Tret dels clàssics Bela Lugosi i Christopher Lee, he d’advertir que el món dels vampirs, tant de moda des de fa un temps al costat dels zombis en la literatura, el cinema i la televisió, no m’atrau en absolut. Admeto, però, que la sensual Salma Hayek d’Abierto al amanecer va estar a punt de formar part de l’excepció, però em va passar de seguida. Malgrat tot, he decidit fer un parèntesi en el meu desinterès vampíric i visitar dues exposicions sobre el tema que coincideixen a Barcelona.
Que consti que m’ho vaig prendre molt seriosament, ja que tota una ciutat les separa. Una està al CaixaFòrum, i l’altra a l’extrem contrari, al Fòrum, a l’edifici triangular de Herzog i De Meuron, la seu de Museu de Ciències Naturals. Són molt diferents. Vampirs. L’evolució del mite, l’exposició del centre cultural de la Fundació la Caixa coorganitzada amb la Cinémathèque Française, és realment efectista i aconsegueix embolicar al visitant a l’atmosfera dels vampirs a través del món de les pel·lícules principalment.
Els rostres que al cinema han donat vida a Nosferatu, Dràcula i altres mites del vampirisme són la inquietant benvinguda a un recorregut tètric i de penombres. Cartells, llibres, còmics, vídeos i vestits utilitzats en el cinema submergeixen a el públic en l’univers d’aquests vampirs de llegenda.
La segona exposició, Vampirs al Fòrum, és molt més modesta i ocupa només un racó del museu. El seu gran valor, però, és que revela la important aportació de Joan Perucho a la literatura fantàstica. Se centra en la seva novel·la Les històries naturals, un relat de vampirs publicat el 1960 en català i que s’ha traduït a una desena d’idiomes. La imaginació de Perucho situa l’acció durant la primera guerra carlina. El protagonista és un Dràcula català, Onofre de Dip, que la pren amb el general Ramon Cabrera.
Evitaré spoilers, però cal destacar que l’exposició, en el marc de l’Any Perucho, està comissariada per Julià Guillamon, especialista en l’escriptor i que té un llibre meravellós, Joan Perucho i la literatura fantàstica, de lectura molt recomanable.
Em vaig llançar a aquesta ruta d’exposicions vampíriques perquè he decidit convertir-me en activista de la cultura com a motor de la reactivació postpandèmica de Barcelona. La ciutat necessita recuperar la cultura com a referent perquè es tracta d’un dels grans actius de les urbs globals que competeixen a la primera divisió dels lideratges metropolitans.
Està demostrat que les ciutats amb una activitat cultural rellevant atreuen inversions i impulsen projectes que consoliden la seva economia. Diversos estudis així ho corroboren. Un d’ells conclou que per cada 100 euros invertits en cultura, s’afegeixen 250 a el PIB, i que per cada tres llocs de treball creats en el sector, es generen dos més en el conjunt de la indústria privada.
En aquest sentit, és molt il·lustratiu el cas de Detroit. La ciutat nord-americana ho va jugar tot en el seu dia a la indústria de l’automòbil. Quan la producció local del motor va entrar en crisi, el somni americà va acabar i la ciutat va entrar en un declivi pronunciat. Avui a Detroit hi ha barris abandonats, gairebé morts, on els habitatges es venen per un dòlar. L’absència d’un sector cultural potent va contribuir decisivament a aquesta crisi.
Barcelona s’enfronta a un repte del què dependrà el seu futur. Cal apostar-ho tot a la reactivació econòmica i social, i la cultura ha de ser un dels eixos. La capital catalana i la seva àrea metropolitana han de tornar a ser referent en els camps en els quals ha demostrat ser-ho des dels Jocs del 92. No només en el turisme, que ha deixat veure els seus peus de fang quan s’enfronta a una crisi global com la del coronavirus.
Aneu a veure fins i tot les dels vampirs encara que no us vagi el rotllo. Tampoc cal exagerar i anar amb una estaca i un crucifix de plata
Per tot l’anterior, és important que els barcelonins ens bolquem en la cultura. Quan les condicions ho permetin, cal tornar als concerts, a l’òpera i a totes les manifestacions culturals que repoblin l’agenda. Cal ser activista de la cultura i trencar tabús visitant exposicions encara que no siguin sobre els nostres temes favorits. Ha de ser una mena de responsabilitat moral. Aneu a veure fins i tot les dels vampirs encara que no us vagi el rotllo. Tampoc cal exagerar i anar amb una estaca i un crucifix de plata. En tot cas, un grapat d’alls a la butxaca per si de cas, que mai se sap.
