El Govern de Salvador Illa vol que Catalunya torni a liderar l’economia espanyola i es converteixi en una regió capdavantera a tot Europa amb un model de prosperitat compartida. Amb aquest objectiu, el Govern invertirà un total de 18.500 milions d’euros d’aquí a l’any 2030. Illa ha remarcat que es tracta de la mobilització de recursos públics feta per la Generalitat “més ambiciosa” des del 2010, quan la crisi econòmica ja havia esclatat, una paralització que seria seguida per les retallades i el procés.
“Proposo posar en marxa tot el dinamisme de la societat catalana i trencar els colls d’ampolla, desfer els nusos, per ser la regió més pròspera d’Espanya i una de les més pròsperes d’Europa”, ha defensat. Durant el discurs, Illa ha explicat que en els seus desplaçaments a altres punts d’Espanya ha detectat “una actitud a vegades de recel i certa desconfiança” cap a Catalunya. “Per això és important per a mi explicar-me com a president”, ha defensat. “Hi ha necessitat d’explicar-nos i també d’escoltar, i aquí veig molta feina a fer”, ha dit.
En una conferència sota el títol Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida, el president de la Generalitat ha presentat un pla format per 200 actuacions concretes. El pressupost previst es dividirà en 13.700 milions d’euros d’inversió directa de la Generalitat i 4.800 milions d’euros a través de crèdits que aniran destinats a infraestructures, modernització productiva, coneixement i innovació, bon govern i igualtat d’oportunitats. El document sosté que per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya a escala estatal i europea cal desenvolupar una economia moderna que prioritzi els sectors d’alt valor afegit i cita com a prioritaris l’agroalimentari, l’automoció, el transport, la química i, sense oblidar una de les seves principals preocupacions després del seu pas pel Ministeri de Sanitat durant la pandèmia, també la salut i la biomedicina.
El pla presentat per Illa assenyala que la millora del finançament autonòmic esdevindrà una “palanca de tracció essencial” i emfatitza la necessitat de millorar la productivitat. Això passa per augmentar el pes industrial i potenciar els serveis avançats, especialment els professionals, tecnològics i financers. D’altra banda, insta la indústria a abordar la transició energètica i digital per modernitzar l’estructura productiva. De fet, un altre dels reptes que cita és l’impuls de la descarbonització de l’economia i augmentar la resiliència davant el canvi climàtic. En aquest sentit, el Govern recorda que a Catalunya hi ha una baixa participació en el camp de les energies renovables en el consum final, amb un 10% el 2022. Es tracta d’unes dades molt lluny encara dels nivells de la resta d’Espanya (22%) i de la UE-27 (23%).
Al costat de la millora de la productivitat i la descarbonització de l’economia, l’executiu català ressalta la necessitat d’augmentar la dimensió empresarial de les empreses i que s’enforteixin en els mercats internacionals. Assenyala que la ràtio d’empreses per cada 1.000 habitants a Catalunya és de 36 —superior a la de la mitjana espanyola i l’entorn europeu— i que concentra el 19,5% dels assalariats a tot Espanya. Tot i aquesta concentració, les empreses tenen una dimensió més petita que les economies de l’entorn.
Salvador Illa: “L’accés a l’habitatge és un horitzó de país, hem d’unir esforços i no deixarem ningú enrere”
Illa també ha fet referència al retorn de la seu social d’empreses a Catalunya, com han fet recentment el Banc Sabadell i la cimentera Molins —els seus presidents, Josep Oliu i Joan Molins, respectivament, estaven entre els assistents—. “No ho demano ni ho he demanat, però ho agraeixo ben sincerament”, ha asseverat. A la conferència, també han assistit representants empresarials com el nou president de Telefónica, Marc Murtra; el president del consell d’administració d’Enagás, Antoni Llardén; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el conseller delegat de Criteria, Ángel Simon; el president i conseller delegat d’Aena, Maurici Lucena; o l’expresident del Cercle d’Economia, Javier Faus.
En el seu discurs, Illa s’ha fixat en l’accés a l’habitatge, tot recordant el pla del Govern per construir 50.000 pisos públics fins al 2030. “Veig com ha esdevingut, no només a Catalunya, però també a Catalunya, un dels principals factors de desigualtat en incrementar-se el seu preu molt per damunt de la renda disponible dels ciutadans”, ha indicat. “En tenim avui un recordatori ben punyent ben a prop d’aquí”, ha agregat, fent referència al desnonament previst a la Casa Orsola, ajornat fins a la setmana que ve per la massiva presència de manifestants aquest divendres. “L’accés a l’habitatge és un horitzó de país, hem d’unir esforços i no deixarem ningú enrere”, ha sentenciat.
