“La situació geopolítica és greu, i és urgent que Europa reaccioni”. Aquest és el missatge que vol transmetre el Cercle de Economia en la seva 40a edició de les jornades anuals, que, sota el títol Europa: wake-up call? Com respondre en un moment de disrupció geopolítica, pretén donar un toc d’atenció a les institucions europees perquè aconsegueixin transformar les adversitats en una oportunitat per a repensar “què vol ser Europa”. Un replantejament que posaran a debat amb representants polítics i empresarials, com el president del Govern central, Pedro Sánchez, el president i conseller delegat de Mango, Toni Ruiz, i el president de Telefónica, Marc Murtra, del 5 al 7 de maig al Palau de Congressos de Barcelona.
En la nota d’opinió que tradicionalment publica l’entitat uns dies abans de la seva reunió anual, i que emmarca el debat de les jornades, han remarcat la “urgència” de prendre partit davant el nou ordre mundial perquè Europa aconsegueixi “no caure en la irrellevància”. Un missatge d’alerta dirigit a polítics i empresaris però extensible a tot el conjunt de la societat civil. Tanmateix, el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha insistit a no caure en el pessimisme i en l’oportunitat de convertir aquestes adversitats en “un espai per a la reconstrucció europea”, reforçant els valors funcionals de la Unió Europea, com la solidaritat o la democràcia, i prenent d’exemple altres crisis que s’han aconseguit superar, com la pandèmia o el Brexit.
En aquest sentit, Guardiola ha assegurat que l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha “accelerat” la necessitat de repensar el futur europeu, recordant, tanmateix, que les jornades no han de servir per abordar les polítiques del president dels Estats Units, sinó la resposta europea en diferents àmbits, com la defensa, el creixement econòmic o la garantia de l’Estat del benestar. Pel Cercle d’Economia, només emprenent polítiques actives en tots aquests àmbits, Europa aconseguirà respondre amb èxit a la pregunta sobre si “vol ser un actor rellevant i respectat en la geopolítica mundial, capaç de defensar els seus interessos, o prefereix ser un actor de segona fila que no s’asseu en la taula de les grans potències mundials”.
Per a l’entitat, el projecte europeu s’ha basat tradicionalment en quatre dependències fonamentals, com l’aposta pel gas i el petroli russos, la importació massiva de tecnologia de països com els Estats Units i la Xina, la globalització de l’economia i l’existència del paraigua protector estatunidenc en l’àmbit de la defensa. Unes dependències que, tanmateix, ara “s’han convertit en vulnerabilitats” i que obliguen a Europa a emprendre accions en tots aquests àmbits.
En primer lloc, des del Cercle d’Economia advoquen per “fer un pas endavant en la defensa d’Europa”, davant de “la pèrdua de confiança recíproca amb els Estats Units de Trump”, un país que tradicionalment ha actuat com a paraigua protector dels països europeus. Davant les polítiques del país nord-americà, urgeixen a construir un “sistema de defensa comú i autònom” en el marc de l’OTAN. A més, consideren que els països han de cedir la sobirania en aquest terreny a les institucions europees, perquè es pugui finançar de manera conjunta a través dels pressupostos comunitaris, entenent la defensa com un “bé públic comunitari”. A escala espanyola, des del Cercle d’Economia han insistit en la necessitat que Espanya augmenti la inversió en aquest àmbit, per acostar-se a altres països europeus, que ja gasten més del 2% del PIB.
Per a l’entitat, la Unió Europea, a més de “replantejar-se la seva relació amb els Estats Units”, també “ha de fer-se valer” davant de països com la Xina, perquè reconegui a Europa com un actor geopolític prioritari, i Rússia, buscant noves aliances amb països com el Canadà, Austràlia, l’Índia, el Brasil, Turquia, l’Aràbia Saudita o Sud-àfrica.
D’altra banda, els països europeus també han d’incrementar la seva inversió en tecnologia per deixar de dependre de països com la Xina o els Estats Units en peces clau com els microprocessadors, les bateries de cotxes elèctrics o la intel·ligència artificial. “Europa va tard en l’àmbit de la tecnologia, però mai és massa tard”, ha emfatitzat Miquel Nadal, director general del Cercle d’Economia. Nadal ha destacat que Europa compta tant amb el capital humà com amb el coneixement tecnològic necessari per avançar en aquest camp.
Quant al creixement econòmic, pel Cercle d’Economia han de seguir-se el full de ruta marcat pels informes Draghi i Letta, publicats l’any 2024, apostant per la descarbonització de l’economia, el mercat interior i les tecnologies capdavanteres com a grans actius de futur. En aquest sentit, des de l’entitat han remarcat la importància de comptar tant amb fons públics —que han de servir de “catalitzadors” per atreure inversions— com a privats per finançar aquest creixement. Tanmateix, des de l’entitat també han emfatitzat la necessitat de garantir l’Estat del Benestar, enfrontant el progressiu envelliment de la població i “controlant els fluxos migratoris amb polítiques d’integració”.
Una resposta que des del Cercle d’Economia han admès que no serà fàcil. “No s’ha de finançar-se tot ni tampoc és bo fer-ho, un fet que exigirà prendre renúncies políticament complicades” ha assenyalat Nadal. Per fer-ho, des de l’entitat defensen basar-se en els valors europeus fundacionals, com la defensa de la dignitat humana, la democràcia, l’Estat de dret o la solidaritat.
Per donar resposta a aquests reptes, la reunió anual del Cercle, que celebra la seva quarantena edició des que l’any 1961 es va organitzar la primera reunió a la Costa Brava, comptarà amb representació política, com el president del Govern central, Pedro Sánchez —que inaugurarà les jornades el dilluns 5 de maig—, el president de la Generalitat, Salvador Illa, o la consellera d’Economia, Alícia Romero. De l’àmbit empresarial, també participarà el conseller delegat del grup Renault, Luca de Meo, el conseller delegat de Mango, Toni Ruiz, i el president executiu de Telefónica, Marc Murtra.
