Lluís Seguí (Barcelona, 1972) va tenir “inquietud per l’empresa i l’emprenedoria” des de ben aviat. Li venia de família. Als anys 50 del segle passat la seva família, juntament amb les famílies Bonet i Sunyol, havien fundat l’empresa Bosuga, especialitzada en la fabricació de xassís per al sector de l’automòbil i que va acabar sent adquirida dècades més tard per la Ford Motor Ibérica de Juan Echevarría. Addicionalment, ja als anys 80, el seu pare es va convertir en el màxim accionista de Paniker, companyia química amb seu a Sant Boi de Llobregat especialitzada en adhesius industrials, la qual va presidir durant més de 25 anys. “M’agradava molt el món dels negocis i entendre com funcionaven les empreses per dins. Des de ben jove anava a treballar a Paniker tots els estius. Recordo aprendre a analitzar els comptes de resultats i balanços de l’empresa des dels 12 anys”, ha explicat Seguí en una nova sessió del cicle True Leaders, organitzat per The New Barcelona Post i EY per conèixer èxits empresarials de la mà dels seus impulsors. “L’empresa familiar va ser una gran escola: des de revisar inventaris als magatzems fins a recobrar impagats a Finances. Volia entendre com es feien les coses i com es podien fer millor, i més ràpid!”, afegeix, “i també vaig aprendre el valor de la consistència i la paciència a llarg termini, veient com evolucionaven les coses d’un estiu a l’altre”.
Aquesta va ser la “llavor empresarial i emprenedora” que el va portar amb poc més de 30 anys a posar en marxa la gestora de capital privat Miura Partners, de les poques amb seu a Barcelona i actualment una de les principals firmes d’inversió al sud d’Europa. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) per IQS (Universitat Ramon Llull) i amb un postgrau a l’IESE, es va formar a Arthur Andersen, avui integrada a Deloitte, i al grup hoteler Intercontinental, formant part de l’equip d’inversions i adquisicions a Brussel·les i Londres. Va ser a la capital britànica on va començar la seva història emprenedora. Primer formant part de l’equip fundador d’IP Powerhouse, projecte de venture capital amb l’objectiu de crear una xarxa paneuropea de centres de dades i en el qual van aconseguir aixecar més de 130 milions d’euros de CapVest, J.P. Morgan i Deutsche Bank. “A la meitat del projecte va explotar la bombolla tecnològica del 2000. Ens havíem anticipat a la demanda d’un servei que avui dia està en plena expansió, però en aquella època encara no estava prou madur. Va ser un gran aprenentatge, fonamental per a després construir Miura. Amb el pas del temps un aprèn que no s’ha d’aixecar ni molts diners ni massa ràpid, s’han d’aconseguir els recursos adequats en el temps adequat”, ha recordat Seguí en una sessió moderada per la cap de redacció de The New Barcelona Post, Cristina Martín.
Seguí es va traslladar de Londres a Madrid per continuar amb la seva carrera en el món de les inversions a Nazca Capital, que just estava naixent l’any 2001. Allà va passar set anys fins que va decidir tornar a Barcelona. “Vaig aprendre l’ofici i, després d’aquesta magnífica experiència, l’impuls emprenedor va sortir d’una manera definitiva”, assenyala Seguí, qui, acompanyat de Juan Leach, va fundar Miura Partners. Corria l’any 2008. “Era una època complicada per la crisi financera global. Però els moments complicats poden ser a vegades els moments adequats per emprendre, sobretot en el món de la inversió on a vegades toca ser contrarian. Quan tens el vent en contra és quan es nota la diferència i es posa en valor la visió, l’oportunitat i la capacitat d’aportar solucions. En el nostre cas, la d’invertir en companyies líders en sectors estratègics com l’alimentació, els serveis i les indústries de nínxol, amb un pla clar d’internacionalitzar-se i consolidar els seus sectors d’activitat, aportar talent, capacitat transformadora i múscul financer al teixit productiu i empresarial. Si no ho haguéssim fet el 2008 i haguéssim esperat una mica més, probablement avui no existiríem”, defensa.
