Entre el teatre i la música hi ha bon ambient. Com a mínim, pinta, a Barcelona. Com a mínim, segur, entre Isabel Vidal, la directora general del grup Focus i presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), i Lluís Torrents, el gerent de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Salas de Concerts de Catalunya (Asacc), amb qui he pogut compartir un nou Moments Estel·lars a Casa Seat, en aquesta ocasió sobre el món de l’espectacle.
I els números hi ajuden. Per descomptat, també, una bona química personal i un reconeixement mutu del talent i la bona gestió respectius, que sens dubte surava en l’ambient mentre ells interactuaven. Però, claríssimament, unes xifres que descriuen que Barcelona ha superat la crisi pandèmica que tant va fer a patir les sales de teatre i de música, emprenent d’un temps ençà una remuntada que els fa viure ara en un moment dolç. Tot i que, alerta, perquè Torrents ja advertia que Barcelona, en aquest cas també, no s’ha de confondre amb Catalunya. I és que, les sales de música, capital enllà, estan patint.
Aquest fet és el sumatori de molts factors, però també el de tendències com l’“eventització”, que descriu la tirada creixent entre certs públics a l’hora d’anar a espectacles perquè és “el lloc on cal ser”, més que no pas per interès genuí per un cantant, grup, actor o artista en concret. I llavors, això sí, fer-se la foto deixant constància del moment a xarxes. A això hi criden, molt especialment, grans festivals o estrenes que es fan a Barcelona ciutat.
I això pica especialment en el món de la música, tot i que també, en part, en un món del teatre amb moltes diferències respecte del seu sector germà en el món de l’espectacle, però amb qui comparteix el fet que Barcelona té una oferta per a totes les fases de la vida d’un individu.
Això, ara, s’està traduint en un retorn a les sales que és molt important i que continua situant la capital catalana en el mapa nacional, estatal i internacional. Una dinàmica atractiva, de portes endins i de portes enfora. Una dinàmica dolça, com la conversa amb Isabel Vidal i Lluís Torrents, d’aquelles que s’agraeixen.
