[dropcap letter=”U”]
na de les grans disrupcions tecnològiques dels últims deu anys ha estat Bitcoin. Primer, de manera molt discreta, gairebé secreta; després, de manera vertiginosa. Unes fluctuacions en el preu que han generat no pocs dubtes. Amb tot, el seu preu ha crescut de tot just pocs cèntims de dòlar a finals de 2009 fins als més de 6.000 dòlars en el moment d’escriure aquestes línies, tot i que arrossega una caiguda des de la cota dels 25.000. Al marge del preu, a la vista de les possibilitats i promeses que es comencen a dibuixar al voltant d’aquest nou estàndard monetari digital, és fàcil entendre l’interès creixent que desperta.
Aproximar de manera solvent Bitcoin, una moneda basada en un programari descentralitzat sobre una base encriptada, exigeix una anàlisi en dos plans diferenciats: primer, entendre les possibilitats que pot suposar la tecnologia d’encriptació blockchain, que permet l’intercanvi directe (peer-to-peer) sense necessitat de terceres parts (alguna cosa veritablement revolucionària en el món d’Internet, avui dominada per grans intermediaris, llegiu FAANG); i, segon, i igual d’important, entendre els principals fonaments de la teoria monetària i quines propietats han de reunir els diners per complir amb la seva funció d’unitat de compte i dipòsit de valor.
Abordar aquests dos plans és l’objectiu El estándar Bitcoin (recentement publicat en castellà per Deusto), de l’economista Saifedean Ammous. És probablement una de les anàlisis més eficaces i rigoroses sobre les possibilitats de blockchain al segle XXI. Es tracta d’un llibre, essencialment, de solvent teoria monetària i bona economia. L’autor, abans de desentranyar alguns dels misteris i mites que envolten Bitcoin i la resta de criptomonedes, reflexiona sobre la importància i articulació de l’estalvi, la preferència temporal o la importància vital de l’acumulació de capital per a l’avenç de les civilitzacions humanes. Això permet entendre els beneficis que es deriven de tenir una economia que creix de forma racional, sense inflació, i els prejudicis que ha suposat la irrupció de la nacionalització i l’ús polític dels diners fiduciaris per part d’uns pocs.
Ammous explica com el Bitcoin, sobre la tecnologia blockchain, ofereix una alternativa viable de futur que pot resoldre l’històric problema dels diners aprofitant els avantatges del món digital
Uns diners devaluats -l’origen més proper està en el sistema que il·lumina Bretton Woods- donen origen a la crisi d’inflació que assola per defecte qualsevol economia, com va endevinar de forma premonitòria Henry Hazlitt, i que s’accelera de forma massiva després del “Nixon shock” de 1971. Des de llavors, hem anat acumulant més i més deute, en la mesura que aquest podia pagar-se imprimint moneda sense límit, donant lloc a una espiral inflacionista que resulta ser l’origen de la naturalesa borbollejant del gruix d’economies desenvolupades i de la constant erosió del poder adquisitiu dels salaris reals.
En aquest escenari, que tendeix estructuralment cap a la inflació, l’última crisi financera és únicament un episodi més: Ammous explica com el Bitcoin, sobre la tecnologia blockchain, ofereix una alternativa viable de futur que pot resoldre l’històric problema dels diners aprofitant els avantatges del món digital. Qualsevol forma de diners, explica en to didàctic l’autor, ha de ser capaç de respondre a tres necessitats bàsiques: unitat de compte, mitjà d’intercanvi i dipòsit de valor; sent aquesta última part en què, de manera estrepitosa, han fallat totes les formes de diners fiduciaris. Es tracta de la definició clàssica de diners, en la qual coincideixen autors des del primer predecessor de Bernanke, John Law, fins als cèlebres economistes de l’Escola de Viena Carl Menger o Ludwig von Mises, de qui l’autor es considera deixeble.
Bitcoin, per les seves propietats úniques, està en disposició de convertir-se en el més semblant a “or digital”: una nova forma de diners no manipulable en la seva oferta per polítics o banquers centrals i, per tant, capaç de salvaguardar el poder adquisitiu de l’estalvi. I també, capaç de donar suport a una economia en què l’oferta monetària tingui un paper més neutral, no tant basada en artificiosos estímuls que sotmeten l’economia a un trastorn bipolar esgotador que oscil·la entre l’eufòria i la depressió. Uns diners descentralitzats, antifrágils, en feliç expressió de Nassim Taleb (que signa un deliciós pròleg), per al segle XXI, en el sentit que la seva oferta és estable segons un protocol preconcebut i inalterable per res ni ningú.
Un cop sabuda la teoria, en la pràctica ningú té una bola de vidre i és impossible saber, com reconeix el mateix autor, quin serà el destí de Bitcoin. En aquest sentit, Bitcoin s’assembla avui més a una opció sobre un futur or digital, que or digital pròpiament dit. Els riscos són alts i el futur impredictible, però sí que, desentranyades les característiques fonamentals d’aquesta nova irrupció tecnològica, és fàcil endevinar les importants i profundes conseqüències que es deriven del seu desenvolupament satisfactori. El llibre compleix amb l’objectiu d’analitzar Bitcoin més enllà del seu preu, albirant quin pot arribar a ser el seu abast i valor. Un llibre que, a més de fer llum sobre el futur de les finances, conté valuosíssimes reflexions sobre teoria monetària de la mà d’un dels economistes joves més interessants del panorama internacional.
