Agenda cultura món gener 2018
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
> 01 / 01 / 18 <
WINTERREISE
Amsterdam, 29 de gener
No només sembla apropiat, ateses les dates, emprendre un “viatge d’hivern”. Els artífexs del desesperançat cicle de cançons, obra de Wilhelm Müller, són dos dels músics més rellevants del moment, amb enregistraments multipremiats a la prestigiosa discogràfica Harmonia Mundi. La gravetat, la planta imponent de Mark Padmore, posen en relleu –més encara– la infinitat de matisos del seu registre de tenor. Abundant en el contrast, el pianoforte de Kristian Bezuindehout, falsament lleuger, recrea els meandres del caminar errabund que descriu el poeta Müller. El silenci còmplice enfila les melodies i, com el corb de la cançó (Die Krähe), acompanya aquest sinistre i, no obstant això, bell cicle. Els estremiments en l’oient estan pràcticament garantits.
EL JEFTÈ DE HÄNDEL
París, 13, 15, 17, 20, 24, 28 i 30 de gener
Un escenari esplèndid com és l’Opera Garnier –amb pintures murals de Chagall que mereixen, per si soles, la visita– acull una trencadora posada en escena de Jephtha, oratori de Georg Friedrich Händel, basat en el personatge de l’Antic Testament.
S’explica a les Escriptures que Jeftè obeeix les indicacions del que venera com a únic déu i es compromet a sacrificar el primer ésser humà que se li presenti, que resulta ser la seva pròpia filla. El to tràgic de la narració veterotestamentària és actualitzat mitjançant una estètica que busca l’impacte. El protagonisme del tenor Ian Bostridge i la direcció de William Christie, al capdavant del conjunt especialitzat en música barroca Les Arts Florissants, asseguren una qualitat musical conforme a l’escenari i a la proposta artística. Una interessant manera d’endinsar-se en una de les paràboles bíbliques més dramàtiques.
DUELO BARROCO
Madrid, 21 de gener
La sala gran de l’Auditorio Nacional acollirà el Duelo barroco –resa el títol de l’esdeveniment– en contraposar dos compositors capdavanters en la seva època, com Antonio Vivaldi i Georg Friedrich Händel.
Fragments d’òperes com Ariodante, La fida ninfa o Giulio Cesare, entre d’altres, seran representades i defensades per dos cantants de primer nivell, Ann Hallenberg i Vivica Genaux. Recentment Genaux va aconseguir a l’Auditori de Barcelona un èxit incontestable, aclamada per les seves intervencions en peces vocals de similar factura. En aquesta ocasió, el conjunt que dinamitzarà l’esdeveniment des de la perspectiva instrumental serà l’Orquestra Barroca de Sevilla, una de les orquestres amb criteris d’època més reputades, com testifica la qualitat dels seus concerts i els seus nombrosos enregistraments, en col·laboració amb directors de la talla de Manfredo Kraemer, Enrico Onofri o Christophe Coin.
MOZART AND TCHAIKOSVY
Nova York, 4, 5, 6 i 9 de gener
Molts són els al·licients que es donen cita en aquest esdeveniment. A la programació d’un dels concerts per a piano més vistosos i creatius de Wolfgang A. Mozart,
el Concert número 17 en sol major, que a més interpreta com a solista el director Jeffrey Kahane –pràctica habitual del compositor salzburguès–, cal afegir la programació d’una de les obres orquestrals més madures de Joseph Haydn, la majestuosa Simfonia núm. 98, al llarg de la qual –segons s’explica– el mateix compositor hauria exercit així mateix com a intèrpret de l’instrument de teclat acompanyant (habitualment clavicèmbal, encara que ell preferia fer servir el pianoforte). Entre ambdues obres d’art, s’inclou una peça per a solista que requereix les puntuals i dinàmiques intervencions de l’orquestra. Es tracta de les Variacions rococós per a violoncel de Piotr I. Txaikovski, a càrrec de la virtuosa Alisa Weilerstein. Juntament amb artistes concertats, la rotunditat i la precisió de la Filharmònica de Nova York auguren una vetllada apassionant.
DANIIL TRIFONOV
Berlín, 25, 26 i 27 de gener
Escoltar Daniil Trifonov en directe és una experiència que es viu, en cada ocasió, com a única.
L’entrega del pianista sembla absoluta, sigui quin sigui el repertori, es trobi tot sol en escena o al costat d’un conjunt orquestral. El vitalisme de les seves lectures és contagiós i la seva clarividència demostra una intel·ligència excepcional. Una peça com el Concert per a piano de Robert Schumann posa en joc l’habilitat tècnica i sobretot una fogositat incorruptible que es beneficiaran d’un acompanyament de primer ordre. D’una manera encara més exagerada i joiosa, la Filharmònica de Berlín, sota l’experta batuta de Mariss Jansons, explotarà el gruix del seu potencial en la interpretació de l’espiritual Sisena simfonia d’Anton Bruckner.
