Barcelona va sortir guanyant amb la Copa de l’Amèrica. Un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) per encàrrec de la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN) ha situat en 1.034 milions d’euros la contribució de la regata al Producte Interior Brut (PIB) català, una xifra que supera els més de 1.000 milions d’impacte que es van preveure que la competició tindria a la ciutat.
Així, l’estudi constata el balanç positiu de la regata, que va generar una facturació de 17,9 euros per cada euro de despesa pública que es va destinar a l’esdeveniment, que va ascendir a uns 70 milions d’euros aportats per les administracions. De la mateixa manera, per cada euro de despesa pública hi ha hagut un retorn per al sector públic de 3,3 euros en rendes fiscals i cotitzacions, per la qual cosa “la celebració ha tingut més beneficis que costos per a la ciutat i per a Catalunya”, segons la FBCN.
El conseller delegat d’America’s Cup Event (ACE) i de l’equip de Nova Zelanda, Grant Dalton, ha coincidit a celebrar els resultats. “És enormement satisfactori veure que la Copa de l’Amèrica ha fet una contribució econòmica tan significativament positiva al PIB de Barcelona i Catalunya”, ha assegurat. Així, encara que l’esdeveniment no repetirà a la ciutat, aquesta edició “serà recordada com una de les millors fins ara”.
Del total de l’impacte econòmic, Barcelona va concentrar el 65%, amb 663 milions d’euros i 8.500 llocs de treball
A més, l’estudi determina que la competició va generar més de 12.800 llocs de treball, la qual cosa es va traduir en unes rendes fiscals generades de 208 milions, amb una recaptació final per a Catalunya de 82 milions. Del total de l’impacte econòmic, Barcelona va concentrar el 65%, amb 663 milions d’euros i 8.500 llocs de treball, mentre que els sectors més beneficiats van ser els de l’hostaleria i el comerç, però també altres activitats professionals, científiques i tècniques. Des de l’organització, han destacat a més que el 90% dels 380 proveïdors van ser empreses locals.
Més de 1,8 milions de visites
Durant els gairebé 60 dies que va durar la competició, que es va allargar des de l’agost a l’octubre, es van comptabilitzar més de 1,8 milions de visites als llocs des dels quals es va poder seguir la competició, tant dins com fora de l’aigua. Aquesta xifra inclou a 460.000 persones que van acudir a Barcelona específicament per a veure l’esdeveniment. A més, com destaca l’estudi, la despesa dels assistents va ser superior a l’habitual dels turistes.
Per presenciar l’esdeveniment, es van posar a la disposició dels assistents tres zones amb més de 32.000 metres quadrats en total d’accés gratuït. En l’altre extrem, també van acudir a la ciutat 244 superiots, que van injectar 35 milions d’euros a l’economia local.
Els assistents van ser els responsables del 57% de l’impacte directe que la competició va suposar per a la ciutat, mentre que 23% va correspondre als equips participants, que van desplaçar a més de 1.000 integrants a la ciutat. Pel seu costat, un 15% de l’impacte va partir d’institucions públiques i privades, mentre que un 4% va ser de patrocinadors, i el 0,4% va provenir de mitjans de comunicació. Els integrants de l’equip de voluntaris també van tenir una contribució, del 0,1% de l’impacte. En aquesta dada va influir el fet que, dels 2.300 voluntaris del conegut com Team B, el 78% van ser residents de la ciutat.
L’edició més vista
L’impacte, no obstant això, va anar més enllà de la ciutat; l’esdeveniment va captar una audiència de 954 milions de teleespectadors. A més, va registrar un increment del 235% de les vistes totals de les xarxes socials, incloent-hi 9,6 milions d’hores de visionat a Youtube. Amb aquestes xifres, l’edició barcelonina s’ha convertit en la Copa de l’Amèrica més vista de la seva història.
L’estudi, liderat pel catedràtic d’Economia Aplicada Jordi Suriñach, posa en relleu també l’impacte que va generar la competició quant al llegat que ha deixat a Barcelona, que va des d’actuacions urbanístiques com la del Port Vell i la del Port Olímpic,, fins a la promoció de l’economia blava i de l’ecosistema innovador que es mou entorn del sector, passant per programes de promoció de la vela en escoles, amb l’objectiu d’acostar aquesta pràctica esportiva als barcelonins.
