El darrer llibre del poeta Joan Margarit és Per tenir casa cal guanyar la guerra, Proa, 2018, un llibre de memòries d’infància i primera joventut. Fa unes setmanes, el poeta va ser a Lleida i per al the New Barcelona Post vam conversar amb ell. Per acompanyar un poc aquesta vídeo entrevista, recollim un fragment on Margarit reflexiona sobre la seva poètica al pròleg a la primera edició de Tots els poemes 1975-2011, Barcelona 2011, Grup 62, La butxaca:
“Sempre he tingut consciència que la poesia per a mi s’estenia per tota la vida. La pressa, doncs, no ha format part de la meva relació amb el poema. El judici final el farà el temps i, al contrari dels judicis finals de les religions, jo no en sabré mai el resultat. A mi em correspon només –i no és poc el dia a dia amb els poemes sense més justificació, plaer o compensació que estar-los buscant, component i escrivint. Cap de nosaltres comptem gaire, fins i tot els que semblen comptar molt, però ens pot salvar el mateix que, curiosament, també pot salvar el poema: la seva honesta intensitat.”
