No semblava evident fa 16 anys que a Barcelona hi hagués espai per a un festival d’aquestes característiques. Però es van començar a formar cues als cinemes i van haver de penjar el cartell “esgotades les localitats” en diverses ocasions. A poc a poc es va anar convertint en una cita ineludible i en un segell de qualitat. En l’actualitat molts documentalistes treballen en els seus projectes amb l’objectiu d’estrenar a In-Edit. Una cosa que omple d’orgull Cristian Pascual, el seu director, que pertany a una generació que va créixer veient “Sputnik”, l’espai musical de l’època més creativa i trencadora de TV3.
Durant 11 dies, In-Edit ofereix més de 50 títols que es poden veure al cinema Aribau, CCCB, Etnia Barcelona, centres cívics i biblioteques, a més de les plataformes Inedit TV i Filmin, i alguns passis a Canal 33 i Betevé.
Entre l’àmplia i diversa programació hi ha una generosa mostra de producció local que dóna pistes sobre el bon moment i vitalitat del gènere. Aquí van alguns títols:
- “Apolo. La juventud baila” és una docuficció que aprofita el 75è aniversari de la mítica sala de festes per compondre una irònica crònica generacional, dirigida per Marc Crehuet.
- “Andrea Motis: la trompeta silenciosa” és un retrat proper de l’aclamada trompetista, saxofonista i cantant de jazz barcelonina a càrrec de Ramon Tort, realitzador amb àmplia experiència en el tema.
- “Els ulls s’aturen de créixer”, del mallorquí Javier García Lerín, és un peculiar i emocional retrat del cantautor Miquel Serra.
- “O espírito de Pucho Boedo” és l’últim treball del premiat i experimental documentalista gallec Lois Patiño. En aquest cas situa la seva càmera en un xalet d’estil dels setanta en què el trio punk Novetats Carminha intenta trobar el so més bailongo i tropical de la seva carrera.
- “Yo soy la rumba” es el retrat i homenatge a Pere Pubill Calaf, “Peret”, rei indiscutible de la rumba catalana, de la mà de la realitzadora Paloma Zapata.
