El 38è Premi Herralde de Novel·la se l’ha emportat Luisgé Martín (Madrid, 1962) amb Cien noches i la història de la Irene, una dona que viatja de Madrid a Chicago per estudiar a la universitat i inicia una investigació sobre els comportaments sexuals de les rates i els humans, experimentant-los ella mateixa. A través de la Irene, l’escriptor ha volgut explorar les diferents formes de l’amor i el sexe, analitzant els límits de la lleialtat, els desitjos inconfessables, els tabús i les mentides que constitueixen les nostres relacions.
Cien noches, presentada sota el pseudònim María Slut, va néixer amb la lectura de diaris i informes sexològics sobre persones infidels i la voluntat de saber fins a quin punt es podia conèixer la veritat de les històries que explicaven sobre la seva promiscuïtat, coincidint amb les filtracions de les dades personals dels clients de la pàgina web de cites Ashley Madison. La novel·la, que es posarà a la venda el 25 de novembre, enllaça “perfectament” amb l’obra de l’escriptor i el seu plaer de “mirar pel forat del pany”, segons explica ell mateix.
Martín defineix Cien noches com una novel·la negra: un “petit thriller” amb un crim i una investigació per descobrir l’assassinat de la parella de la protagonista. També la considera “vitalista i optimista” —a diferència del seu estil habitual— i eròtica light, però no pornogràfica, amb una “mirada moral” i un al·legat a favor de la promiscuïtat. De fet, l’escriptor proclama que aquelles persones que es resisteixen a la infidelitat són com les que no volen acceptar que hi ha llibres que és millor deixar a mitges. La promiscuïtat no és només el tema de la novel·la sinó que també forma part de la seva estructura, amb expedients d’adulteris escrits per altres autors, amics de Martín, com Edurne Portela, Lara Moreno i Sergio del Molino.
El jurat, format per Gonzalo Queipo, Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos i l’editora Silvia Sesé, ha escollit com a finalista del 38è Premi Herralde de Novel·la a l’autor argentí Federico Falco (Córdoba, 1977) per la seva obra Los llanos. Amb aquesta novel·la, Falco volia escriure sobre un element tan “poc narratiu i amb poc conflicte” com el temps que segueix a una ruptura, i el paisatge en el qual va créixer, la pampa argentina.
