Els aeroports marquen el bateg de les ciutats i comunitats a què serveixen. Si és per nombre de passatgers, el 2024 que acabem de deixar enrere ha estat un èxit rotund per a Barcelona-El Prat, que tancarà l’any amb més de 55 milions de passatgers que han fet ús de les dues terminals.
Durant els propers dies, el servei d’estadística d’Aena farà públiques les xifres exactes de viatgers, operacions i càrrega dels 12 mesos passats, tot i que que des de The New Barcelona Post, on ja hem recordat el 15è aniversari de la T1 i també les històries de la història de l’aeroport, podem avançar ja que l’any passat ha estat excel·lent per al Prat, i també podem repassar quines han estat les claus perquè hagi estat així.
Grans avions
Com si fos un avís que l’any arrencava fort, el primer dia del 2024 va tornar un avió simbòlic: l’Airbus A380 d’Emirates va aterrar al Prat de manera regular després de diversos anys d’absència. Des de l’esclat de la covid només havia tornat molt puntualment, i la companyia de Dubai va programar avions de menor capacitat, com els Boeing 777, per als seus serveis amb Barcelona des de Dubai i amb escala al Prat per continuar a Ciutat de Mèxic. El retorn del gegant va significar un important increment de passatgers diari.
Aquesta regió, la del Golf Pèrsic, està cada cop més ben servida amb Barcelona, ja sigui amb vols directes o tenint aquestes destinacions com a hubs per seguir cap a altres destinacions d’Àsia, Oceania o Àfrica. La mateixa Emirates, Etihad, Qatar Airways o Kuwait Airways han millorat freqüències i els tipus d’avió, tendint a models cada cop més grans.
La canadenca Air Transat va augmentar notablement els serveis amb Montreal aquest 2024 i va canviar el tipus d’avió habitual per un avió més gran per poder respondre a la demanda de canadencs que volen viatjar a Catalunya i, en menor mesura, de catalans que aposten pel país nord-americà arribant per Calgary, Toronto i Montreal. La companyia no està sola en aquests serveis i Air Canada, l’aerolínia històrica del país (fundada el 1936) també ha incrementat la seva presència al Prat amb més freqüències i avions de més capacitat, com ara els Boeing 777.
El mercat Corea del Sud-Catalunya s’ha consolidat notablement i aquest any han estat fins a quatre companyies diferents les que han volat la llarga línia entre Seül i Barcelona: Korean Air, Tway, Air Premia i Asiana, que fins i tot ha arribat a programar en algunes dates l’avió més gran de la flota: l’A380. Una altra companyia que va augmentar notablement la presència a Barcelona va ser Saudia. L’aerolínia d’Aràbia Saudita torna amb força a l’estiu amb els vols directes a Jiddah. La forta aposta del govern àrab de cara a fer negocis internacionals i obrir definitivament el país al turisme van ser clau per a la seva aposta catalana.
Retorns
Després d’un llarg període d’estar a mig gas, Air China va tornar amb més força que en temps previs a la crisi de la pandèmia. Per primera vegada, Barcelona va tenir un vol diari amb Pequín, complementat amb diversos serveis setmanals a Xangai. A aquests cal sumar-hi els vols directes a Shenzhen, una altra de les grans ciutats portuàries asiàtiques. Aquests, operats per Air Shenzhen, estan també a l’òrbita d’Air China, ja que les dues aerolínies pertanyen al mateix grup.
Per la seva banda, Singapore Airlines, una de les companyies més prestigioses del món, ha tornat a oferir enllaços sense escala entre la ciutat-estat i la capital catalana, un tema projectat des del final de la crisi sanitària. A Àsia hi va haver una altra excel·lent notícia amb la recuperació de la ruta a Hong Kong després d’una pausa de quatre anys per part de Cathay Pacific. Els vols a aquesta regió s’han consolidat notablement aquest 2024.
Estats Units, imparable
Els Estats Units segueixen sent el país estrella pel que fa als vols intercontinentals des del Prat. Si fins fa uns anys Nova York i Atlanta eren les úniques destinacions directes, aquest mateix any s’ha pogut volar també a Los Angeles, San Francisco, Washington, Chicago, Boston, Miami, Filadèlfia, Dallas i Charlotte. El més interessant de tot és que aquests serveis no estan en mans de només un operador, sinó que la competència està molt present. Per viatjar a totes aquestes ciutats hi ha l’opció de fer-ho amb Delta, United, American Airlines o Level. El turisme americà amb destinació a Europa, que comença les seves gires continentals a Barcelona o arrenca els seus creuers pel Mediterrani al port de la nostra ciutat, té un pes important en aquest notable increment de passatgers nord-americans al Prat.
