Som dissabte al migdia. He quedat amb Xavier Franquesa per fer una visita a l’espai que Il·lacions Gallery —el projecte, nascut al Raval, que capitaneja des de 2011— va estrenar el setembre passat, coincidint amb la Barcelona Design Week 2020. Rosselló, 231 2-2? Sí, no m’he equivocat d’adreça. Toco el timbre i pujo al segon pis d’aquest clàssic edifici del cor de l’Eixample.
Un cop entro a Il·lacions Gallery, la primera impressió que tinc és que es tracta d’una proposta rotundament original i, per això mateix, valenta. En sortiré, una hora i mitja després, convençut del seu paper no només com a promotor del talent local sinó també com a motor de creació.
Però anem pas a pas. Il·lacions Gallery és un projecte innovador, tant pel continent com pel contingut. D’una banda, reformula el concepte de galeria que tots tenim al cap —generalment associada a manifestacions purament artístiques: pintura, escultura, instal·lacions…— i, de l’altra, ofereix una perspectiva molt interessant i poc freqüent sobre el disseny perquè justament el situa més a prop de l’art que de la indústria. Hi trobem peces úniques o sèries limitades de creadors procedents de sectors tan diversos com la moda, la il·lustració o, és clar, el disseny industrial.
Il·lacions Gallery és una galeria de disseny que té per objectiu donar visibilitat a la creativitat local contemporània. És a dir, a l’obra de creadors actuals que d’una manera o altra estan vinculats amb la ciutat perquè hi ha mil maneres de ser barceloní i de sentir-se’n. Fins i tot, sense viure-hi. Ells en diuen disseny amb ADN Barcelona i em sembla molt ben trobat.
Per aplegar i mostrar l’obra de la quarantena de dissenyadors amb qui actualment treballa, Il·lacions ha arriscat també amb el seu nou espai. Un pis de 250 m2 que conserva la distribució original de quan era un habitatge: cuina, lavabo, habitacions, sala d’estar… Una galeria, per tant, que poc té a veure amb la fredor habitual dels espais expositius. Aquí, s’ofereix un context molt més interessant als dissenys que estan en perfecte diàleg amb els set espais expositius. Per a mi, el missatge és clar: deixem que l’objecte de disseny entri a casa, que en formi part, fem-lo servir.
Aquí, s’ofereix un context als dissenys que estan en perfecte diàleg amb els set espais expositius. Per a mi el missatge és clar: deixem que l’objecte de disseny entri a casa, que en formi part, fem-lo servir
A una de les estances, l’elegant Galant de Josep Abril. En una altra, l’MSB 302.1 de MSubiràs, un escriptori de línies pures, fabricat amb només cinc planxes d’acer de 10 mm soldades de forma invisible, i sorprenentment còmode. La Portal 2020 Collection de Joan Tarragó, amb el seu impressionant Portal Mirror, comparteix espai amb una taula plena de mostres de materials de l’estudi Turbina, focalitzat en la creació de peces, objectes i màquines que giren al voltant dels conceptes de temps i moviment. A la cuina, dedicada a les peces que tenen la llum com un dels seus components, el Clio R5 (Original) d’Antoni Arola o la Lightray d’alabastre il·luminat amb LED de Josep Puig.
Una de les joies de la galeria és el fantàstic “Gabinet d’Il·lacions”, un gran cofre del tresor ple de calaixos i prestatgeries en el qual es mostren peces de petit format. El centre de la galeria és la Gran Sala, un espai diàfan i ple de llum on, actualment, s’exposa la mostra Mimesis de Jordi Ribaudí, una col·lecció de grans mobles-escultura de fusta de pi i pell de búfala siciliana que al mateix temps que em permeten seure —en un premeditat equilibri precari— m’interroguen sobre la nostra relació amb el medi. I tot això mentre em sento observat i acompanyat per una dotzena de soperes antropomorfes fetes a mà per la il·lustradora i ceramista Meritxell Duran.
Surto d’Il·lacions Gallery pensant que, aquí, el disseny actual barceloní hi té casa seva. La ciutat faria bé de comptar amb ells sobretot ara que la pandèmia ens ha ensenyat que no ho podem fiar tot al turisme. Si els voleu anar a fer una visita, podeu concertar-la a www.illacions.com.
