Consolidar-se com un veritable districte de la indústria 4.0 d’abast global. Aquest és l’objectiu amb el qual el DFactory ha posat en marxa la primera fase de la seva ampliació, amb la qual guanyarà 30.000 metres quadrats en dos nous edificis. Amb aquesta primera ampliació, el centre arribarà als 47.000 metres quadrats de sostre destinats a les innovacions de la indústria, que estaran operatius previsiblement a finals de 2026. Actualment, compta amb 17.000 metres quadrats.
Aquesta ampliació, ara en fase de licitació, tindrà un cost d’entre 50 i 70 milions d’euros, que es traduiran en dos nous edificis en la parcel·la que s’estén enfront de l’entrada actual de l’immoble. L’ampliació, però, no es quedarà aquí: el centre del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) preveu continuar ampliant-se en una segona fase fins a assolir els 100.000 metres quadrats. Aquesta futura fase, per ara sense calendari, es posarà en marxa a mesura que el DFactory vagi ocupant els seus espais disponibles i capti interès del sector per continuar creixent.
El DFactory, que va obrir el 2021 promogut pel CZFB als terrenys de l’antiga Seat, acull ara a unes 30 empreses i genera 500 llocs de treball directes, que podrien triplicar-se fins als 1.500 amb aquesta primera fase d’ampliació. Amb aquest objectiu, el centre albergarà tant a startups de l’àmbit industrial en fase inicial o en creixement, com a grans empreses que trien el DFactory per a obrir nous hubs d’abast global.
Per arribar a aquestes empreses, el CZFB ha emprès un “road show internacional” en el qual ha recollit l’interès de grans companyies globals: “Són empreses que es debaten entre obrir a Barcelona o ciutats com Hong Kong o San Francisco”, ha il·lustrat la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, amb el delegat especial de l’Estat en el consorci, Pere Navarro.
Els tres edificis se situaran al llarg d’una gran avinguda que serà el que ara és el Carrer Número 27 de la Zona Franca. Quedarà culminada per un dels edificis, amb forma de cub de vidre, en el qual s’organitzaran activitats i demostracions, com ha explicat Navarro. A més, en el futur inclourà elements com un gran monòlit que simbolitzarà el coneixement, com una picada d’ullet cinematogràfica a 2001: Una odissea de l’espai.
Tot això es planteja en un “polígon industrial que ara està aïllat”, fet que el consorci vol revertir. Per fer-ho, aposta per impulsar mesures per facilitar la mobilitat, amb més carrils bici i amb més transport públic, ha avançat Navarro: “Volem que sigui molt més amable i més obert a la ciutat i a la regió metropolitana, des d’un punt de vista tant físic com psicològic”.
La promoció d’aquesta integració urbana forma part del Pla Estratègic del CZFB per a 2025-2029, que el consorci ha actualitzat amb els seus objectius de cara als pròxims anys. Entre ells, figuren també continuar impulsant la Incubator 3D, així com continuar potenciant la seva Logistics 4.0 Incubator, per la qual han passat 46 empreses i que a finals de gener llançarà una convocatòria per per acollir noves startups logístiques.
A més, el consorci convertirà tres del carrers de la Zona Franca en un laboratori de proves per al vehicle elèctric i connectat. Per provar les noves tecnologies en circulació, els carrers es mantindran oberts al seu ús habitual en aquest nou “camp de proves” que el consorci obrirà a empreses de l’automoció. Enguany s’implementarà l’arquitectura tecnològica que possibilitarà aquest circuit, per permetre la connectivitat en temps real dels vehicles que es testaran.
Un altre dels objectius del consorci és continuar acostant la indústria 4.0 a la ciutadania i, sobretot, despertar vocacions entre els més joves. Per això, porten els seus projectes fins a les escoles i, a més, l’han tret de les aules, amb visites dels infants a centres com fàbriques i plantes químiques. El consorci, que vol exportar aquest programa perquè arribi a més zones de Catalunya, posa la mirada especialment en les nenes, en la seva estratègia de promoure la igualtat i donar visibilitat a les dones del sector.
La Zona Franca acollirà també una altra prova, i és que l’OCDE i el CZFB han acordat posar en marxa un projecte pilot que servirà per certificar les zones franques de tot el món que garanteixin la seguretat comercial en el seu territori. En aquest context, la Zona Franca de Barcelona preveu convertir-se durant aquest any en “la primera del món a obtenir aquesta certificació”, ha destacat Navarro.
La Zona Franca estudia créixer cap amunt
Per continuar posicionant la Zona Franca a nivell internacional com a node de la indústria 4.0, el consorci incentiva a les empreses que operen des del seu polígon perquè abracin les tecnologies innovadores. “L’objectiu és generar densitat, i que el districte 4.0 sigui una realitat. I només ho serà si els seus 6.000 quilòmetres quadrats en bloc es converteixen en referent mundial”, ha subratllat Navarro.
Ara, el polígon compta amb una ocupació de més del 90% i, encara que no pot ampliar-se per les seves fronteres naturals, projecta ampliar espais: el consorci es planteja fer-la créixer maximitzant l’aprofitament de les parcel·les. En un treball conjunt amb l’empresa municipal Barcelona Regional, s’estan sectoritzant les parcel·les per estudiar la possibilitat d’ampliar la seva edificabilitat i d’aixecar plantes superiors, amb l’objectiu d’ampliar la capacitat del polígon.
A més, el consorci vol treure el màxim partit també dels sostres de les naus del polígon, i està duent a terme un estudi per a impulsar una instal·lació massiva de plaques solars. L’energia generada podria anar més enllà de la Zona Franca i dur-se fins al port i la Marina del Prat Vermell. Aquesta mesura es recull en un pla estratègic que també prioritza compromisos d’RSC, en els quals emmarca l’acord per a cedir terrenys a l’Ajuntament per construir gairebé 2.000 habitatges.
Entre els objectius del CZFB, figura també la seva aposta de convertir l’edifici de Correus de Via Laietana en un centre d’innovació digital, amb una reforma de 50 milions d’euros. No obstant això, el projecte segueix encallat per la taxació dispar de l’històric edifici: una el taxa en 50 milions, però la que el consorci considera vàlida situa la xifra en uns 20 milions. La diferència radica en el fet que una contempla només la superfície i la ubicació, mentre que la de 20 milions té en compte que l’ús de l’edifici està restringit només a correus, i que només es canviarà si és perquè el gestioni el consorci, i no cap altre operador.
