[dropcap letter=”L”]
a Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Barcelona s’ha convertit en un enclavament privilegiat a l’hora d’atraure inversions i projectes estratègics per potenciar la competitivitat de la regió metropolitana. És constant el degoteig de noves iniciatives i d’empreses que anuncien els seus plans per instal·lar-se a aquest macro-polígon, gestionat per l’empresa publicoprivada Cilsa.
Decathlon, Caprabo, Damm, Lidl, UPS, Agility, Kuehne + Nagel, Carrefour, DB Schenker i Fedex són algunes de les companyies que han apostat per instal·lar-se o reforçar la seva presència a la ZAL gràcies a la seva privilegiada posició geogràfica i al fet de ser un dels més grans hubs intermodals del Sud d’Europa, amb connexió marítima, aeroportuària, per ferrocarril i ràpid accés als principals eixos viaris.
L’èxit de la ZAL ha provocat que s’hagi esgotat tot el sòl disponible tant en l’anomenada ZAL Port Ciutat com a la ZAL Port Prat, el que obliga permanentment a avaluar totes les oportunitats que puguin sorgir per satisfer la demanda de superfície logística que hi ha a Barcelona. Així, el passat mes d’abril, el Port de Barcelona va aprovar concedir a Cilsa l’explotació de les dues últimes parcel·les que quedaven per construir a la ZAL Port, el que va suposar sumar dos solars de 14.409 metres quadrats i 10.874 metres quadrats.
Ara, la superfície de la ZAL podria tornar a incrementar-se gràcies al preacord que l’autoritat portuària que presideix Mercè Conesa ha arribat amb la multinacional francesa Total Petrochemicals per adquirir els terrenys de la fàbrica de productes químics que tenia al terme de El Prat fins l’any passat. Es tracta d’una superfície de 99.183 metres quadrats que “permetrà donar resposta a les necessitats de superfície logística que necessita el tràfic portuari”, segons explica Port de Barcelona.
Total Petrochemicals va anunciar al començament de 2019 la seva decisió de tancar la planta de El Prat davant la reducció de les vendes de polietilè a tot el món i pels canvis reguladors en l’àmbit europeu i internacional, que impactaven en la competitivitat del centre de treball.
Segons Port de Barcelona, la parcel·la de Total té la consideració d’enclavament industrial, ja que actualment no forma part de la ZAL, tot i que urbanísticament ja ha quedat pràcticament integrada en el polígon. La fàbrica es va poder construir gràcies a un pla d’ordenació del polígon Pratenc del 1969, quan aquests terrenys no formaven part de l’anomenada zona de servei del port. Ara, gràcies al preacord amb Total, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha iniciat els tràmits davant el Ministeri d’Hisenda per incorporar a aquest enclavament industrial al seu domini.
La ZAL disposa actualment d’una superfície logística de més de 920.000 metres quadrats, de manera que amb aquesta actuació el hub superarà el milió de metres quadrats. L’empresa gestora dels terrenys, Cilsa, està controlada en un 51,5% per l’APB i en un 48,5% per la immobiliària cotitzada Merlin Properties, liderada per Ismael Clemente. Alfonso Martínez és el director general de Cilsa i Mercè Conesa ocupa la presidència.
