Després de dos anys amb pèrdues d’uns 300 milions d’euros, Cellnex Telecom ha aconseguit reduir els números vermells el 2024 fins als 28 milions d’euros, un 90% menys, centrada ara en el creixement orgànic i la reducció del deute després d’una ratxa de grans adquisicions. Amb desinversions a Àustria i Irlanda, la companyia de telecomunicacions dirigida per Marco Patuano s’acosta així al punt d’equilibri o break even, tot i que no ha volgut concretar en quin exercici es produirà. “Continuem treballant per millorar el resultat i hi arribarem”, valora el director financer, Raimon Trias, qui posa en valor que el flux de caixa lliure ha tornat a ser positiu per segon any consecutiu. “Ha estat un bon any, molt exitós”, defensa Patuano.
La reducció de les pèrdues s’ha sustentat en l’augment dels ingressos, que han crescut gairebé un 8% fins als 3.941 milions d’euros, però també en la millora dels costos. La principal pota de negocis de Cellnex són les torres de telecomunicació, emportant-se el 80% de la facturació. Amb una millora de gairebé el 7% dels ingressos, van créixer tant amb 4.300 nous emplaçaments com amb nous punts de presència en torres ja existents. L’empresa compta amb una cartera de més de 110.000 emplaçaments en una desena de països europeus, amb França, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i Espanya sent els principals mercats. “El nostre focus és enfortir-nos als països on ens troben”, sosté el seu conseller delegat, descartant entrar a nous mercats.
Una millora en la facturació que no va aconseguir esmenar les pèrdues, molt influïdes per la disminució del valor del negoci a Àustria, venut l’estiu passat per uns 800 milions d’euros, així com les amortitzacions i els costos financers derivats de l’intens programa d’inversions realitzat en el passat, amb el qual va executar més de 40 adquisicions. Des del 2017, la torrera no registra beneficis. El deute de la multinacional es va situar en 17.100 milions l’exercici passat, amb un 80% a tipus fix. L’ebitda va créixer el 2024, amb un 8% més fins als 3.250 milions d’euros. En els últims tres anys, segons remarca Patuano, la relació entre el deute i l’ebitda ha passat de gairebé 8 vegades fins a les 6,4 vegades, la qual cosa permet que la companyia tingui una estructura de capital “molt més segura i adequada”.
En plena reestructuració del negoci, fa unes setmanes, Cellnex va anunciar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) després que hagin acabat i no s’hagin renovat dos grans contractes de manteniment de xarxes a tercers. Es calcula que afectarà 250 persones de les seves filials espanyoles Tradia i Retevisión, xifra que representa un 9% de la plantilla. Per al seu conseller delegat, s’emmarca en l’automatització dels processos: “Tothom veu la part positiva però també ve amb reducció de plantilla”.
A més de centrar-se en el creixement orgànic i la reducció del deute, Cellnex posa el focus en la remuneració als accionistes, que han desemborsat més de 15.000 milions d’euros en diferents ampliacions de capital des de la seva fundació el 2015. Quan es completi en els pròxims dies la venda del negoci a Irlanda per 971 milions d’euros, l’empresa durà a terme una recompra d’accions per valor de 800 milions d’euros per aprofitar el nivell actual de la cotització de l’acció i reduir el capital social. El 2026, preveu repartir 500 milions d’euros en dividends, amb 300 milions d’euros addicionals que podran ser dividends o recompra d’accions segons les condicions del mercat. Anteriorment, l’operador d’infraestructures de telecomunicacions repartia una xifra molt menor, al voltant de 40 milions d’euros de dividends.
De cara a aquest 2025, la torrera preveu invertir més de 2.000 milions d’euros, després dels 4.400 milions desemborsats entre 2023 i 2024, i posarà el focus en les oportunitats de creixement a Noruega i Suècia. “Som un sector intens en capital”, remarca Trias. Els ingressos calcula que se situaran entre els 3.950 i 4.050 milions d’euros. Tot això, amb la previsió que el consum de dades es dispari amb l’aplicació comercial de la intel·ligència artificial (IA). De moment, la companyia no preveu retornar la seva seu social a Barcelona, on té les oficines centrals, al barri de la Marina, amb una plantilla de 260 treballadors.
