Agenda cultural món novembre 2020
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 11 / 20
Gabriela Montero
Madrid, 3 de novembre de 2020
Escoltar Gabriela Montero en directe és una de les experiències que no hauria de perdre’s cap amant de la música, estigui més o menys familiaritzat amb la clàssica. La qualitat de la seva interpretació al piano és prodigiosa, i no deixa indiferent. Atreviment, vitalitat, i la sensació d'anar sempre per davant en la partitura, tot això li permet improvisar en sentits diversos, sigui en l'entonació de la frase o eventualment afegint notes que sorprenen fins i tot als espectadors que ja la coneixen. En diàleg amb el violoncel·lista francès Gautier Capuçon, en un programa ple de desafiaments tècnics, exploraran els senders de l'expressivitat romàntica, amb peces de Schumann, Mendelssohn i Rakhmàninov.
Dudamel
Amsterdam, 26 i 27 de novembre
Aclamat pel públic i sol·licitat per les principals orquestres, Gustavo Dudamel es posa al davant d'un conjunt històric -un dels més antics i prestigiosos del vell continent, l'Orquestra del Concertgebouw- per dirigir obres simfòniques de gran impacte emocional, com la Mort
i transfiguració de Richard Strauss. Aquest poema simfònic relata sense paraules el tràngol últim d'un ésser que s'obre a una altra forma de vida. En la línia d'aquesta poderosa suggestió, altament sinestèsica, que el llenguatge musical de Strauss habilita, el programa així mateix inclou el Preludi i el passatge final (Liebestod) de la cèlebre òpera wagneriana Tristan i Isolda. Un programa que s'haurà iniciat amb la versió per a orquestra que Gustav Mahler va realitzar del Quartet de corda "serioso" de Ludwig van Beethoven.
Le Nozze di Figaro
París, 26 i 29 de novembre
Més que una jove promesa de la direcció Jeremy Roher s'ha consolidat com un mestre que busca i aconsegueix la precisió i la vivacitat en les seves interpretacions, dos atributs idonis per a representar aquesta folle journée mozartiana, per emprar
l'expressió que Caron de Beaumarchais va afegir a manera de subtítol de la seva obra de teatre Le mariage de Figaro. La primera gran òpera de Mozart, és una comèdia d'embolics en tota regla, amb espai per al romanç i per a la crítica social, en un context en què l'aristocràcia anava a veure modificats els seus drets. Però, sobretot, és un fastuós desplegament musical, amb girs sorprenents i caràcters de psicologia fina, que les escenes cantades -a soles o en conjunt- traslladen meravellosament. El Teatre dels Camps-Elisis acull una posada en escena de James Gray no especialment rupturista, però convincent en l’aspecte visual i des de la perspectiva de l’acció dramàtica. Compta amb cantants fiables, que permetran l'espectador gaudir de començament a fi aquesta vibrant i "boja" jornada.
.
Més que una jove promesa de la direcció Jeremy Roher s'ha consolidat com un mestre que busca i aconsegueix la precisió i la vivacitat en les seves interpretacions, dos atributs idonis per a representar aquesta folle journée mozartiana, per emprar
l'expressió que Caron de Beaumarchais va afegir a manera de subtítol de la seva obra de teatre Le mariage de Figaro. La primera gran òpera de Mozart, és una comèdia d'embolics en tota regla, amb espai per al romanç i per a la crítica social, en un context en què l'aristocràcia anava a veure modificats els seus drets. Però, sobretot, és un fastuós desplegament musical, amb girs sorprenents i caràcters de psicologia fina, que les escenes cantades -a soles o en conjunt- traslladen meravellosament. El Teatre dels Camps-Elisis acull una posada en escena de James Gray no especialment rupturista, però convincent en l’aspecte visual i des de la perspectiva de l’acció dramàtica. Compta amb cantants fiables, que permetran l'espectador gaudir de començament a fi aquesta vibrant i "boja" jornada.
.
Simon Rattle
Berlín, 19 de novembre
La Mahler Chamber Orchestra és una orquestra molt especial, composta per solistes que es reuneixen amb el comú propòsit de brindar interpretacions excel·lents en l'aspecte tècnic, sense perdre de vista la seva pertinença a un mateix
conjunt. Un tot orgànic dirigit en aquesta ocasió per l'experimentada batuta de Simon Rattle. El programa, centrat exclusivament en la figura de Wolfgang Amadeus Mozart, no té res de conservador. Suposa un repte, en efecte, enfrontar-se en un mateix concert al superb tríptic d'obres que tanca la seva producció simfònica. Les simfonies 39, 40 i 41, totes elles en quatre moviments, però amb una acusada personalitat pròpia, que culmina l'expressivitat clàssica i permet albirar una nova concepció de l'obra d'art -la pròpiament romàntica- en què el món interior i el sentit de fatalitat s'alien en un discurs fet de contrastos.
La Mahler Chamber Orchestra és una orquestra molt especial, composta per solistes que es reuneixen amb el comú propòsit de brindar interpretacions excel·lents en l'aspecte tècnic, sense perdre de vista la seva pertinença a un mateix
conjunt. Un tot orgànic dirigit en aquesta ocasió per l'experimentada batuta de Simon Rattle. El programa, centrat exclusivament en la figura de Wolfgang Amadeus Mozart, no té res de conservador. Suposa un repte, en efecte, enfrontar-se en un mateix concert al superb tríptic d'obres que tanca la seva producció simfònica. Les simfonies 39, 40 i 41, totes elles en quatre moviments, però amb una acusada personalitat pròpia, que culmina l'expressivitat clàssica i permet albirar una nova concepció de l'obra d'art -la pròpiament romàntica- en què el món interior i el sentit de fatalitat s'alien en un discurs fet de contrastos.
Ariadne auf Naxos
Viena, 15, 18, 21 i 25 de novembre
La tensió electritzant que es percep en tantes òperes de Richard Strauss transcendeix de fet la seva època de creació, com si interpel·laran l'ésser humà en la seva dimensió més originària i inextricable, posant una atenció especial als
personatges femenins. Autor d'obres Elektra o Der Rosenkavalier -una distant revisitació de Les Noces de Fígaro- l’òpera Ariadne auf Naxos, també amb llibret del seu estimat Hoffmannsthal, no és una excepció. La història d'Ariana, després de l'abandonament de Teseu, s'emmarca extemporàniament, en una discussió d’estètica sobre la propietat d'articular en una mateixa obra drama i comèdia. La posada en escena a l'Òpera de Viena redunda en la complexitat psicològica de la protagonista i dels que interpreten el drama, des de la inevitable distància epocal. Christian Thielemann i Bertrand de Billy dirigeixen l'òpera en dues sèries cada un, amb un elenc de cantants sensacional, destacant el protagonisme Camilla Nylund i Lise Davidsen. El paper de Bacchus serà interpretat per primera vegada per Brandon Jovanovich i Stephen Gould, mentre que Erin Morley es caracteritza com Zerbinetta.
La tensió electritzant que es percep en tantes òperes de Richard Strauss transcendeix de fet la seva època de creació, com si interpel·laran l'ésser humà en la seva dimensió més originària i inextricable, posant una atenció especial als
personatges femenins. Autor d'obres Elektra o Der Rosenkavalier -una distant revisitació de Les Noces de Fígaro- l’òpera Ariadne auf Naxos, també amb llibret del seu estimat Hoffmannsthal, no és una excepció. La història d'Ariana, després de l'abandonament de Teseu, s'emmarca extemporàniament, en una discussió d’estètica sobre la propietat d'articular en una mateixa obra drama i comèdia. La posada en escena a l'Òpera de Viena redunda en la complexitat psicològica de la protagonista i dels que interpreten el drama, des de la inevitable distància epocal. Christian Thielemann i Bertrand de Billy dirigeixen l'òpera en dues sèries cada un, amb un elenc de cantants sensacional, destacant el protagonisme Camilla Nylund i Lise Davidsen. El paper de Bacchus serà interpretat per primera vegada per Brandon Jovanovich i Stephen Gould, mentre que Erin Morley es caracteritza com Zerbinetta.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 11 / 20
Artemisia
Londres, fins al 24 de gener
L'espantosa història d'Artemisia Gentileschi no hauria de cobrar-se una nova injustícia, la de posar en segon pla l'evidència artística, la qual ratifica que va ser una magnífica pintora. Coneguda sobretot pels quadres en què es mostra caracteritzada com a Judith -tallant el cap d'un Holofernes que llueix l'aspecte de l'home que havia abusat d'ella- oferí altres mostres de l'excel·lència del seu art, expressiu com el de pocs. El seu cas, lamentablement extraordinari, va cridar en efecte l'atenció dels seus contemporanis, que difícilment van tolerar que s'obrís pas per mèrits propis, amb una determinació impròpia, per reflectir escenes bíbliques en no poques ocasions protagonitzades per dones. La National Gallery de Londres ha organitzat la primera gran retrospectiva al Regne Unit. Una magnífica ocasió, per tant, per contemplar quadres que demostren una continuació de l'estètica barroca, amb personalitat pròpia i un atreviment genuí en l'expressió d'afectes que no trobem en obres de pintors més cèlebres que ella.
