Premio Nadal Premi Josep Pla 2025
L'escriptor David Bueno i el divulgador Jorge Fernández Díaz. © Eli Don/ACN

Una nit amb un científic i un altre Jorge Fernández Díaz guanyant el Nadal i el Pla

La gala literària del dia de Reis ret homenatge a Ana María Matute, la guanyadora de l'edició de 1959

David Bueno (Barcelona, 1965) no acostuma a ser un dels convidats habituals el dia de Reis a l’hotel Palace per al lliurament del Premi Nadal i el Josep Pla. Venen literats, també polítics, però no gaires científics. El biòleg i professor de la Universitat de Barcelona (UB) ha guanyat el Premi Josep Pla amb L’art de ser humans, presentada sota el pseudònim Carro de foc. S’ha imposat per majoria entre els 40 manuscrits que han participat en aquesta 57a edició. Es tracta d’un assaig sobre art, tot i que Bueno sigui més conegut per la seva especialitat en neurociència, que aplica a com millorar el sistema educatiu. No acostuma a guanyar una obra d’aquestes característiques i molts s’havien oblidat que el guardó premia les obres de prosa en català, des de dietaris a novel·les, gèneres variats com els que havia conreat Josep Pla.

Conegut autor de títols de divulgació científica, Bueno ha reivindicat en el seu discurs a les arts “en plural”, incloent-hi també la ciència i la filosofia, per enriquir la vida i la ment gràcies a la capacitat d’enraonar, ser creatius i fer abstracció. “Mentre continuem parlant el llenguatge de les arts, hi ha esperança al món”, ha sostingut. Tampoc s’ha oblidat d’aquell professor de Biologia que va tenir als 14 anys que li va posar uns deures que va preparar per als Jocs Florals de la seva escola. “Vaig guanyar tots els Jocs Florals als quals em vaig presentar. Va ser l’inici de la meva passió per la ciència i per escriure. Aquest llibre és la continuació de tot això. No és la culminació de res, sinó un impuls renovat per continuar treballant”, ha sostingut.

En el cas del Nadal, premi íntegrament centrat en la novel·la, no hi ha hagut grans sorpreses de format, però sí de noms. El guanyador de la 81a edició ha estat Jorge Fernández Díaz (Buenos Aires, 1960), periodista i escriptor argentí que no té res a veure amb el polític que ve al cap quan se sent aquest nom. Just després de conèixer el veredicte del jurat i entre cares de sorpresa, s’ha hagut d’aclarir que no era qui tothom estava pensant en un primer moment i s’ha sentit un “Ahhh” generalitzat a la sala.

La seva és una novel·la sobre un escriptor que vol entendre al seu pare, “la persona més misteriosa” de la seva vida. “Ell era d’una generació d’homes que no podia comunicar-se amb els seus fills. Veure junts pel·lícules de l’antic Hollywood va ser l’educació sentimental que em va donar”, ha explicat, rememorant títols com Gilda, Mogambo i Allò que el vent s’endugué i a directors com John Ford.

El secret de Marcial arriba 20 anys després que l’escriptor escrivís una novel·la sobre la seva mare en la qual el seu pare era un personatge secundari, amb només un capítol. Fernández va ser fill d’una de les moltes famílies espanyoles que van abandonar el país després de la Guerra Civil. “Soc fill de dos asturians que van emigrar a l’Argentina enmig de la fam i por”, ha dit res més pujar a l’escenari.

La seva novel·la ha resultat la guanyadora entre els més de 760 manuscrits que s’han presentat enguany al Premi Nadal. “El meu pare em va donar per perdut quan es va assabentar que jo volia ser escriptor. Crec que confonia la literatura amb ser un gandul. És un gir irònic del destí que el meu pare torni a Espanya amb aquesta novel·la”, ha dit. Tant el llibre de Fernández com el de Bueno es publicaran el pròxim 5 de febrer.

Jorge Fernández Díaz
L’escriptor Jorge Fernández Díaz. © Eli Don/ACN

Homenatge a Ana María Matute

Els premis d’aquesta nit s’han barrejat amb l’homenatge a Ana María Matute, novel·lista barcelonina que va néixer fa 100 anys. L’efemèride coincideix també amb el 100è aniversari de Carmen Martín Gaite, el 150è d’Antonio Machado i el 250è de Jane Austen.

L’escriptora, figura clau per a la literatura infantil i juvenil que dormia sempre amb un exemplar de Peter Pan a prop, va guanyar el Nadal l’any 1959 amb Primera memoria, després que el guardó se li hagués resistit uns anys enrere. “La meva ambició és fabulosa, il·limitada”, va declarar la nit del dia de Reis en la qual va resultar guanyadora, segons ha recordat Inés Martín Rodrigo aquest dilluns. “Va crear regnes de fantasia”, ha defensat la periodista i escriptora, també guanyadora del Nadal l’any 2022 amb Las formas del querer. Amb motiu de l’efemèride, Destino publicarà diferents títols de Matute, començant amb Primera memoria aquesta setmana.