[dropcap letter=”E”]
ns agrada dir que els amics que participen en aquest llibre li tornen els records”, explica l’Eva Nebot, excol·laboradora del gabinet de presidència de Maragall i actual responsable de comunicació de la fundació. “Quan l’experta en iniciatives socials Bettina Farreras ens va donar la idea de fer el llibre i vam començar a contactar amb ells —Joan Clos, Carmen Cervera, Narcís Serra, Sílvia Pérez Cruz…—, tots es van bolcar al projecte, explicant anècdotes plenes d’admiració i afecte”.
Entre aquestes anècdotes, hi ha el dia en què Maragall va demanar a Eduardo Mendoza que formessin junts un grup de rock; el dia en què Josep Miquel Abad el va veure intercanviar-se les sabates amb un escolta de camí a l’Expo de Sevilla perquè havia sortit a casa amb un mocassí de cada color; el dia en què va ajudar la Julia Otero escrivint cartes a famosos com Michael Douglas o Magic Johnson per convèncer-los d’anar al seu programa aprofitant la seva visita a la Barcelona del 92; el dia en què va arrossegar Queco Novell fins al centre penitenciari Brians II perquè s’havia entestat a anar amb ell a cantar nadales als presos…
“Jo hi era en alguns d’aquests moments, i dono fe que van existir”, se’n riu Nebot. “Era molt autèntic, la mateixa persona a l’esfera privada que a la pública”, assegura. “Natural i imprevisible”, apunta Novell, el periodista que el va imitar uns quants anys. “Feia el que li donava la gana, però tenia la simpatia de la gent. Perquè era dels pocs polítics que et podies trobar al metro o jugant a futbol amb nens al carrer. Recordo una vegada que va veure una dona que no podia passar amb el cotxet per culpa d’un cotxe mal aparcat, i va esperar fins que va arribar el conductor per esbroncar-lo! No ho feia per populisme, era així”.
Revolucionari, sincer, intel·ligent, lliure, entusiasta… Els relats de les persones que li eren més properes dibuixen el perfil d’una personalitat única i excepcional. Isidre Fainé, Queco Novell i Jordi Évole coincideixen, a més, quan recorden la mirada trapella que el caracteritzava i que la malaltia no ha aconseguit arrabassar-li. “Ni això ni el somriure”, diu Novell. “Ha estat revolucionari fins i tot amb la malaltia”, escriu Évole, “i ha aconseguit fer, d’un problema, una oportunitat”.
Ho va tenir clar de seguida. “Quan li van diagnosticar la malaltia, de seguida va convocar una roda de premsa per anunciar-ho, tot i ser molt conscient que a partir d’aquell moment la seva realitat canviaria i la gent el miraria d’una altra manera. Però ell volia seguir sortint al carrer i fer la seva vida”, relata Nebot. Aquell mateix dia, Maragall es va posar públicament al servei de la causa i, en menys d’un any, la fundació era ja una realitat.
“En aquests 10 anys hem aconseguit tenir 24.000 socis, ser un centre d’investigació pioner a Europa i a gairebé tot el món, i que unes 3.000 persones participin en estudis com l’Estudi Alfa (Alzheimer i famílies), impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”. L’avenç més esperançador és que ja s’hi estan provant fàrmacs, en aquests moments, però no per aplicar-los quan els símptomes ja han aparegut —en aquest cas els medicaments han fracassat—, sinó per intentar impedir o endarrerir el seu inici. Segons accepta tota la comunitat científica, el cervell comença a danyar-se entre 10 i 15 anys abans de l’aparició dels símptomes. És en aquesta fase silenciosa en la que volem actuar. T’imagines poder endarrerir en una persona l’aparició de la malaltia d’Alzheimer dels 70 als 80?”.
Diana Garrigosa, l’esposa de Pasqual Maragall, actualment és la presidenta de la fundació. Cristina Maragall, la seva filla gran, la portaveu. A més dels amics i la família, l’editorial RBA, amb Ricardo Rodrigo al capdavant, s’ha bolcat a editar el llibre, escrit amb cura pels periodistes Juan José Caballero, Carina Farreras i Suso Pérez. Fins i tot la reina Sofia hi ha volgut participar amb una fotografia i una dedicatòria. I encara falten els lectors, que contribuiran, amb la compra de cada exemplar, a la investigació contra la malaltia d’Alzheimer, i les persones que firmin per la causa. Perquè l’exemple de l’admirat expresident ens ha fet creure les paraules d’aquell 20 d’octubre del 2007: “Enlloc no està escrit que aquesta malaltia sigui invencible”.
Text: Ana Portolés
Pots llegir més històries com aquestes a ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.
