Gaudier és molt detallista i s’ha obstinat a treure lluentor a tots els espais de l’edifici que dirigeix, sempre sense oblidar que és un dels llocs amb més solera de la ciutat. Les dues novetats més rellevants de la planta noble són l’obertura del despatx del president i la nova il·luminació de La Rotonda, decorada a principis del segle XX per Ramon Casas amb dotze olis espectaculars.
“Al despatx del president hi ha la història de la casa. A més del mobiliari original, aquí hi ha el llibre de signatures i les fotografies de tots els presidents. Crec que és molt bona idea que la gent vegi aquest despatx, que s’ha conservat en molt bon estat. Respecte a la Sala de Ramon Casas hem comptat amb el patrocini de Juan Uriach, que va contractar a Jordi Bometón, antic tècnic de Biosca i Botey, i que ha instal·lat leds que es manipulen amb un sistema que permet moure els focus per ordinador. El material de la nova il·luminació ha tingut un cost molt elevat i d’aquí ve la importància del mecenatge particular”.
Els dotze quadres de Casas inspirats en temes musicals són una de les joies del Cercle i els socis saben molt bé que va ser un miracle que se salvessin de l’incendi del 1994 en què el Liceu va ser declarat sinistre total. En moltes retines es conserva la imatge dels bombers traient les pintures de l’artista modernista en perfecte estat. Cadascuna de les obres és un delit. Observar els fars de l’automòbil que condueix una dona, un fet insòlit en aquella època, amb el pavelló del Cercle del Liceu a l’Exposició Universal del 1888 de fons, és una experiència inoblidable…
Veïns inseparables
El Cercle no s’entendria sense el seu veí, El Gran Teatre del Liceu. “Sempre hem tingut una relació òptima. El Cercle va obrir sis mesos després, el 20 de novembre del 1847 i des de llavors han caminat junts. El van inaugurar els patrons que van donar els diners per fer el Liceu perquè buscaven un lloc on reunir-se”. I respecte a les comparacions amb el Círculo Ecuestre, Gaudier destaca que “aquesta casa sempre ha estat molt vinculada a la cultura i ells més al món empresarial”.
En l’actualitat el Cercle té mil vint socis i sòcies. “La iniciativa que va funcionar molt bé va ser la campanya de captació amb la qual vam aconseguir tres-cents socis nous; va començar fa dos anys i va acabar a l’octubre. Un soci podia portar un amic sense cobrar l’entrada i això va animar a molta gent”. La quota d’entrada és de 4.500 euros i la quota social anual és de 1.080 euros. Hi ha tarifes especials per als abonats del Gran Teatre del Liceu, per a menors de quaranta anys i per a fills de socis.
La casa es revoluciona
Gaudier va revolucionar l’agenda d’activitats. “Abans de la pandèmia teníem moltes activitats presencials i amb la covid moltes d’elles s’han pogut fer via Zoom. Per exemple, les conferències en línia han acompanyat al soci i han estat una forma important de seguir en contacte els mesos que estàvem tancats”.
La terrassa va ser l’estrella de l’estiu. “Amb la pandèmia vam pensar què els podíem oferir i vam organitzar la terrassa en dos mesos. Vam fer una petita obra per col·locar una nevera i vam obrir el juny. La terrassa ha arribat per quedar-se. Des del terrat es veu el Tibidabo i Montjuïc, són unes vistes privilegiades. Aquí el servei sempre és el mateix i això genera una sensació de protecció. Volem obrir-la al públic a finals de maig, però dependrà del temps. La intenció és obrir-la fins a l’octubre”.
Un dels seus serveis més importants és la restauració. “Sempre hem tingut un servei de restauració extern i des de fa un any la cuina la porta Mantequerías Pirenaicas que ofereix un menú setmanal i també un plat del dia. Amb les restriccions d’horaris tot s’ha complicat, però ens hem reinventat i hem començat a oferir esmorzars i aperitius”.
L’economia del club està sanejada. “Subvencions zero. Som autosuficients i tenim un bon matalàs financer. Els ingressos són les quotes dels socis, el lloguer dels espais i les exposicions”. Una primera exposició el 2016 amb motiu de l’Any Casas va obrir la veda. “La primera exposició va ser la de Ramón Casas que va atreure molta gent que mai havia trepitjat el Cercle, ara tenim una d’Alexandre de Riquer i en el futur tenim prevista una de Masriera”.
La Rambla sense el turisme de masses és el somni de qualsevol barceloní i la pandèmia ens ha fet replantejar el model idoni per a aquest passeig conegut internacionalment. “Fa anys que ha perdut l’atractiu per mi i la seva degradació és inqüestionable. Passejo per la Rambla amunt i avall, però no em paro; no hi ha ni botigues ni comerços que m’atreguin. L’únic lloc era el Restaurant Amaya… La Rambla sempre serà turística, però l’Ajuntament ha d’endreçar-la; canviar els hàbits serà molt complicat”, reflexiona. Gaudier és el fundador de Comercial Importadora Gafa, l’empresa distribuïdora de les sabates Sebago.