LONDON SYMPHONY ORCHESTRA / SIR SIMON RATTE
Londres, 11 de gener
La parella artística que conformen Simon Rattle i Magdalena Kožená, vinculats com a marit i muller fora dels escenaris, ha donat peu a enregistraments i concerts memorables.
Davant la Simfònica de Londres, un dels conjunts històrics, de màxima fiabilitat, Rattle dirigirà composicions tan interessants i dissímils com la Simfonia inacabada de Franz Schubert o la suite Les Bóreades de Jean-Phillippe Rameau. L’expressivitat de l’esperit vuitcentista, en la primera, contrasta amb la subtilesa de melodies que s’enllacen a partir de ritmes d’aire galant. De forma pràcticament simètrica, sengles peces vocals –pertanyents al postromanticisme i al barroc–, com són les Rückert-Lieder i les tres àries de Händel programades, comptaran amb les sensacionals prestacions de Magdalena Kožená.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >
EXPOSICIONS
> 01 / 01 / 18 <
BASQUIAT
Londres, fins al 28 de gener
Al Barbican, fins al 28 de gener, s’exposen algunes de les mostres més representatives de l’obra de Jean-Michel Basquiat. El gastat apel·latiu d’enfant terrible per una vegada no sona a fútil pretext per captar l’atenció i fer atractiva la producció diversa i provocadora d’aquest creador irreductible, autodidacte i, al capdavall, pioner de l’escena artística al Nova York dels anys 80. A banda de l’obra gràfica, s’hi exposen materials mai abans vistos, vídeos i fotografies en què desfilen alguns dels artistes més prominents de l’època, entre els quals Andy Warhol.
ARCIMBOLDO
Roma, fins a l'11 de febrer
Conegut sobretot pels seus retrats naturals, compostos a base de verdures i fruites, animals del mar o altres dons de la mare naturalesa, aquest insòlit pintor, format en l’òrbita de Leonardo da Vinci,
va ser així mateix un polifacètic home renaixentista, filòsof i poeta. Les obres reunides al romà Palazzo Barberini, fins a l’11 de febrer, procedeixen de llocs tan distants com Houston, Estocolm o Munic (a banda de museus més propers, els de Florència, Cremona o Gènova). Es tracta d’una ocasió única per delectar-se amb aquest tipus de producció eclèctica, que evidencia l’amplitud de mires d’un dels artistes més atrevits i visionaris de l’Humanisme.
PICASSO-LAUTREC
Madrid, fins al 21 de gener
Atractiva i inquietant, la barreja de celebració i decadència que caracteritza l’obra de Tolouse-Lautrec coneix una correspondència molt evident en la producció de Picasso, establert a París des de la seva joventut.
Els temes són, per descomptat, el cabaret, com a lloc d’esbarjo en què les regles de la moralitat diürna es dilueixen, però també la realitat íntima de l’artista. El creador com a centre d’un món que recrea, quedant-se’n tanmateix al marge, aïllat davant el seu propi autoretrat. La sorprenent continuïtat que s’aprecia entre ambdós no només assenyala una herència de contingut; més rellevant –encara– és la pròpiament estilística. El traç despreocupat i transgressor de Picasso pot apreciar-se ja en l’espontaneïtat pseudoinfantil de Tolouse-Lautrec, que, tanmateix, no va gaudir en vida del reconeixement del pintor malagueny.
ROBERT DOISNEAU
Ixelles, fins al 21 de gener
La ciutat, al sud de Brussel·les, que va veure néixer Julio Cortázar ofereix, fins al 4 de febrer, la primera exposició retrospectiva a Bèlgica d’un dels fotògrafs que millor han evocat la nostàlgia per una època pretèrita.
Doisneau ha transcendit per la instantània del petó robat davant l’ajuntament de París. No menys rellevants, amb tot, són els retrats que va fer de personalitats com Picasso, Queneau o Giacometti. Les 150 fotografies reunides evoquen la candidesa, la malícia i la bellesa quotidiana en l’època de la postguerra, i també ens porten a descobrir altres facetes de la personalitat d’un fotògraf que no només va fer servir el blanc i negre per fixar la fugacitat del moment.
RUBENS. EL PODER DE LA TRANSFORMACIÓ
Viena, fins al 21 de gener
Els temes mitològics adquireixen realitat i dinamisme amb la pinzellada d’aquest artista absolutament reconeixible.
El títol de l’exposició (El poder de la transformació), al Kunsthistorische Museum fins al 21 de gener de 2018, s’avé d’una manera exemplar amb la tècnica i els motius que poblen les teles de Rubens. El seu estil dramàtic ha estat comparat a la cinematografia, i és que l’escenificació de dilemes morals, o d’emocions extremes, coneix un desenvolupament intern en la mirada de l’espectador. Roman a la retina una gamma de colors inacabable, que il·lustren el bell i el terrible, en joiosa retroalimentació.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >