Barcelona s’ha mantingut com el cinquè hub d’startups a Europa en la classificació que elabora des de l’any 2011 EU-Startups, un mitjà digital centrat en l’ecosistema emprenedor europeu. La capital catalana és la primera ciutat espanyola que apareix al rànquing i només l’acompanya Madrid, que ha empitjorat respecte a la darrera edició, passant de la sisena a la setena posició. València s’ha quedat a les portes i gairebé es col·loca entre els 30 primers hubs europeus.
Londres, Berlín, París i Amsterdam són les ciutats que estan per davant de Barcelona, a una distància considerable. La primera lidera el rànquing des de la seva primera edició. EU-Startups assenyala que el Brexit i el final del període de transició després de la seva sortida de la Unió Europea (UE) tindran efectes negatius per al seu ecosistema d’empreses emergents, però assegura que no baixarà de posició en els pròxims quatre anys. Així mateix, París podria superar Berlín d’aquí a l’any 2022, tenint en compte que les separa una distància molt petita, mentre que s’espera que Amsterdam mantingui el seu quart lloc, ja que està lluny de París i Barcelona també ho està de la ciutat holandesa.
Tot i que Barcelona no ha perdut cap posició respecte a l’últim rànquing d’EU-Startups, del 2018, el mitjà digital ha subratllat que no hi ha molta distància respecte a les tres ciutats que la segueixen —Munic, Madrid i Estocolm— i ha alertat que podria baixar de nivell en els pròxims dos anys. Precisament, Munic ha estat una de les sorpreses de la classificació d’aquest any. La ciutat alemanya ha anat escalant posicions des de fa quatre anys: se situava com el 12è hub el 2016 i ha arribat a la sisena posició aquest 2020, traient-li el lloc a Madrid.
Sobre la capital espanyola, EU-Startups ha remarcat que, després d’anys ocupant el sisè lloc, ha caigut una posició per la dimensió i el nombre de rondes de finançament que ha fet el 2020, que s’ha vist superada per la capacitat de Munic per atreure recursos.
Les altres dues sorpreses del rànquing de 2020 han estat Tallinn i Hamburg, que han pujat fins a la 12a i 15a posició, respectivament. La capital d’Estònia s’ha colat entre les primeres 15 ciutats gràcies a les iniciatives innovadores que està duent a terme el seu govern, com l’e-Residency, que permet a emprenedors digitals de fora del país crear una empresa digital i dirigir-la des d’on vulguin de manera completament virtual. D’altra banda, Hamburg també ha entrat al rànquing. La segona ciutat alemanya és la seu de l’OMR Festival, un esdeveniment per empreses emergents i màrqueting digital que reunia més de 50.000 assistents cada any abans de la pandèmia.
Elaboració del rànquing
Per fer el rànquing, EU-Startups té en compte tres variables: les 150 ciutats més visitades al seu web; el nombre d’empreses emergents que s’han creat a cada ciutat en els últims tres anys, i el finançament que s’ha registrat a cadascuna en els últims dotze mesos. Després, s’atorga a cada variable un pes determinat —la primera variable és la que té menys— i s’obté la classificació.
EU-Startups remarca que el rànquing “no vol ser el judici final o indiscutible” sobre la importància real de cadascuna de les capitals per a les empreses emergents a Europa. “S’assembla més a un mirall de la presència digital i la visibilitat d’aquestes ciutats a l’univers angloparlant de les startups“, exposa, a més de representar un bon indicador dels últims canvis i tendències registrats als hubs.
