La globalització ha transformat el rol de les ciutats al món, provocant que competeixin per atreure talent i capital. El mateix alcalde de Barcelona ha realitzat una aposta clara pel talent amb la confiança que les inversions arribin al darrere. No s’equivoca. El Global Power City Index (GPCI) 2024 analitza la fortalesa mundial de 48 de les ciutats més grans del món, avaluant factors com tecnologia, sostenibilitat, cultura i qualitat de vida. Ciutats com Londres, París, Amsterdam, Berlín i Lisboa es troben en constant competència, buscant posicionar-se com a líders mundials en diverses àrees, i sempre un dels factors de prosperitat és el talent. Barcelona i Madrid, per suposat, també estan en aquesta carrera, esforçant-se per destacar en l’àmbit de la recerca, l’educació i la innovació.
En el context d’aquesta competència, i encara que no estiguin del tot clars els canvis concrets que introduirà el govern de Trump en investigació médica, en les universitats o en els permisos de residència, s’ha creat una oportunitat inesperada per a les ciutats europees. La reducció de fons públics de l’administració americana pot alterar profundament les activitats i professions de molts investigadors i científics, que ara busquen millors condicions per continuar amb els seus projectes.
Ciutats com Barcelona, amb un vibrant ecosistema de recerca i el seu suport a l’emprenedoria, poden beneficiar-se d’aquesta situació per atreure científics i investigadors que anteriorment havien emigrat als Estats Units a la recerca de millors oportunitats. Aquest retorn de talent europeu no només representaria un benefici econòmic, sinó també estratègic, ja que permetria recuperar i potenciar el capital humà que al seu dia es va perdre a causa de la falta d’oportunitats a Europa.
Hem de pagar molt millor als nostres científics si realment són estratègics per al nostre desenvolupament econòmic
Tanmateix, per facilitar el retorn d’ aquest talent, o en definitiva, l’atracció de talent internacional, s’ han de prendre mesures concretes. Primer, assegurar el finançament de les línies de recerca. Sense recursos, no hi ha possibilitat d’avançar en ciència. Segon, oferir salaris competitius i equiparables als del lloc d’ origen. Hem de pagar molt millor als nostres científics si realment són estratègics per al nostre desenvolupament econòmic. Tercer, implementar una fiscalitat que faciliti el retorn del talent, encara que sigui una solució temporal per adequar el seu aterratge. I quart, agilitzar els tràmits administratius.
Les administracions fa temps que han aprovat normatives al respecte. D’una banda, els investigadors europeus que portin un mínim de 5 anys a l’exterior i vulguin venir a Espanya es veuran afavorits per l’aplicació del règim d’impatriats, tributant durant 5 anys amb un règim especial. D’altra banda, la Llei 14/2013 va crear l’anomenada Unitat de Grans Empreses i Col·lectius Estratègics (incloent-hi el personal investigador), amb el propòsit d’agilitzar els tràmits i visats. El president de la Generalitat, Salvador Illa, acaba d’anunciar 30 milions d’euros per reforçar els sistemes universitaris amb el propòsit de captar aquest talent. És una molt bona notícia.
Les peces del tauler estan alineades per a l’èxit però, abans de celebrar-ho, és crucial que tota l’operativa funcioni i no ens perdem en una burocracia poc facilitadora que paralitzi l’entrada del talent.
