L’any passat, la cerimònia d’entrega dels premis Gaudí es va celebrar el 19 de gener, una setmana abans que la dels Goya, el dia 25. Les dues gales es van poder fer just abans que Espanya entrés en un col·lapse inimaginable a conseqüència de la pandèmia i en un terreny desconegut que ha canviat totalment la vida en general i el cinema en particular.
Durant aquest temps, el cine s’ha cuinat i consumit d’una manera diferent, i ara arriba el moment de premiar-lo, però també es farà en unes condicions molt diverses: primer els Goya, el 6 de març, al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, propietat d’Antonio Banderas; i després els Gaudí, previstos pel 21 de març a l’Auditori del Fòrum CCIB de Barcelona. I el gran protagonista de la nit, amb el permís de guanyadors i perdedors, segur que seran les connexions en directe que es faran a les gales, en una barreja de proximitat i distància que ens hauria de poder proporcionar en streaming tota la companyonia, l’emoció, la decepció, l’espectacle, el cansament i l’humor, del bo i del dolent, que sempre acompanyen a la gala.
La producció de cinema en català l’any 2020 ha caigut en picat, cosa que afecta la personalitat dels Gaudí i a la seva categoria més important, la de millor pel·lícula en aquesta llengua, on apareix un títol molt per sobre dels altres, La vampira de Barcelona, de Lluís Danés, que aspira, a més a més, a uns altres tretze premis.
Els altres títols nominats a millor pel·lícula, com L’ofrena, La dona il·legal i Les dues nits d’ahir, ni tan sols han aconseguit col·locar els seus directors (Ventura Durall, Ramon Térmens i Pau Cruanyes) entre els aspirants al Gaudí a la millor direcció i millor guió, on sí que hi són Pilar Palomero (Las niñas), Icíar Bollaín (La boda de Rosa) i Cesc Gay (Sentimental), que també conformen el grup de favorits per la imminent entrega dels Goya. En realitat, les pel·lícules nominades en els Gaudí al millor film en llengua no catalana, grup que componen aquests tres títols a més a més d’Adú, de Salvador Calvo, són les que previsiblement coparan tots els grans premis Goya d’aquest any.
Si bé el cine “en” català no ha tingut el seu millor any (qui pot presumir d’això en aquest context?), la veritat és que la presència catalana en els Goya i els Gaudí, es preveu que sigui molt significativa i substancial. Subratllem a continuació uns quants arguments, títols de pel·lícules i noms de candidats que han de ser els protagonistes durant la nit d’aquests premis.
- Sentimental. L’obra de Cesc Gay que està seleccionada en diversos dels apartats més importants dels Goya i els Gaudí, entre ells el principal de millor pel·lícula, i Cesc Gay als de millor director i millor guió. També un dels seus protagonistes, Javier Cámara, opta a dos premis com a millor actor protagonista; Alberto San Juan i Griselda Siciliani només aspiren a un Goya secundari. Elaborar pronòstics sobre els premis i premiats, tenint en compte la varietat, el gust i el tacte dels acadèmics d’aquí i d’allà que els trien, és un passaport perfecte per a l’error, però diguem que Sentimental està millor col·locada per als Gaudí que per als Goya.
- Isabel Coixet. La directora de Nieva en Benidorm arriba als Goya amb només dues candidatures, la del seu director de producció, Toni Novella, i la de la mateixa Coixet, que aspira al de la millor direcció. Amb totes les precaucions, podria arriscar la conjectura que no té un autèntic pes entre les favorites, ja que Nieva en Benidorm ha passat de puntetes per la mirada de l’Acadèmia, que l’ha ignorat en la selecció prèvia al gruix dels guardons importants de pel·lícula, actors o guió. D’altra banda, Isabel Coixet no ha aconseguit ni una sola papereta per als Gaudí.
- My Mexican Bretzel. Sense cap dubte, és una de les sorpreses d’aquest any. La barcelonina Núria Giménez Lorang ha aconseguit amb el seu primer llargmetratge, una enginyosíssima miscel·lània de documental i melodrama, una pel·lícula plena de màgia, sentiment i nostàlgia. Opta a dos premis Goya, el de millor documental i millor direcció novell, i encara que Núria Giménez Lorang mereixi àmpliament tots dos, em fa la precipitada impressió que no en guanyarà cap, ja que competeix contra el molt aplaudit documental El año del descubrimiento i contra la directora novella Pilar Palomero, que amb Las niñas té moltes paperetes de convertir-se en la gran triomfadora de les dues gales (opta a tretze premis Gaudí)…, encara que aquestes paperetes també la converteixen en una potencial gran perdedora. On sí que podrà tenir millor nit My Mexican Bretzel és als Gaudí, ja que aspira al millor guió i, amb més garantia d’èxit, al millor documental.
- David Verdaguer. L’excel·lent pel·lícula Uno para todos, dirigida per David Illundain, amb un argument centrat en un mestre, en la seva classe de nens de sisè de Primària i en les relacions, sentiments i circumstàncies, no ha aconseguit major reconeixement previ de les Acadèmies que la candidatura a millor actor pel seu protagonista, David Verdaguer, que ja va guanyar un Goya com a actor secundari l’any 2018 per Estiu de 1993 i un Gaudí per Terra ferma. La pel·lícula és magnífica, emocionant i profitosa, i Verdaguer està fantàstic, però les seves possibilitats són escasses enfront de l’omnipotència de Javier Càmara o el ganxo de Mario Casas, que també opten als Goya i Gaudí.
- La boda de Rosa. Aquest títol dirigit per la madrilenya Icíar Bollaín recol·lecta vuit nominacions als Goya i cinc als Gaudí, entre elles les de millor pel·lícula i direcció, però la seva arma més ben afilada és la interpretació enorme, palpitant i cruixent de l’actriu barcelonina Candela Peña, que dibuixa un personatge ple de potència i fragilitat. El Goya a millor actriu no se li escaparia mai a Candela Peña de no ser perquè també lluita per ell Kiti Manver i la seva lliçó magistral a El inconveniente, i en el cas dels Gaudí se’l disputarà amb Nora Navas pel seu treball a La vampira de Barcelona.
L’actriu catalana Candela Peña a la pel·lícula La boda de Rosa.
