Filantropia en majúscules. Així es pot resumir breument el que és la Fundació Fero, una entitat 100% privada impulsada pel Dr. Josep Baselga que des de 2001 promou la investigació contra el càncer gràcies al compromís d’un grup d’empresaris sensibilitzats amb aquesta malaltia que volen posar el seu patrimoni al servei de la societat. Des del seu naixement, Fero ha destinat més de 16 milions d’euros a finançar més de cinquanta projectes tangibles d’investigació i ha becat a 30 joves investigadors perquè posin en marxa els seus laboratoris a Espanya i no marxin a l’estranger.
Les beques Fero acaben de celebrar el seu desè aniversari i s’han convertit en el referent indiscutible de l’ecosistema espanyol d’investigació oncològica. Cada beca està dotada amb 80.000 euros, una quantitat que el jove investigador o ferito —com se’ls anomena afectuosament a la fundació— rep al llarg de dos anys i que li permet posar en marxa el seu propi laboratori dins d’un dels centres de recerca amb els que col·labora Fero. Aquest any, la fundació atorgarà set beques, és a dir, 560.000 euros. Les convocatòries s’obren al gener i juliol i les beques es lliuren al maig i octubre, respectivament.
Amb un pressupost anual superior als dos milions d’euros i mig centenar de donants estables —entre mecenes particulars, empreses i fundacions—, la fundació amb seu a Barcelona està presidida per Sol Daurella, presidenta de l’empresa familiar catalana Cobega i del grup embotellador Coca-Cola European Partners. El Dr. Baselga és ara el president d’honor i el comitè científic assessor està liderat pel Dr. Josep Tabernero, cap de servei d’oncologia mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el centre de recerca de referència de Fero.
En plena crisi econòmica i sanitària, la fundació ha aprovat redoblar aquest any els seus esforços en la lluita contra el càncer amb la posada en marxa de Startup Fero, un projecte que persegueix potenciar el talent jove, incentivar noves línies d’investigació i aconseguir portar a Espanya a científics que han optat per desenvolupar la seva carrera a l’estranger davant la dificultat per trobar aquí els recursos econòmics que necessiten.
Startup Fero suposa fer un pas més respecte a l’actual programa de beques, que es mantindrà i impulsarà. La gran diferència és la dotació econòmica i l’horitzó temporal d’aquesta nova ajuda. Concretament, l’objectiu de Fero és concedir a l’investigador triat per al programa Startup Fero un total de 400.000 euros al llarg de cinc anys.
Volem evitar que els investigadors passin més temps buscant finançament que investigant
“Es tracta d’una iniciativa que sorgeix del nostre comitè científic, conscient que per anar més de pressa són necessàries majors quantitats per aconseguir investigacions de més impacte i prolongades en el temps. Oferirem als investigadors seguretat econòmica al llarg de cinc anys”, avança Ruben Ventura, director científic de la Fundació Fero.
“Volem evitar que els investigadors passin més temps buscant finançament que investigant; el nostre objectiu és donar-los tranquil·litat“, apunta Piru Cantarell, directora general de Fero.
Aposta pel talent jove
Segons Ventura, la idea és concedir un ajut d’aquest tipus cada any a un jove científic que proposi una línia d’investigació innovadora i que vulgui independitzar-se del centre d’investigació actual per posar en marxa el seu propi laboratori, el laboratori Fero. La fundació creu que amb aquest nou instrument serà també més fàcil poder repatriar cervells que se n’han anat d’Espanya o atreure talent estranger que pot veure una oportunitat real per poder desenvolupar la seva investigació al nostre país, ja que la quantia i el model de governança d’aquesta donació és similar al sistema emprat als Estats Units i a altres països anglosaxons dotats d’un potent teixit de mecenatge empresarial.
Fins ara, el 95% dels 30 feritos becats amb els programes de 80.000 euros —el 50% de les beques les han guanyat dones— són espanyols. “Costa portar talent científic internacional a Espanya”, admet Ventura. Entre els científics estrangers que han apostat per investigar a Espanya gràcies a una beca Fero destaca la italiana Laura Soucek, investigadora del VHIO i fundadora de l’empresa Peptomyc, considerada com una de les grans esperances en la lluita contra el càncer gràcies als avenços aconseguits amb un enfocament terapèutic basat a aconseguir inhibir la proteïna MYC, clau en el desenvolupament de la majoria dels càncers.
