Quan un passeja per la seu del Barcelona Health Hub (BHH) podria pensar que l’activitat no es gaire intensa. Els despatxos i els espais de coworking estan força buits, només unes poques persones hi treballen de manera presencial. Però la realitat és que les startups i corporacions amb seu en el Recinte Modernista de Sant Pau van desbordades de feina des de fa mesos. L’impuls que ha suposat la pandèmia per al sector de la telemedicina ha disparat l’activitat d’aquestes companyies. A la vegada, aquest canvi sobtat ha fet que el hub que les acull encara no hagi pogut cristal·litzar el mateix en les seves instal·lacions i espera que la pandèmia sigui una cosa del passat per poder continuar creixent a Barcelona. Una de les tantes paradoxes del moment actual.
Amb els hospitals col·lapsats per la covid-19, la telemedicina —la prestació de serveis sanitaris a distància, a través de tecnologies com el telèfon, el correu electrònic, les videotrucades, els xats o els bots— ha estat una manera de reduir l’exposició al virus i la interacció social. S’ha utilitzat per detectar casos sospitosos de coronavirus i fer seguiment dels que eren positius lleus o contacte i s’havien de confinar a casa. Però també ha servit per controlar pacients amb tractaments de llarga durada, als quals se’ls monitorava amb consultes presencials abans de la crisi sanitària.
Sense cap mena de dubte, la salut digital ha crescut exponencialment en els últims mesos, en línia amb el que ha passat amb el teletreball o l’educació a distància. A Catalunya, les consultes virtuals respecte a les presencials a l’Atenció Primària van créixer considerablement des de març fins a mitjans d’abril, multiplicant-se per cinc, però també un cop es va superar el pic de la primera onada, segons recull BHH en un informe elaborat amb Esadecreapolis.
A Catalunya, les consultes virtuals respecte a les presencials a l’Atenció Primària van créixer considerablement des de març fins a mitjans d’abril, multiplicant-se per cinc, però també un cop es va superar el pic de la primera onada
Barcelona Health Hub (BHH) es dedica des del 2018 a impulsar, precisament, la telemedicina. Es tracta d’una associació privada sense ànim de lucre que reuneix empreses emergents, corporacions i inversors en un mateix edifici, amb l’objectiu de connectar-los entre ells i amb els diferents actors del sector de la salut, fomentar la innovació i transferir els seus descobriments al mercat. Participen agents clau del sector com l’Hospital Vall d’Hebron, l’Institut Català de Salut (ICS) o la Universitat de Barcelona (UB); startups com Adan Medical, Made of Gens i Mediktor, i grans corporacions com Almirall i DKV.
Un hub buit per la pandèmia que ha disparat la seva activitat
Abans que comencés la crisi sanitària, el hub ja estava completament ple i estudiava a quin pavelló del recinte modernista de Sant Pau podia expandir la seva activitat. “Si no fos per la pandèmia, ja tindríem dos pavellons”, remarca el conseller delegat de BHH, Luis Badrinas. Ara, aquests plans s’han aturat momentàniament, amb l’auge del teletreball en detriment, curiosament, d’un espai que potenciava el desenvolupament de la telemedicina en el mateix espai físic.
“Si no fos per la pandèmia, ja tindríem dos pavellons”, remarca el conseller delegat de BHH, Luis Badrinas
Malgrat això, Badrinas continua pensant en plans de futur pel hub. A banda de continuar creixent a Sant Pau quan el coronavirus ho permeti, Badrinas també té al cap replicar el model del BHH a Madrid. “Estem pensant a muntar una filial allà”, explica, una ciutat on assenyala que les experiències emprenedores estan agafant força, després de veure el dinamisme que han donat a Barcelona.
Ubicació icònica
Quan estaven buscant on ubicar el BHH, Badrinas recorda que volien trobar un lloc que estigués a dins d’un recinte hospitalari. Van estudiar anar al Clínic i al Vall d’Hebron, però Sant Pau va ser el que els va acabar convencent. El hub es troba al Pavelló de Sant Manuel del Recinte Modernista de Sant Pau, que es va construir entre els anys 1922 i 1925. Projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i finalitzat pel seu fill, Pere Domènech i Roura, l’edifici compta amb una superfície total d’uns 2.500 metres quadrats, que va estar destinada a cirurgia general masculina en els seus orígens. També ha estat la seu de l’Institut de la Universitat de Nacions Unides sobre Globalització, Cultura i Mobilitat (UNU-GCM) i de Casa Àsia.
Espais de coworking, despatxos i sales de reunions es barregen en les cinc plantes que ocupa el BHH al Pavelló de Sant Manuel. El hub també aprofita la seva terrassa per organitzar esdeveniments, amb una vista privilegiada, des d’on es pot veure tot el Recinte Modernista i, fins i tot, la Casa de Convalescència, allunyada del nucli central del recinte, on els pacients anaven a recuperar-se després de les operacions. A tall de curiositat, la incubadora que Almirall té a la planta subterrània, Digital Garden, dona als passadissos subterranis per ambulàncies que es van idear en un origen al recinte per connectar els diferents pavellons.
Més de 200 membres
En només dos anys, el BHH ha aconseguit reunir 220 membres, amb 140 startups, 35 companyies, 38 institucions sanitàries i universitats, i set inversors. Destaca la participació d’empreses emergents com Adan Medical Innovation, Iomed, Cuideo, Doctoralia, Elma, Made of Genes i Mediktor; grans corporacions com Almirall, Asisa, Bayer, Catalana Occidente, DKV, Everis, Ferrer, Fiatc Seguros, Mapfre, Novartis, Sanitas o Zurich, i inversors com Alta Life Sciences, Braincats, Sabadell BStartup, Capital Cell i Nina Capital.
També formen part del BHH l’Institut Català de Salut (ICS), l’hospital Vall d’Hebron i el de Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Blanquerna, l’IESE i el TecnoCampus, entre altres socis.
