[dropcap letter=”Q”]
ue viatjar és segur és, molt possiblement, l’afirmació que més vegades he repetit durant els últims mesos a propis i estranys. Afortunadament no estic sola en això, el meu mantra és compartit per molta més gent, com l’Inés Miró-Sans, cofundadora d’un dels hotels més carismàtics de Barcelona, Casa Bonay.
Ho fa mentre gaudim d’un cafè a Satan‘s Coffee, el córner d’aquest temple per cafeïnòmans ubicat dins el mateix hotel i que serveix un dels millors, possiblement el millor?, cafè de Barcelona. Molt han canviat les coses d’ençà que el Marcos abandonés La Rioja, la seva terra natal, per instal·lar-se a la Ciutat Comtal i és a ell a qui se li atribueix l’impuls d’una onada de cafè estil barista d’alta qualitat a la ciutat.
Però tornant a Casa Bonay, aquest projecte avui ja fet realitat que ha trencat motlles i generat inspiració en l’àmbit mundial va néixer, al seu moment, fruit de dues circumstàncies: una estreta col·laboració entre dissenyadors, artistes, xefs, torradors de cafè (hola, Marcos), arquitectes i d’altres i, per descomptat, la tenacitat de Miró-Sans, la cofundadora. El seu somni, Casa Bonay, va començar fa molts anys, i ho va fer sota una forta convicció: “Fer sentir bé a les persones, als hostes, independentment de si es tracta d’un hotel amb 10 habitacions o amb 400. Volia un lloc on poder sentir-se com a casa”.
El que va començar sent com un somni aviat, no sense moltes anades i vingudes i fins i tot una aventura novaiorquesa entremig que dóna per a un altre article, va cobrar vida com un nou hotel a la Dreta de l’Eixample. I no estava sol: un restaurant, una cafeteria, una cocteleria i tota l’ànima d’aquella Barcelona tan inspiradora que va enamorar al món estaven amb ell. Ells, i una necessària alenada d’aire fresc que “va omplir alguns buits de la ciutat”, explica Miró-Sans. I la resta no és història, és el present i futur necessari per a una ciutat que potser està fent uns passos enrere, però serà només per agafar impuls.
Arribo a Casa Bonay enfundada amb una gavardina i unes botes d’aigua arrossegant la maleta fins a una recepció on abans es trobava la porteria de l’edifici, confesso que viatjar lleuger mai ha estat el meu fort. “Vam restaurar aquesta preciosa casa de 1869 conservant tots els sòls hidràulics antics, els sostres i les portes corredisses, i vam afegir les nostres llums preferides de Santa & Cole, omplir els minibars amb els nostres capricis preferits i vam dissenyar els mobles juntament amb Marc Morro de AOO per crear l’hotel dels nostres somnis”, explica Inés Miró-Sans. Això és Barcelona en estat pur, penso jo, creativa, desperta, viva i amb gust, quina sort per als locals poder gaudir de llocs així. I això és el que em plantejo fer durant les pròximes 24 hores.
Casa Bonay és un hotel allotjat en un edifici neoclàssic de mitjans del segle XIX que ha respectat al màxim no només la seva ànima, sinó també la seva estructura. No ho dic jo, es percep en les estances comunes i una mica també en les habitacions. La meva, amb terrassa i vistes a un dels característics patis interiors de l’Eixample és tranquil·la, lluminosa i relaxada. Tinc un matalàs de ioga, el meu llit està cobert per una manta teixida per l’empresa local sense ànim de lucre Teixidors i els amenities (reutilitzables) són de la signatura americana Malin + Goetz. Barra lliure de plaer a la meva dutxa.
L’aspecte social dels hotels
I tot i que l’hotel sembla dissenyat per ser carn d’Instagram, l’interessant aquí és que a més de bonic, és pràctic, funcional i a sobre s’hi menja i s’hi beu molt bé. Fora de la meva habitació, i mira que em costa sortir, em dirigeixo cap a Libertine. Aquest espai multidisciplinar de dia i que de nit és la cocteleria amb més estil de la ciutat, està obert a hostes i a locals, té terres enrajolats originals, il·luminació de Santa & Cole i les teles procedeixen de tallers locals. Aquí, a peu de carrer, es pot passar el dia treballant, xerrant, bevent vins naturals o gaudint d’un dels millors tiramisú de Barcelona. Jo vaig demanar el meu davant una imperiosa necessitat de sucre i encara estic maleint l’hora. Encara en temps de Covid, l’amplitud de l’espai i l’escrupolós protocol sanitari que segueix la propietat i els seus treballadors fan que l’entorn sigui un lloc segur.
A més del Libertirne i el Satan‘s Coffee, l’hotel compta amb dos espais gastronòmics, lúdics i socials més, El Chiringuito i King Kong Lady. El primer ocupa l’última planta de l’edifici i ofereix tapes i barbacoes d’estiu tot l’any a més d’una selecció de vins naturals que ve acompanyada per un somriure del seu personal. A vegades el que menys costa és el que més valorem. I a més del valor de les coses, quan es parla d’un hotel sempre convé esmentar el seu preu, una barrera psicològica instal·lada en els locals que tenen por d’anar a aquests establiments per por al preu perquè clar, són per a turistes. Aquí els entrants es mouen entre els 4,5 i els 9 euros del seu sashimi de tonyina. I els plats principals entre els 7 i els 11 euros que costa el pop amb maionesa d’olives negres. A vista d’ocell, al terrat de Casa Bonay, els preus resulten molt més raonables que en molts locals a peu de carrer. Cal perdre la por a creuar el lobby d’un hotel.
Més opcions per ser turista a Barcelona
Però no només Casa Bonay s’obre a la ciutat per rebre al turista local, moltes de les primeres espases de l’hoteleria catalana com l’hotel W o el Majestic estan també incentivant el barceloní perquè experimenti en primera persona el que suposa gaudir d’una nit o un sopar en alguns dels millors hotels de luxe de Barcelona.
L’Hotel W Barcelona, conegut com a ‘vela’ acaba de crear un paquet per a locals que inclou habitació amb vistes al mar, sopar al seu restaurant Fire, esmorzar i pàrquing des de 275 euros, mentre que l’emblemàtic Hotel Majestic ofereix el mateix al cor de Barcelona i amb una preciosa vista sobre la ciutat des de la terrassa Dolce Vitae des de 249 euros, sopar i esmorzar inclosos. Un altre dels grans, l’Hotel Claris, també anima els locals a experimentar el que suposa gaudir d’un dia, i una nit d’un hotel així en una època excepcional. Viure com un turista a la teva pròpia ciutat és descansar, menjar bé i, sobretot, poder experimentar de primera mà el dia a dia de l’hotel, la implicació i l’esforç del personal en un moment tan difícil per al sector. No només al Claris, sinó en tota l’hoteleria catalana.
