ha accelerat més de 330 projectes, amb 233 startups i 98 entitats socials, com destaca el seu president i cofundador, Xavi Pont, que aposta per obrir una nova etapa en l’economia d’impacte.
— Com ha evolucionat l’economia d’impacte després d’una dècada d’activitat de Ship2B?
— El moviment ha estat clarament molt reeixit durant els últims anys, ha aconseguit aixecar molts diners. No obstant això, hi ha dubtes sobre si s’estan aconseguint els impactes profunds que s’esperaven a l’inici. Tot això ho abordarem al Ship2B Impact Forum la setmana que ve. Farem balanç dels últims anys, parlarem de les llums i també de les ombres del moviment, i ens plantejarem obertament com ha de ser la següent etapa.
— I com ha de ser?
— El que tocarà fer en els pròxims anys és donar un gir no tan quantitatiu com qualitatiu, per a buscar un impacte profund, sistèmic, que entri a fons en les problemàtiques actuals.
— Com es podrà aconseguir?
— Probablement és necessari que el sector privat no ho faci tot pel seu compte, sinó que sigui capaç d’hibridar-se amb la filantropia i el sector públic, de formes més complexes, diferents i innovadores, en les quals cadascuna de les parts aporti un vessant diferent i en la qual la suma dels tres aconsegueixi impactes més profunds.
— Quin és el proper pas per a avançar en aquesta direcció?
— L’Impact Forum reflexionarà precisament sobre els pròxims passos del moviment. Des de Ship2B estem ara molt focalitzats en l’àmbit de la qualitat de vida de col·lectius vulnerables, com persones grans, persones amb discapacitat i malalts crònics. També estem centrats en llançar un fons de salut infantil, i en les tecnologies emergents del canvi climàtic.
— Com ha contribuït Ship2B a impulsar l’economia d’impacte a Barcelona?
— Hem generat impactes tangibles i intangibles. Els tangibles han estat els més de 300 projectes que hem accelerat. Els intangibles han estat tan o més importants, i han permès difondre el missatge de l’economia d’impacte i ser un dels actors, impulsors i creadors d’aquest àmbit a Catalunya i Espanya. És més, l’Impact Forum ha estat en l’avantguarda d’aquests impactes més intangibles, i ha fet que molts altres actors s’hagin animat a explorar l’economia d’impacte.
— Quin paper juga Barcelona en aquest àmbit?
— Barcelona s’està consolidant com una capital de l’impacte. Ho demostra l’agenda d’aquesta setmana, en la qual tindrem no només l’Impact Forum, sinó també la Impact Week de Norrsken, i altres esdeveniments durant tota la setmana.
— I el rol de les administracions?
— L’Ajuntament està sumant cap aquesta direcció. Tenim un ecosistema emergent que està guanyant molta força. De fet, em recorda a la situació en la qual fa uns anys estava la innovació digital a Barcelona.
“L’economia d’impacte ha d’hibridar-se amb la filantropia i el sector públic perquè la suma dels tres aconsegueixi impactes més profunds”
— En quin sentit?
— L’entorn i el dinamisme de l’ecosistema d’impacte és molt similar al que hi havia fa 20 anys en l’emprenedoria digital, en la qual Barcelona ara és referent. Vull pensar que veurem una eclosió de l’economia d’impacte similar a la que va haver-hi en el seu moment en l’àmbit digital.
— Què ha de passar perquè arribi aquesta eclosió?
— Ha d’haver-hi una aposta decidida del sector públic, així com una aposta decidida dels actors del món financer, dels emprenedors i de la filantropia. Ha d’haver-hi una implicació per part de tots els actors per consolidar aquest espai.
— Cal a més acostar el concepte d’economia d’impacte a la ciutadania?
— Cal acabar d’afinar les definicions i el perímetre del que és l’economia d’impacte, i com se superposa per exemple amb l’àmbit de l’economia social. Són conceptes que engloben realitats similars, però que són una mica diferents. D’alguna manera, l’economia d’impacte es mou a cavall entre l’economia social i la responsabilitat social corporativa empresarial.
— Com ho fa?
— Amb empreses amb un clar propòsit i missió d’impacte social o mediambiental, que sovint són amb ànim de lucre i que són capaces de mobilitzar grans capitals dels mercats financers. Són empreses que persegueixen una triple rendibilitat: la social, la mediambiental i la financera.
— I, a vegades, com més rendibles són, més impacte social poden generar.
— Per resoldre els grans problemes socials i mediambientals necessitem diners, i també talent. I el talent existeix, la qüestió és com aconseguim atreure a aquesta gent talentosa perquè se centri en projectes d’impacte. Cada vegada hi ha més gent interessada: abans, quan algú emprenia ho feia només per lucrar-se; ara, molts emprenedors estan cada vegada més interessats a generar un impacte positiu en el seu entorn i en la societat.
— Però amb el talent no n’hi ha prou.
— No, però si es mira a les grans gestores de capital de risc, moltes estan llançant fons d’impacte. I vas als bancs, i també s’ha despertat una sensibilitat cap aquest moviment. I vas a l’Ajuntament i la Generalitat, i cada vegada més veus parlen d’impacte. I tot això és encoratjador.