Cindy Sherman
París, fins al 3 de gener
Camaleònica i inquietant, reina de l'artifici i la disfressa, Cindy Sherman encarna en les seves fotografies una multitud d'identitats que reflecteixen personalitats i estereotips de la societat moderna. Podríem
anomenar-les autoretrats, si no fos perquè ella és sempre una altra, la qual cosa ens convida a reflexionar -en l'època del selfie i de la voluntària reproducció i difusió de la pròpia imatge- sobre l'artifici inherent a voler mostrar-se tal com s'és, en una determinada situació. Fins al 3 de gener de 2021, la Fundació Louis Vuitton presenta una retrospectiva excepcional, que inclou material confeccionat de 1975 fins a 2020. Reuneix 170 obres i més de 300 imatges, antigues, recents o fins i tot inèdites, ordenades segons una posada en escena en què la mateixa artista va participar. Un "Crossing Views" completa l'esdeveniment, mostrant una selecció d'obres d'artistes francesos i internacionals de les col·leccions de la fundació en diàleg amb Cindy Sherman.
Making The Met
Nueva York, fins al 3 de gener
El Museu Metropolitan de Nova York ofereix un viatge immersiu i estimulant a través de la història de la col·lecció en els seus 150 anys de vida. Making The Met, 1870-2020 presenta més de 250 obres d'art
en tots els formats, amb el comú denominador de l'excepcionalitat artística. Des d'aquelles preferides pels visitants -Van Gogh, Degas, Picasso, per exemple- fins “tresors” delicats en termes de conservació, que només es poden exhibir de tant en tant. Organitzada al voltant dels moments transformadors en l'evolució de la col·lecció, l'exposició revela les figures visionàries i les forces culturals que van impulsar al Met des de la seva fundació. Fotografies d'arxiu rares vegades vistes, i atractives instal·lacions digitals, revelen la història de la feina duta a terme entre bastidors, i assenyalen l'abast comunitari del Museu -la seva incidència en la ciutat- així com el camí que ha possibilitat la configuració del seu caràcter icònic, fins a conduir a l'experiència única, "immersiva" -el qualificatiu de moda, segons especifiquen els organitzadors- que la present exposició proposa..
Alvaro Urbano. El despertar
Madrid, fins al 10 de gener
La recuperació d'un espai arquitectònic abandonat -el Pavelló d'Espanya, concebut per José Antonio Corrales i Ramón Vázquez Molezún per a l'exposició universal de 1958 a Brussel·les- és escomesa per l'artista
Álvaro Urbano a l'exposició organitzada per La Casa Encendida i comissariada per José Esparza, amb un títol, Despertar, que refereix la sensació de nova vida després d'un somni perllongat. La intervenció de l'artista espanyol, format a Berlín i professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, opta per introduir en l'espai una lluminositat color mostassa que evoluciona, igual que la presència de boirina. Els vegetals, éssers i objectes diversos que hi viuen s’apareixen a l'espectador amb un halo d'irrealitat. Partícip d'aquesta segona vida de l'anomenat "Pavelló dels hexàgons", se suscita en l'espectador una sensació de distopia futurista. La d'una vida fràgil, que prospera enigmàticament, en condicions de vida encara per determinar.
A changed world
Copenaghe, fins al 22 de novembre
La Galeria Nacional de Dinamarca ofereix un recorregut per 25 obres del seu fons en què la temàtica de l'epidèmia apareix en primer pla. No es tracta d'una exposició, com a tal, sinó d'una selecció per diferents
moments de la història en què emergeix la consciència col·lectiva davant d'una determinada malaltia, com la pesta, el còlera, o la mal anomenada "grip espanyola". Encara que no pretén proporcionar consol, la visió en perspectiva -des del nostre context actual- permet intuir que la "normalitat normal" en què ens crèiem instal·lats des de sempre i per sempre era realment una excepció, o una fantasia, com d'altra banda han assenyalat historiadors i científics, tenint presents les condicions de vida fins a mitjan segle XX. Els organitzadors d'aquest recorregut assenyalen que "les epidèmies ens obliguen a repensar les coses, han modelat les nostres vides en el passat i ens han obligat a pensar en noves línies". En un clima d'incertesa, que ens anima a evolucionar el coneixement del món des de la ciència, i aprofundir en la nostra pròpia autoimatge, prossegueixen dient que "l'art pot ajudar a assenyalar el camí a seguir".