Els Estats Units són el mercat principal d’una Level amb vocació barcelonina i intercontinental que, després d’uns anys sota la supervisió operativa d’Iberia, des de finals d’aquest any vola com a companyia independent dins l’estratègia del grup IAG, i ha augmentat la flota per consolidar els vols no només als EUA, sinó també a Xile i l’Argentina, on vola molts dies a plena ocupació. Santiago i Buenos Aires són una altra de les claus per a aquest any intens al Prat.
Nous països i aerolínies
El rècord de viatgers a les dues terminals de vols comercials de Barcelona-El Prat també ha estat responsabilitat de noves aerolínies que no només s’han estrenat com a operadores al Prat, sinó que han obert noves línies i fins i tot han fet possible enllaçar directament amb nous països, com és el cas d’Uzbekistan, que per primer cop ha tingut serveis directes regulars amb Catalunya. Cap Verd i la seva aerolínia nacional també es van convertir en servei directe.
El cas marroquí no és nou. Des de Barcelona es pot volar a diverses destinacions del país nord-africà, tot i que l’oferta continua augmentant, com és el cas de Tetuan, nova destinació directa. A Romania, aquest any s’han estrenat les ciutats de Brasov i Bacau com a destinació directa. També s’ha establert un vol singular a Amèrica Central, concretament a Tegucigalpa, Hondures, amb Iberojet, companyia que també vola a Cancún des del Prat.
Ryanair i Vueling
Les dues companyies aèries d’àmbit europeu van continuar apostant fort per la ciutat. Des de la T1, Vueling continua sent l’operador de referència a Barcelona i el que té més avions basats al Prat, i ha evidenciat que fins i tot els creixements d’un digit es noten. La barcelonina va prometre créixer un 7%, i es va notar en el nombre de passatgers. La companyia va afegir Comiso, a Sicília; Tromso, a Noruega; Istanbul, a Turquia, i Londres-Heathrow, al Regne Unit a la seva xarxa de destinacions.
Ryanair ha entrat en serveis que operava en exclusiva Vueling, com és el cas d’Alacant, o bé a destinacions molt nínxol, com Reggio Calabria, al sud del sud d’Itàlia. Aquest 2024 ha crescut una mica més d’un 12%, i ja es pot volar a més de 70 destinacions amb els avions del seu grup, 14 dels quals tenen base al Prat.
Cal tenir en compte també l’increment de serveis de la tercera aerolínia al Prat per nombre d’usuaris: Easyjet. La companyia té una base operativa a Barcelona, amb avions pernoctant i tripulacions locals treballant-hi. A més dels serveis que ja cobreixen, aquesta empresa amb tres caps —britànic, europeu i suïs— té cada vegada més present Barcelona com a destinació des de les diferents bases. Milà-Linate, Estrasburg i Salzburg han estat les novetats, com ho són els notables augments a Lisboa, Londres-Gatwick i Paris-Charles de Gaulle.
I també destaca el paper d’una altra low cost que es va consolidant a Barcelona: Wizz Air, que ofereix destinacions que fins fa pocs anys o fins i tot recentment obligaven a fer escala o canvi d’avió a un altre aeroport europeu: Belgrad, Cracòvia, Gdansk, Timisoara, Sofia , Tirana, Katowice i altres ciutats de l’est d’Europa, a més d’una oferta amb capitals més conegudes de la UE, que també són responsables de les notables xifres de viatgers aeris a Barcelona durant el 2024.
I finalment una altra low cost local, que té els seus serveis centrals a Travessera de Gràcia amb Aribau: Volotea. Tot i que fins ara no havia posat el focus en el seu propi aeroport, el 2024 ho ha començat a fer amb intensitat, apostant per unir Barcelona amb ciutats petites i mitjanes a Espanya i Itàlia i França.
Apostar
A tot això cal sumar-hi un notable increment en dos mercats: la càrrega aèria i l’aviació corporativa. Totes dues tenen les seves pròpies terminals. Pel que fa a la T1 i T2, la xifra rècord les comença a posar al límit òptim de la seva capacitat, i ja s’estan plantejant reformes que permetin maximitzar els espais disponibles.
Tot i això, ara queden coses pendents, com una ambiciosa ampliació de l’aeroport, encara que aquest tema queda per més endavant. És molt sensible i també estratègic. Segur que al llarg del 2025 hi haurà oportunitats per parlar-ne i, des dels llocs on s’ha de decidir què es vol que sigui Barcelona els propers anys, caldrà moure fitxa. De moment, l’aeroport ja ha complert la seva comesa: tanca el millor any de la seva història amb una mica mes de 55 milions de passatgers.
