The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Daria Shornikova, una de les joves que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Shornikova, especialista en storytelling i comunicació i prèviament Brand & Communication Director a ISPD, ajuda a les empreses a connectar amb el seu públic a través del relat de les seves marques.
La seva trajectòria en gestió cultural, innovació i comunicació també l’ha portat a ser TEDx speaker. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— La paraula clau és magnitud. M’agradaria veure una Barcelona que ha saltat al futur, que ha viscut nous grans fites comparables en escala amb els Jocs del 92. Una capital tecnològica i cultural, ambiciosa i alhora vivible. Una ciutat que ha sabut preservar el seu patrimoni tradicional, ha aprofitat el seu potencial de capital mundial i alhora ha abraçat la diversitat dels seus veïns, capitalitzant les tres coses per a una dinàmica social i empresarial molt rica.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Barcelona és una ciutat que competeix amb les ciutats líders del món i alhora té l’encant del localisme. És un port, amb la qual cosa es podria comprar amb moltes així: mestissatge cultural, portes d’entrada, punts de (inter)canvi. Avui dia se m’ocorre comparar-la amb tres altres ciutats portuàries. Amb Anvers, per la seva herència medieval, la seva escena d’art i moda. T’ofereix aquest plaer de rastrejar pels petits carrers, trobar galeries, botigues i tavernes que amaguen tresors. Amb San Francisco, per ser l’imant per al talent tecnològic i per als somiadors en general. A més, des de fa temps és un focus molt important d’activisme i moviments DEI (Diversity, Equity, and Inclusion). I amb el meu Sant Petersburg natal, pel romanticisme i nostàlgia que respira, per ser el contrapunt a la capital estatal, i per ser una ciutat més de bars de parlar que de ballar.
— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?
— Crec que les capitals escandinaves han aconseguit un equilibri entre la tradició, la innovació, l’estètica i la convivència. Totes s’adapten als canvis molt ràpid, integrant l’actualització dels seus serveis de manera seamless, respectant l’entorn i les necessitats dels seus habitants. Un bon exemple podria ser Oodi, la Biblioteca Central de Hèlsinki, o el Registre de la IA de la ciutat. Iniciatives com aquestes creen espais per a crear una societat conscient, col·laborativa i corresponsable. Tot això fa que les persones prenguin un rol actiu per ajudar al fet que les seves ciutats i comunitats prosperin. Evidentment, hi ha una gran diferència pel clima i cultura, però són dinàmiques que ajudarien a Barcelona a fer un salt qualitatiu.
— Quin és el repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?
— Obviant els “sospitosos habituals”, la integració del talent internacional i de la immigració en general em sembla una de les claus per aconseguir aquesta visió de la Barcelona del 2040. Que els barcelonins per elecció assumeixin responsabilitat sobre la seva participació i el seu rastre a la ciutat, que col·laborin en la seva prosperitat, i els autòctons que obrin portes, i que facin de guies. La divisió entre els d’aquí i d’allà continua existint en gairebé tots els nivells, la qual cosa fa que els nouvinguts moltes vegades no acabin de sentir la ciutat seva, que persisteixi el risc de caure en la provincialitat i consolidar els guetos. L’evolució d’aquest mindset encara no l’hem aconseguit. A més, Barcelona necessita elevar la qualitat del turisme que ve. Aquí posaria Viena com a referència.
— Quin turisme necessita Barcelona?
— Necessitem un turisme que valori l’oferta cultural única, la ubicació privilegiada, el llegat esportiu… Un turisme que inverteixi en gaudir-los, que sigui conscient del gran valor que està presenciant i el que costa mantenir-lo. Finalment, integrar la indústria a la ciutat de manera neta i sostenible. Aquest és un repte molt complex, però que a la llarga sumaria alhora al creixement econòmic de la ciutat en els sectors nous i a l’estabilitat per a la població local.
“La integració del talent internacional i de la immigració en general em sembla una de les claus per aconseguir aquesta visió de la Barcelona del 2040”
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— La meva generació i sobretot les que ens segueixen hem de continuar formant-nos per portar les millors idees i les millors pràctiques, col·laborar en els projectes de la ciutat, liderar projectes nous que aixequin ponts cap al futur. Hem de ser un exemple de barcelonins i barcelonines, sigui per naixement o per elecció, i ajudar a educar els nouvinguts. El que faria una colla castellera: un castell tan alt com puguem, amb l’esforç de tots des de la seva posició. Pot sonar contradictori, però ho resumiria en humilitat, ambició, i acció.
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— Per les indústries tecnològiques i científiques, mitigant els riscos ambientals. Per l’economia blava, que precisament acaba de rebre una empenta gràcies a la Copa de l’Amèrica: recerca, economia, nous models de negoci. Tot això pot donar a Barcelona una oportunitat única de créixer i diferenciar-se. També crec important començar a apostar per la cultura com a indústria i com un sector empresarial de gran potencial per a la ciutat. Em sembla un molt bon exemple el projecte de convertir les Tres Xemeneies en un hub audiovisual competitiu a nivell mundial. La col·laboració público-privada en l’àmbit cultural podria ser un dels camins per aconseguir aquesta nova fita significativa per a la Barcelona del 2040.
