Si Barcelona fos un mercat, tots sabem quin seria. La Boqueria no només forma part de la història de la ciutat, sinó que representa una de les grans icones del seu paisatge sentimental. El llibre La Boqueria 1840-2020 repassa els darrers anys d’història del mercat amb l’ajut de plànols i imatges, però sobretot donant veu als seus protagonistes.
L’obra, editada per l’Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria, va ser presentada ahir a la mateixa plaça, en el marc dels actes commemoratius del seu 180è aniversari. Els autors, Matilde Alsina—responsable de Comunicació del Mercat de la Boqueria— i Genís Arnàs —cap del Departament de Mercats de Barcelona— han volgut explicar l’evolució de La Boqueria des que es va instal·lar al solar de l’antic Convent de Sant Josep fins a arribar al mercat emblemàtic que és ara.
Per a fer-ho, no han seguit un ordre cronològic sinó temàtic, que “ajuda a entendre millor la forta relació que el mercat manté amb el barri, els veïns i la ciutat”, en paraules dels autors. El llibre enfoca la història del mercat des de diferents punts de vista i explora aspectes com els seus orígens a la Rambla, les particularitats de l’edifici, els productes que s’hi troben, la història de les parades i també dels paradistes.
Els autors, dos autèntics especialistes i estudiosos dels mercats, han volgut també aclarir algunes llegendes, com ara les que fan referència a l’origen del nom del mercat. Com ells mateixos expliquen, “el projecte sorgeix de la voluntat d’escriure una història documentada del mercat que complementi la tradició oral existent”. Així, gràcies al llibre, podem confirmar que el nom de Boqueria prové de la carn de boc que oferien algunes carnisseries de Barcelona del segle XIII, concretament aquelles que només podien vendre talls de segona qualitat i entorn de les quals s’hi generava un pol d’atracció per a pagesos, que muntaven parades per a vendre els seus productes.
La història d’aquest mercat ubicat a l’epicentre de Ciutat Vella ha estat molt definida pel seu caràcter popular i la seva vocació de servei públic. Com explica Matilde Alsina,“la dimensió popular del mercat s’explica perquè no és només un lloc de compra, sinó un punt de trobada: és una plaça entesa com a espai d’intercanvi, en tots els sentits”. Però també que “la seva situació de centralitat hi ha jugat a favor i en contra”, recordant com el mercat patí l’atac de les bombes anarquistes a principis del segle XX.
El llibre, que en el seu repàs històric recorda també el passat majorista d’un mercat que ara és minorista i alhora pol gastronòmic, no ha volgut romandre aliè a la realitat d’un present que ho ha sacsejat tot. En el darrer capítol es fa referència a l’esclat de la pandèmia causada per la covid-19, explicant de quina manera van viure els treballadors del mercat aquells moments tan crítics. Lluny de dramatismes, el llibre dona veu als paradistes, que en molts casos decidiren continuar oberts malgrat les dificultats, pensant què podien fer per seguir proveint els seus clients.
La Boqueria, mercat popular i emblema de Barcelona, ha sabut adaptar-se al pas dels temps, resistint en un barri que necessita urgentment tornar a sentir-se viu.
Més que un homenatge, La Boqueria 1840-2020 és un mapa que contribueix a fer confluir els diferents camins d’un relat històric i social que segueix en construcció.