El riu Besòs ha alimentat l’aigua que beuen (i que utilitzen per regar jardins i banyar-se) els barcelonins des dels temps dels romans, des d’una mina de Montcada que alimentava un aqüeducte que tenia més d’11 quilòmetres de llarg i salvava un desnivell de 18 metres. Per aquell mateix traçat, en època medieval, hi va discórrer el Rec Comtal, i més tard, el ferrocarril de Granollers. Ara s’hi està construint l’estació de la Sagrera, que els usuaris de l’alta velocitat gaudim des d’una perspectiva privilegiada. Aviat s’hi aturaran els trens, i l’est de la ciutat notarà l’impacte que genera una estació d’aquestes característiques.
Mentre es reprenien les obres de la Sagrera, als despatxos del Sector d’Urbanisme de Barcelona s’hi han aprovat dos plans urbanístics importants que potser han passat una mica desapercebuts (la gent no preveu que hi hauran construccions fins que veu les grues) però que canviaran la densitat a l’extrem est de la ciutat.
D’una banda, l’any 2023 es van aprovar Modificació del Pla General i Pla de Millora Urbana per als terrenys de davant del centre comercial de La Maquinista. On ara hi ha un aparcament enorme en superfície, amb façana al carrer Ferran Junoy (industrial metal·lúrgic i director de la Maquinista Terrestre i Marítima i d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre), en pocs anys s’hi veuran blocs en alçada de fins a 14 i 16 plantes, és a dir, edificis de 54 i 60 metres d’alçada. Aquesta és l’alçada que tenen les torres exemptes de la Diagonal, com la de Mediapro, la de RBA, l’edifici de Cuatrecasas (entre 16 i 18 plantes) o la del Sabadell (23 plantes).
Serà clau garantir que l’habitatge assequible a què els dona dret al pla s’edifiqui en els terminis que determina el planejament urbanístic
En aquest solar s’hi ha concentrat una edificabilitat molt alta (65.000 m2 destinats a habitatge), amb capacitat per a 812 pisos nous (518 lliures i 294 protegits). Que un operador comercial com Unibail-Rodamco-Westfield es converteixi en promotor d’habitatges, també per a l’habitatge protegit, és bona notícia, i cal esperar que seleccioni equips d’arquitectes capaços de convertir aquesta volumetria única que la ciutat els ha concedit en una obra d’arquitectura excel·lent. Ho han fet a altres ciutats amb resultats excel·lents, però requereix participar del repte de fer ciutat com s’ha fet sempre a Barcelona, amb resultats excel·lents: contractant diferents equips d’arquitectura per a cada edifici, contribuint a generar un paisatge urbà divers però cohesionat pel planejament. Serà clau garantir que l’habitatge assequible a què els dona dret al pla s’edifiqui en els terminis que determina el planejament urbanístic.
L’altra gran operació urbana és la Modificació del Pla General del Sector Prim, que també té edificacions en alçada (10 i 12 plantes amb alguna torre de 16 o 18 plantes), amb unes plantes baixes molt diàfanes, obertes a la ciutat i molt de sòl destinat a equipament. Aquesta operació és encara més interessant que l’anterior, en el sentit que està més a prop de l’estació de la Sagrera, i té una ordenació que és fruit d’un concurs que van guanyar Forgas Arquitectes, que crearà espais interiors d’illa molt públics, amb usos d’equipament, i tindrà un aspecte molt diferent a les illes de l’Eixample central a les quals estem acostumats. El nou barri té la forma d’un triangle amb el perímetre construït amb edificis alts, però amb un interior molt obert i diàfan que està cridat a tenir molts usos públics i d’utilitat pels residents de la Verneda i la Pau, a més dels nous que vinguin.
Aquestes operacions demostren que no cal consumir nou sòl a l’exterior de les ciutats, ni transformar camps en urbanitzacions
Aquest, a més, és un sector important perquè part de la propietat del sòl és de l’Ajuntament de Barcelona, i això permetrà que la ciutat disposi d’un sostre municipal important per a fer-hi habitatge protegit. Els costos d’urbanització en aquest sector ascendeixen a 26 milions d’euros (segons el planejament aprovat), i poder executar les obres d’aquests carrers el més aviat possible és crític per tal d’obtenir els solars on edificar tots els habitatges lliures i assequibles que preveu el pla: 1.624 habitatges lliures i 1.725 de protegits.
Aquestes operacions demostren que no cal consumir nou sòl a l’exterior de les ciutats, ni transformar camps en urbanitzacions. El que fan aquestes operacions és redensificar els teixits existents i concentrar els usos per a fer barris amb més vitalitat, a prop de les grans estacions de connexió amb el territori. Els 55.000 pisos promesos per Salvador Illa necessiten que l’urbanisme avanci regenerant les ciutats existents, amb bons plans urbanístics, per tal que les grues comencin a aixecar les parets. No n’hi ha prou amb l’aprovació dels plans. Ara cal garantir que la ciutat n’obté els pisos protegits amb què va comptar quan els va imaginar.
