El dinamisme, el mercat laboral i també els preus de l’habitatge generen una interrelació entre els municipis de Barcelona que desdibuixa els seus límits i els han convertit en una xarxa d’interconnexions que fa temps que transcendeix pobles i ciutats. Durant els últims anys, la xarxa s’ha anat estenent fins a desbordar l’actual àrea metropolitana, i Barcelona mira ja els seus reptes des de la metròpolis dels cinc milions d’habitants.
I és que els reptes del present i del futur, des de l’habitatge fins a la sostenibilitat i la competitivitat empresarial, no es resoldran si no és des d’aquesta mirada metropolitana àmplia. Així ho han constatat representants de l’àmbit econòmic, institucional i polític a la jornada L’hora de la Barcelona metropolitana, organitzada pel Cercle d’Economia, Barcelona Global i Foment del Treball.
“L’horitzó és la regió metropolitana dels cinc milions; des de Vilanova fins al Vallès i Mataró”, ha defensat l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, que ha apostat per començar a aterrar propostes en l’àmbit competencial. Per donar forma a la gran metròpolis, ha cridat a “redissenyar el territori en funció de les noves exigències i reptes”.
Com ha recordat Collboni, l’actualització del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), ara en fase tècnica, dibuixarà aquest futur metropolità de Barcelona. Com ha destacat l’alcalde, aquesta metròpolis perjudicarà la resta de Catalunya, sinó que representa una expressió més del territori: “Som l’expressió urbana i metropolitana del país, i això no és dicotòmic, sinó tot el contrari”. Collboni ha anat més enllà, i ha posat calendari per avançar en aquest sentit: “El meu desig és que en el pròxim mandat cristal·litzi la regió metropolitana”.
“Bona feina i poc soroll” per a l’ampliació de l’aeroport
“La realitat metropolitana ja existeix”, ha reivindicat el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que ha posat en valor que milers de persones es desplacen diàriament entre els seus municipis per a treballar o realitzar altres activitats. En aquest context, ha destacat la importància de la mobilitat, ja que “el transport públic redueix les distàncies físiques i mentals”.
En aquest sentit, ha assegurat que la Generalitat està potenciant la Barcelona metropolitana a través del foment del transport públic, amb l’avanç de la L9 del metro i la prolongació de la L8 de Ferrocarrils, entre altres projectes vinculats al transport. És més, ha sostingut que l’Aeroport del Prat també té el seu rol en aquesta metròpolis, i ha reiterat la seva aposta per l’ampliació, sobre la qual s’està fent “una bona feina i poc soroll”.
Les tres muralles metropolitanes
Per avançar cap a aquesta Barcelona metropolitana, cal derrocar muralles que, “a diferència del segle XIX, no són físiques”, ha subratllat el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. Malgrat que Barcelona va derrocar les seves tres muralles a partir de 1854, ara existeixen tres muralles més que separen els municipis metropolitans, segons Guardiola: el “laberint institucional”; les desigualtats socials i econòmiques, i la falta d’una visió metropolitana consolidada en tots els àmbits.
En aquest sentit, el model de la governança metropolitana és determinant per avançar en una línia o una altra. “La política ha de fer dues coses: governar i gestionar, i això inclou planificar el territori”, ha defensat Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en un debat amb l’alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’exconsellera Meritxell Budó, i a l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa.
Davant el debat dels límits que ha d’abastar aquesta regió barcelonina, Balmón ha defensat que “l’àmbit metropolità és tot allò que estigui a una hora i mitja de tren de la ciutat”, eliminant límits entre municipis i comarques. Balmón, que des de l’AMB ha promogut projectes com l’impuls d’un sistema tecnològic metropolità de seguretat, ha apostat per teixir pactes en àmbits com l’habitatge i la mobilitat.
Precisament la mobilitat i l’habitatge són dos dels reptes que afronta aquesta Barcelona metropolitana. Balmón ha defensat comptar amb el sector privat per crear més habitatge, mentre que Fonollosa ha defensat que cal comptar amb els ajuntaments, també en el pla de la Generalitat de crear 50.000 habitatges públics fins el 2030: “Qui ha fet més habitatge social els últims anys hem estat els municipis, i no es pot fer sense ells”.
A més, Fonollosa ha demanat promoure aquest habitatge no sols a Barcelona i l’àrea metropolitana, sinó en tota Catalunya, qüestió en la qual ha coincidit Budó. “Cal traspassar la muralla metropolitana, perquè el problema de l’habitatge genera un efecte dominó: Barcelona expulsa habitants que van a municipis del seu entorn, i aquests expulsen a altres habitants”. I és que Budó considera que donar prioritat a una regió metropolitana de cinc milions en una Catalunya de vuit comporta el risc de “trencar el territori en dos Catalunyes que vagin a velocitats diferents”. Per a evitar aquest risc, creu convenient treballar en xarxa des dels diversos territoris, amb el lideratge de Barcelona.
Des de Barcelona Global, la seva directora general, Mercè Conesa ha remarcat que “la qüestió de l’habitatge no es resoldrà des de cada ajuntament”, i ha apostat també per promoure la col·laboració público-privada en aquest àmbit, i també en projectes econòmics clau, com els vinculats a les ciències de la salut: “És un sector absolutament estratègic que pot muscular tota la regió metropolitana”.
“La col·laboració público-privada és important, i ha d’anar més enllà de construir habitatge”, ha sostingut el president de l’associació FemVallès, Antoni Abad, en un debat amb Conesa i amb el secretari general de Foment del Treball, David Tornos. Abad ha defensat encarar el futur des d’una visió metropolitana que no confongui la igualtat amb l’equitat i que la promogui a nivell territorial i, per això, ha apostat per articular “una governança nova”.
En la mateixa línia, el secretari general de Foment del Treball ha coincidit en la necessitat “d’obrir el model de governança actual” a escala metropolitana: “Estem en un bon moment per poder repensar aspectes de la governança i també de la col·laboració público-privada, que està en el debat i que ha de formar part de la solució dels reptes actuals”.
També els partits polítics aposten per aprofundir en aquesta governança, però no necessàriament creant nous organismes i estructures, sinó a través dels instruments que ja existeixen actualment, sobretot amb l’AMB. “Hem de treballar en consolidar el que tenim”, ha remarcat el tinent d’alcalde d’Economia de Barcelona, el socialista Jordi Valls, mentre que, des de Junts, l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, ha assenyalat que l’AMB és una bona eina.
Pel seu costat, Daniel Sirera (PP) ha cridat a analitzar si l’AMB respon a les necessitats dels ciutadans, mentre que el republicà Jordi Coronas ha insistit a mantenir la mirada posada en tota Catalunya, i Guillermo López (Comuns) ha reclamat invertir de manera equitativa en el territori i compensar les diferències entre les infraestructures i equipaments de l’entorn del Llobregat i del Besòs. Són mirades diverses que difereixen en aspectes concrets, però que assumeixen de base un mateix escenari: l’avanç d’una gran Barcelona metropolitana.
