Umtiti, Dembélé, Lenglet i Griezman són la colònia francesa del FC Barcelona. En la història del club, han estat 25 els integrants gals de la plantilla blaugrana. El primer va ser Fenouillère, el 1902. Va jugar només tres partits amistosos i va morir a la Primera Guerra Mundial. Després en van venir més: Muller, Blanc, Abidal, Henry… Avui, amb els quatre citats a l’inici, la contribució francesa al Barça és important, però la presència de la colònia del país veí a la capital catalana va molt més enllà del Camp Nou.
Ho podem comprovar en un magnífic llibre que acaba d’aparèixer discretament, Les français de Barcelone. Ombres et lumières du XVe au XXe siècle. Editat per iniciativa de la Société de Bienfaisance Française de Barcelona i amb la col·laboració d’altres entitats franceses presents a la ciutat, ha estat dirigit per l’historiador Guillaume Horn, de l’École Normal Supérieure. Un dels seus impulsors ha estat Richard Onses, membre molt actiu de la comunitat d’acord amb el seu currículum: tresorer de la Société de Bienfaisance, creada el 1842; expresident de Le Cercle des Français de Barcelone, que es remunta a 1884; va ser adjunt al director de la Chambre de Commerce, fundada el 1883, i membre del comitè de la parròquia francesa.
La presència de ciutadans de l’altre costat de la frontera a Barcelona està documentada des del segle XV. Es tractava d’un col·lectiu de comerciants i artesans que de seguida s’organitzaren en una confraria que donaria inici a una xarxa de solidaritat i interessos de la comunitat francesa que avui agrupa desenes d’entitats, des de les esmentades Société de Bienfaisance i Chambre de Commerce et d’Industrie, així com Le Cercle des Français-Barcelone Accueil, l’Institut Français, el Lycée Français, la llibreria Jaimes i la ràdio Equinox, entre altres, sense oblidar l’important paper que exerceix i ha exercit històricament el consolat.
A través d’aquestes institucions, la colònia francesa de Barcelona ha contribuït en un ampli ventall d’activitats, en l’educació, la cultura, el comerç i, per descomptat, en l’empresa. Diverses han estat les iniciatives rellevants en l’economia de país amb origen francès. Per exemple, la família bonapartista Cros, que a principis de segle XIX va crear una empresa química a Sants que va donar origen a l’actual Ercros. O el normand Charles Lebon, que va construir la primera fàbrica de gas a la Barceloneta i va obtenir la concessió de l’enllumenat públic de la ciutat. I també, la gran contribució a la cervesa gràcies als alsacians Moritz i Damm.
L’empresa més important d’origen gal és Aguas de Barcelona (Agbar). Es remunta a 1867, quan es va crear a Bèlgica la Compagnie des Eaux de Barcelone, que el 1882 va ser adquirida per capital francès, constituint a París la Sociedad General de Aguas de Barcelona, que, al seu torn, adquireix algunes companyies locals. Actualment, és una filial de la francesa Suez. El mateix Onses va treballar durant 15 anys a Agbar.
La presència francesa a Barcelona va adquirir gran importància en els segles XVII i XVIII, encara que va passar una crisi després de la invasió napoleònica. El llibre presta gran atenció a la figura de Ferdinand de Lesseps, que va ser cònsol a Barcelona entre 1842 i 1848. Lesseps va exercir un important paper durant la revolta de 1842, que Espartero va decidir sufocar a canonades des del castell de Montjuïc. El cònsol va organitzar l’assistència a la comunitat francesa, però davant la magnitud de la repressió de l’exèrcit i el gran nombre de ferits i afectats, va decidir estendre-la a tota la població. També va exhibir els seus dots diplomàtics i va aconseguir aturar els bombardejos i que s’alliberessin molts dels detinguts. Des de llavors, Barcelona va segellar un compromís de gratitud eterna amb Lesseps i li va donar nom a l’actual plaça. Va ser per aquell decisiu paper mediador i no per haver impulsat el Canal de Suez, que és el que li va donar fama mundial.
El llibre, escrit íntegrament en francès, deté la seva història el 1947, a l’espera que es publiqui una segona part. Una de les contribucions d’aquest volum és la gran tasca de documentació. Desenes de documents i fotografies il·lustren l’obra. I és que, segons explica Onses, el llibre ha estat una conseqüència del procés de preservació dels arxius històrics de Le Cercle des Français i de la Société de Bienfaisance i que es vol estendre a la resta d’associacions de la colònia francesa.
Deixo pel final una història que desconeixia i que té a veure amb la contribució de la comunitat francesa de Barcelona al desenvolupament del bàsquet en les dècades de 1920 i 1930. Un equip format per joves de la colònia, el Patrie, ha passat a la història d’aquest esport com un dels millors combinats de país en aquells moments inicials. El 1923, va guanyar el campionat de Catalunya, i el 1935, el d’Espanya contra el Rayo Madrid, avantpassat del Real Madrid. El seu jugador més destacat va ser Armand Maunier. Va jugar en quatre ocasions amb la selecció espanyola i per culpa de la guerra va tornar a França.
En definitiva, un llibre que s’ha creuat per casualitat a la meva vida que ha estat tot un descobriment. La pena és que la seva distribució serà molt limitada, ja que està dirigida bàsicament al consum de la mateixa colònia francesa. No obstant això, és molt recomanable la seva recerca per a aquells que llegeixin en francès i vulguin conèixer el paper crucial d’aquesta comunitat, que avui reuneix 35.000 persones, en el desenvolupament econòmic i social de Barcelona.
