L’Ajuntament de Barcelona redobla la seva aposta per l’ecosistema emprenedor de la ciutat a través del capital de risc. El consistori està ultimant la posada en marxa del seu tercer fons d’inversió, que aquesta vegada estarà dotat de 30 milions d’euros, el triple que els dos fons que han llançat des de 2020.
De nou, l’Ajuntament ha apostat per un fons de fons: els 30 milions s’invertiran en fons de capital de risc privats, que seran els encarregats de triar a les empreses emergents i invertir en elles. Tot i que la selecció de les startups depèn dels privats, l’Ajuntament fixa les condicions i els criteris que han de seguir, incloent-hi el fet que les empreses estiguin radicades a Barcelona i el seu entorn metropolità, com ha explicat el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Valls. Segons ell, amb aquest fons la ciutat fa “un salt d’escala”.
A més, el consistori prioritza companyies liderades per dones, així com sectors estratègics per a la ciutat, com el deep tech, l’economia blava, la sostenibilitat, la salut, la biotecnologia i les indústries creatives, àmbits que ja es cobrien amb els seus dos primers fons. En aquest tercer, a més, posa l’accent en nous àmbits: l’economia d’impacte i l’economia de les cures. Amb aquest últim, l’Ajuntament vol avançar-se a un projecte que s’està estudiant amb empreses i altres institucions: situar a Barcelona un hub de les cures, amb projectes innovadors que donin resposta a necessitats vinculades a qüestions com la dependència i la vellesa.
Amb el nom de Barcelona Invest Fund, el nou fons pretén dinamitzar l’ecosistema emprenedor de la ciutat alhora que diversifica la seva economia i la cartera d’inversions municipals. Per fer-ho, aquest fons posa el focus en empreses que busquen entrar en fase de creixement, amb l’objectiu de retenir companyies que han sorgit a la ciutat i que aspiren a desenvolupar-se dins del seu ecosistema.
Per aquest motiu, el Barcelona Invest Fund augmenta els tiquets màxim d’inversió respecte als anteriors fons municipals. Mentre que el primer i el segon van tenir tres milions i 1,5 milions com a topall, respectivament, el tercer ascendeix a cinc milions d’euros. Aquest tercer fons, com ja va fer el segon, admet la participació de fons que van més enllà de Barcelona, inclòs l’àmbit nacional i internacional, per la qual cosa permet atreure capital internacional cap a l’ecosistema barceloní, com ha destacat Valls: “Genera un efecte tractor perquè altres inversors privats apostin per l’ecosistema”.
El fons, que passarà pel ple municipal de març, s’emmarca en una estratègia de l’Ajuntament per impulsar el seu ecosistema a través de fons d’inversió que és única a nivell local, segons Valls: “No ens consta que hi hagi cap altre municipi que estigui duent a terme aquest tipus d’activitat. És molt innovadora per a un Ajuntament”. Així, el consistori vol erigir-se com un “Ajuntament emprenedor” que no només assessora, sinó que també “comparteix el risc” amb l’emprenedor, com ha destacat el director general de Barcelona Activa, Lorenzo Di Pietro, amb els gerents de Promoció Econòmica Antoni Fernández i Miquel Rodríguez.
Els dos fons ja actius de l’Ajuntament sumen una cartera de 107 startups invertides
Des del 2020, l’Ajuntament ha posat en marxa dos fons més: el Barcelona Accelera, centrat en reactivar l’economia després de la pandèmia i dotat amb deu milions d’euros, i el Fons Deep Tech, llançat per a afavorir aquest sector amb deu milions més. Els dos fons sumen una cartera de 107 startups invertides, que en conjunt generen uns 4.000 llocs de treball.
Fins ara, l’Ajuntament ha invertit prop de nou milions dels 20 que té destinats en els dos fons, que s’aniran desplegant a mesura que ho requereixin les inversions. En concret, ha invertit vuit milions dels deu disponibles del Barcelona Accelera, que han arribat a 65 empreses, i 1,3 milions més del Fons Deep Tech, amb 42 startups per ara. Els dos fons, que tindran una durada d’almenys uns deu anys, tenen la previsió de continuar creixent i invertint.
Aquesta fórmula de fons de fons genera un efecte multiplicador de la inversió pública, ja que l’Ajuntament inverteix una quantitat sota la condició que el fons privat aporti la mateixa quantia amb un multiplicador determinat, que en el cas dels dos fons ja operatius ha acabat multiplicant-se per 14, en el primer, i per 10, en el segon.
I aquesta fórmula “comença a formar part de la promoció econòmica de la ciutat”, segons Valls. De fet, aquests fons es retroalimenten, ja que construeixen un mecanisme d’inversió que permet realitzar noves inversions a partir del retorn de les anteriors, com ha ressaltat Di Pietro: “Si tot va bé, tindrem una eina permanent per a l’impuls del capital de risc a la ciutat”.
