Un espectacle fet de 10 intervencions, que s’inspira en el Decameró de Bocaccio. Com aquell retaule d'històries vívides,

compost per entretenir durant el confinament obligat per l'epidèmia de pesta, les actuacions concertades al TNC pretenen interpel·lar l'oient, conscient com poques vegades de la necessitat de repensar el sentit de l'Humanisme i redefinir algunes de les nocions fonamentals per a una vida digna. Veus contrastades i complementàries -les de creadors com Carnevali, Comadira, Cunillé, Dimitriadis, El Hachmi, Luri, Marín-Dòmine, Morales, Novarina i Perejaume- que en tensió fructífera poden servir com a esperó per al propi reconeixement, per emprendre nous rumbs i aprofundir en la consciència humana. "Tal vegada, en la seva pluralitat -expliquen des del TNC- hi podrem trobar alguns punts de claror que ajudin a orientar-nos per fer front als nous horitzons que tot just comencem a besllumar.".

LLEGIR MÉS

Un espectacle de gran bellesa, en un sentit que no és exclusivament visual. Els ballarins Sylvain Bouillet i el seu fill Charlie tracen amb els seus moviments

una infinitat de possibilitats evocadores de les vicissituds en la relació entre pare i fill: sincronia i divergència, equilibris impossibles i fins i tot l'amenaça d’una ruptura. "Un espectacle alegre i commovedor en el qual Sylvain Bouillet i el seu fill de vuit anys Charlie superen els obstacles a partir de la confiança mútua, on el fill segueix les passes del seu pare i el pare imita el fill. Un viatge de descobriment tant per a l’adult com per al seu fill que de ben segur reconeixerem", s'explica a la web del Mercat de les Flors. L'espectador percebrà una complicitat que s'intensifica amb el repte de mirar-se en l'altre, en el fill que un necessàriament ha estat abans de ser pare. Fill també del descendent, aquell que amb una ingenuïtat de vegades salvatge li tendeix el mirall per veure’s en la posició del que exerceix de model, i ell mateix és modelat.

LLEGIR MÉS

L'exposició Symphony. Un viatge virtual al cor de la música permet al visitant entendre -és a dir, sentir- aquest art des de dins, i sense necessitat d'haver rebut cap tipus de formació.

Vibrar com un instrument, percudir i transportar amb la mateixa emoció el sentit del musical. Tot això ho habilita l'experiència immersiva que ha dissenyat Igor Cortadellas per a Caixaforum, amb la imponderable participació de Gustavo Dudamel, un dels mestres més aclamats internacionalment. Com a protagonista de diverses peces, el director ens fa sentir a les proximitats dels instrumentistes, dins de l'orquestra, compartint el caràcter atemporal i nou, el batec consubstancial a la música clàssica. Música grandiosa, la de Beethoven o Mahler, que possibilita l'aprehensió d'una bellesa inexplicable des dels conceptes, gràcies -en aquest cas- al desenvolupament tecnològic. Sorprenentment, la "realitat virtual" dóna a entendre l’abast universal de la música, la màgia de la qual s'ofereix al públic més ampli possible a través de l'estimulació audiovisual.

LLEGIR MÉS

"Yo no susurro, grito" és l'expressió que feia servir el fotògraf argentí Carlos Bosch, i que condensa el seu art. Testimoni de la transició democràtica a l'Espanya dels 70, reclamà a viva veu la funció especular

-impenitentment especular- de la seva tasca. No és que es trobin les seves obres exemptes de matisos o d'elaboració tècnica i conceptual, sinó que reflecteixen explícitament, sense embuts, algunes de les situacions més característiques i alguns dels personatges més emblemàtics de la transformació que tingué lloc en aquells anys. Al costat de l'element pròpiament artístic de les seves fotografies, per tant, cal subratllar l'interès històric que d'elles es desprèn, en exercir -per emprar una expressió platònica- de "fàrmac de la memòria". És més, no és impensable que ens apropin -ho diem amb tota la prudència del món- a la comprensió d'alguns dels aspectes més incomprensibles de la nostra realitat social i política.

LLEGIR MÉS