Des de fa anys, Catalunya és una de les regions capdavanteres a nivell global en el reciclatge de les restes tèxtils i retalls que sobren a les fàbriques a l’hora de confeccionar roba. No obstant això, aquest residu tèxtil vinculat a la fabricació representa només un 20% del total de teixits que es converteixen en residu: a Europa, el 80% prové de peces de roba que ja no s’utilitzen, que acaben principalment en centres de tractament situats a milers de quilòmetres, sovint a Àsia.
En un context en el qual Europa aspira a ampliar i millorar la gestió dels residus que genera, la cadena de valor del tèxtil a Catalunya s’ha organitzat des de les baules industrials fins a les firmes de moda, amb l’objectiu de situar Catalunya no només com a líder del reciclatge de residus tèxtils preconsum, sinó també postconsum, com explica Jordi Costa, secretari tècnic del Pacte per la Moda Circular, impulsat des de la Generalitat.
“Sent que a Catalunya ja som líders del preconsum, tenim una doble oportunitat: una oportunitat ambiental, de gestionar els nostres residus, i una oportunitat empresarial i econòmica, de dinamitzar a un sector que ja és líder en el seu segment i que podria ser-ho de tot el reciclatge tèxtil a Europa”, garanteix el també gerent de Datambient, companyia de serveis mediambientals que coordina el projecte juntament amb el Clúster Català de la Moda.
Amb aquest doble objectiu, el 2023 va néixer la iniciativa pionera Retexcat, que ha alineat a 18 empreses i entitats del sector de la moda i de la gestió de residus ja existents per maximitzar la circularitat de la indústria tèxtil. Ara, el projecte ha aconseguit una fita: ha portat fins al mercat les primeres peces dissenyades i confeccionades a partir de residus tèxtils a través dels actors de la cadena.
En concret, la iniciativa ha aconseguit convertir més d’una tona de roba utilitzada en jaquetes i pantalons que ja s’estan comercialitzant en Mango Kids, la línia infantil de la multinacional catalana. I ho ha fet desenvolupant un procés i tecnologia innovadora que engloba als diversos actors de la cadena. “Hem demostrat la viabilitat tant tècnica com econòmica del projecte”, reivindica Costa.
Tot comença amb la recollida de la roba, a través de dos canals: els contenidors, a través de Solidança, i el take back a empreses de moda que participen en el projecte, que inclouen a Yerse, Boboli, Sita Mur, System Action i Simorra, que així contribueixen a avançar en la circularitat del seu propi mercat. Després, se selecciona la roba que pot ser reciclada i es classifica segons colors i composicions, a través de la visió artificial de Picvisa, tecnològica que opera des del DFactory de la Zona Franca. Una vegada classificada, arriba el torn de l’extracció d’elements com botons, cremalleres, etiquetes i brodats, que s’extreuen de la roba amb un procés manual dels professionals de l’empresa Coleo, que treballa en el sector des de fa 12 anys i compta amb un centenar de treballadors.
Arriba llavors el torn de la fase més industrial del procés, que comença amb la trituració de la roba, amb els processos de Triturats la Canya, que acumula un segle de trajectòria recuperant fibres tèxtils des de Girona. Després, la roba se separa i es barreja amb altres materials per crear els fils que confeccionaran noves peces. En aquesta fase, les empreses Filatures Jesús Rubio, Hilosa, Pagès Valentí i Planafils han experimentat amb el percentatge de fibra de material secundari adequat per aconseguir fils de qualitat per donar forma a noves peces per a les firmes de moda que participen en el projecte. Després, comença la fase del tissatge, després de la qual el teixit està llest per donar-li els acabats enfocats a allargar la durabilitat de la roba amb Estampados DAMF. Finalment, Coleo va confeccionar les noves peces a una fàbrica pròpia a Tànger, i el material va arribar de nou al mercat reconvertit en noves peces de moda, tancant així el cercle.
El projecte, que compta amb una subvenció de 854.000 euros de l’Agència de Residus de Catalunya, s’ha centrat fins ara en peces de moda de cotó, i ja mira cap a altres àmbits. “Estem començant a coordinar un altre projecte amb una quinzena d’empreses centrat en tèxtil per a la llar”, àmbit en el qual Retexcat veu un gran potencial. No obstant això, ho explorarà sense deixar de banda el sector de la moda, i és que s’estan estudiant nous encàrrecs que repliquin el projecte actual de cotó, i s’estan explorant les aplicacions en llana, amb tres empreses més.
“Hem demostrat que és possible realitzar un reciclatge tèxtil de tal qualitat que pugui arribar a firmes com Mango. Ara, el repte és el cost”, explica Costa. I és que, ara mateix, les peces de tèxtil de primer ús es venen a un preu més baix que les de material reciclat: “Molta gent creu que el reciclat ha de ser més barat, i no és així, ja que els processos que intervenen són més cars”. No obstant això, la legislació europea va en la direcció de promoure el reciclatge tèxtil, amb la possibilitat que les marques assumeixin part del cost del procés, i els processos poden abaratir-se si la indústria guanya volum i automatitza processos: “Podríem arribar a un paradigma en el qual s’acostin molt els dos preus”.
Des de Coleo, Nacho Bueno coincideix a defensar que “quan s’escali, els preus seran molt més competitius”, encara que reivindica que ja ho són: si no, les grans empreses no adquiririen els teixits que ja confecciona Coleo. I no tot és qüestió de preu: l’impacte mediambiental del reciclatge és molt inferior del de confeccionar roba de recursos verges. El consum d’aigua és mil vegades menor, i genera nou vegades menys CO2: “Fer les coses bé, sovint és més car”. Així, encara que s’obté igualment un teixit, tots dos processos donen prioritat a aspectes distints: “Són dues realitats difícilment comparables”.
Així, segons Bueno, aquest projecte evidencia que “la indústria tèxtil es troba en un moment que requereix un canvi”, i que Catalunya disposa d’una indústria i una oportunitat competitiva per despuntar en un àmbit cridat a créixer durant els pròxims anys.
“Ja tenim la tecnologia, ara hem d’aconseguir que es compri de forma sostinguda i escalable”, ha remarcat Costa, amb una meta final: avançar cap a la circularitat de la indústria tèxtil i demostrar que no és només viable, sinó imprescindible per a un model més sostenible i de proximitat que beneficiï al teixit empresarial català.