Amb el focus posat en les pimes i les empreses familiars, Miura va aixecar el seu primer fons de 100 milions d’euros al juny de 2008, pocs mesos abans de la fallida de Lehman Brothers. Amb els recursos sota el braç, van aprofitar per construir la seva primera cartera de companyies a Espanya. “El mercat es va recuperar l’any 2013 i aquí van arribar els anys en què el private equity va créixer ininterrompudament, gràcies a condicions macroeconòmiques favorables amb tipus d’interès baixos i una inflació molt controlada”. Miura va aconseguir créixer d’aquells 100 milions d’euros inicials fins als més de 1.500 milions d’euros d’actius sota gestió actuals, amb més de 80 inversions acumulades i tres estratègies d’inversió diferenciades: buy-outs per a companyies mitjanes; impacte enfocat en petites companyies; i capital a llarg termini per a aquells projectes que requereixen un horitzó temporal més llarg. En l’actualitat compten amb un portfolio de prop de 20 companyies amb una facturació agregada de més de 2.500 milions d’euros en sectors tan variats com la salut, l’educació, l’alimentació, els serveis o sectors industrials de nínxol.
Amb l’arribada de la pandèmia i una creixent inestabilitat geopolítica es va posar fi a la corba de creixement del capital de risc. “En un context d’incertesa, el món econòmic no viu còmode, prefereix l’estabilitat”, assenyala Seguí. Malgrat això, Miura ha aconseguit en aquest 2024 la fita d’aixecar més de 800 milions d’euros per a les seves tres estratègies d’inversió. “Ara el mercat és més selectiu i hi ha més limitació de capital. Els períodes de fundraising s’han allargat. En el nostre cas, en comptes de fer-ho en vuit o nou mesos, que hauria estat l’habitual en un altre context, hem trigat més de dos anys”, valora. “Però malgrat tot, hem aconseguit renovar la confiança dels nostres inversors i incorporar-ne de nous, gràcies a un projecte amb propòsit, amb capacitat de generar valor en les empreses i amb retorns superiors, tant financers com d’impacte”, conclou.
I és que Miura Partners té molt clar per què fa el que fa. La firma ha definit el seu nou full de ruta recentment. “L’època que estem vivint i l’actual model econòmic planteja reptes per a l’individu, la societat i el planeta. Tots tenim deures per fer i som responsables de la petjada que deixem. A Miura hem adaptat les nostres estratègies d’inversió a aquest nou context”, explica. Davant la situació d’incertesa, la firma aposta per “un capital sostenible, pacient i a llarg termini”. Per a això, s’han marcat com a valors clau el llegat, el propòsit i l’impacte tant a Miura com a les empreses en les quals inverteix, “amb l’objectiu de generar un nou cercle virtuós entre persones, societat i clima, sabent que és un tema lent, que ningú té una vareta màgica i que cal anar pas a pas”.
Lliçons per a aquells que volen emprendre
“Emprendre no és per a tothom i no passa res”, comenta Seguí, i posa molt èmfasi en el fet que “una cosa és ser emprenedor i l’altra és ser empresari”. Les dues opcions són igual de vàlides, tot i que moltes vegades, al bon emprenedor li fa falta un bon empresari al costat. “Cadascú ha de conèixer el que sap fer millor i millor li encaixi”, subratlla.
No s’oblida de la variable temps. “Això va molt del timing, tant del mercat com d’un mateix. Emprendre implica gestionar moltes variables amb molt de risc i on el més rellevant és fer-ho en el moment adequat”, sosté. Ho va aprendre amb IP Powerhouse: “Si ho haguéssim fet fa cinc o deu anys, hauria estat possiblement un projecte d’èxit. Però el mercat no era el mateix fa 20 anys i la demanda excessivament incipient va jugar en la nostra contra”. I afegeix: “S’expliquen els casos d’èxit, però no els casos de fracàs, quan per naturalesa hi ha més emprenedors que han fracassat que els que han triomfat i molts d’ells són grans exemples també”.
El consell que tothom vol escoltar és com trobar bons socis: “Si vols anar ràpid, ves sol, si vols anar lluny, ves acompanyat”. “En el meu cas, sempre he intentat envoltar-me de gent bona, però sobretot de bona gent. Primer es tracta de tenir un entorn de confiança i enteniment, i després ja mirarem el currículum. En els projectes empresarials a llarg termini —en el cas de Miura ja portem gairebé 17 anys—, és clau el factor humà de l’equip, més enllà de les capacitats tècniques”, apunta un emprenedor que va començar mà a mà amb un antic amic i company de pis, “personalment anava a sortir bé segur, professionalment estava per veure”. Avui podem afirmar que l’aposta va sortir bé i ja estan acompanyats per set socis més.