Pla per captar mecenes a Madrid i València
Per poder finançar el projecte Startup Fero i ampliar també el nombre de beques, la fundació ha posat en marxa un pla orientat a multiplicar els seus mecenes. “Ens hem proposat duplicar el nombre de donants en tres anys“, afirma Piru Cantarell, directora general de la fundació, que lamenta que el marc fiscal espanyol no incentivi prou el mecenatge des d’un punt de vista fiscal. “Els nostres donants ho són perquè estan realment sensibilitzats amb la causa més enllà de la desgravació que puguin aplicar-se”, emfatitza. Per incrementar les donacions, Fero centrarà els seus esforços a Madrid i també apostarà per València, on fa tres anys va iniciar un projecte amb l’Hospital Clínic Universitari.
A conseqüència de la pandèmia, el 2020 Fero no ha pogut repetir les xifres aconseguides l’any 2019, quan va manejar un pressupost de 2,4 milions d’euros. “Hem arribat gairebé als dos milions, un import amb el qual estem contents tenint en compte la situació”, explica Cantarell. Segons la directora de Fero, tots els donants han seguit apostant per la fundació i el descens respon al fet que el 2020 no van poder celebrar-se les dues gales benèfiques que Fero realitza cada any a Barcelona i Madrid per lliurar les beques. Cada assistent al sopar paga 300 euros. Al que es realitza cada mes de maig a la capital catalana assisteixen unes mil persones, i a Madrid, a l’octubre, unes 500. Aquest any Fero tampoc preveu realitzar aquestes gales.
Dels 2,4 milions gestionats l’any 2019, el 79% (1,93 milions) es van destinar a finançar les beques Fero i els projectes d’investigació que impulsa la fundació. El 21% restant correspon als costos d’estructura (Fero té tres empleats) i de captació de fons. Aquestes despeses estructurals es cobreixen amb les aportacions que realitzen per aquesta finalitat els membres del patronat de la fundació. En paral·lel, aquests mecenes i altres que no formen part del patronat realitzen les donacions que van destinades a les beques i als projectes estratègics. De mitjana, cada mecenes dóna 30.000 euros a l’any.
A diferència d’altres entitats benèfiques, l’entitat no funciona amb projectes de crowdfunding, sinó que des del principi ha apostat pels grans donants. Així, entre els seus patrons destaquen persones vinculades —algunes són expropietarias— a empreses com Cobega, Caprabo, Planeta, GM Food, Puig, Agrolimen o la gestora EDM.
El segon perfil de donant de Fero són directament les empreses, com Mango o el fabricant de planxes per als cabells GHD, que finança sempre projectes vinculats amb el càncer de mama. El tercer pilar són les col·laboracions amb altres fundacions, com la Fundación Ramon Areces o la Fundació Bosch Aymerich. Totes elles poden triar entre fer aportacions al fons comú o finançar íntegrament un projecte o una beca, per la qual cosa és habitual que els investigadors sàpiguen quin és el mecenes que els està finançant.
Des dels seus inicis, Fero està centrada a impulsar la investigació translacional, és a dir, projectes tangibles que reverteixin directament en els pacients. “La nostra missió és establir una connexió directa entre els laboratoris de recerca i els pacients perquè puguin accedir als millors tractaments el més ràpid possible”, explica Piru Cantarell.”Quan el Dr. Baselga va tornar dels Estats Units va veure que no hi havia prou connexió entre els laboratoris i els hospitals. Fero va néixer per fomentar les investigacions del VHIO i ens hem estès a altres centres d’excel·lència“, apunta la directiva.
Projectes estratègics
Els projectes i beques de Fero es dirigeixen a lluitar contra qualsevol mena de tumor i estan centrats a millorar la fase de diagnòstic i, especialment, les tecnologies de diagnòstic molecular que permeten identificar de forma primerenca les alteracions o mutacions que provoquen el càncer o desenvolupar fàrmacs específics que només actuïn en les cèl·lules canceroses. Un dels seus programes estrella és el de diagnòstic molecular avançat (DIAMAV), que es realitza al VHIO amb tecnologia genòmica i de què ja es beneficien entre 1.200 i 1.500 pacients a l’any.
Per fer aquest diagnòstic molecular anticipat, la gran aposta de Fero és la biòpsia líquida, tecnologia que permet detectar les alteracions cancerígenes sense necessitat d’obtenir una mostra del tumor, sinó amb una anàlisi de sang o del líquid cefalorraquidi, explica Ruben Ventura.
