[dropcap letter=”E”]
n el passat el futur era un lloc inabastable. El viatge a la lluna es realitzava a través de la literatura i es mirava el firmament, no a fi de conèixer el moviment dels cossos celestes sinó per predir com serien les nostres vides. No obstant això, al segle XXI, el futur ha travessat el llindar cap al present. Els somnis tecnològics es viuen avui amb els ulls oberts. Víctor Hugo en el seu deliciós assaig El promontori del somni ens deia “quan l’home no té un somni, se’l procura. El te, el cafè, el cigar, la pipa, narguil, peveter, encenser: tots són procediments per a l’ensomni”. Els somnis que la nostra època s’ha procurat ja no tenen la sensualitat del plaer sinó el ritme ràpid de l’excitació. Volem abraçar la novetat, volem omplir tot buit al dubte, desitgem aclarir i autentificar el nostre món amb dades, logaritmes i virtualitat. Podem declarar que el futur governa les nostres vides mentre el passat només debilita la nostra seguretat en els èxits que vam aconseguir. La nostra és una època en la qual s’imposa la realitat, per virtual que sigui, i els termes que la dominen són els d’immersió, experiències i interacció, com al passat ho eren el somni, l’encanteri i l’encantament.
Paradoxalment, el futur que vivim no només està canviant el què i el com vivim, sinó també qui som, la nostra condició humana. En un moment en què celebrem els canvis tecnològics i científics com a triomf de la nostra intel·ligència, el que realment està canviant és la nostra forma d’estar al món. Si ja no són necessaris els homes perquè les dones puguin procrear, si el nostre esforç destinat a la productivitat és substituït per la robòtica i l’esperança de vida s’engrandeix fins a veure’ns com Matusalem, que segons la Bíblia va viure 969 anys, hem de començar a interrogar-nos sobre el present de l’espècie humana per advertir quin lloc ocuparà en el futur. Un futur que arribarà amb tota la seva força transformadora de la realitat.
El repte de la robòtica, el seu avanç i capacitat de definir el present, permet entreveure que el nostre present necessita habilitar espais de reflexió i de pensament crític per tal de poder albirar amb nitidesa com pot afectar un futur robòtic que ho envaeix tot
El present de la nostra espècie està ja unit a la robòtica. Fa poques setmanes es publicava l’últim llibre del cronista i escriptor Arturo San Agustín amb el suggerent títol El robot que creu en Déu. En ell, Sant Agustín indaga en el poder de la robòtica per qüestionar la fe, allò en el que creiem, i el transhumanisme com a superació de l’humà. El llibre arrenca amb el descobriment d’un robot que és observat senyant. Sempre havíem imaginat als robots com a futurs guerrers d’un exèrcit del futur, realitzant activitats que ja els humans no volem fer, cuidant o jugant amb els nostres fills, com a mascotes, però mai fins ara ens havien proposat pensar en ells com robots amb tan elevat grau d’intel·ligència i precisió que poguessin arribar a tenir fe en alguna cosa que els transcendeix; arribar a humanitzar-se.
Ja en la lectura de l’obra de Philip K. Dick Somien els androides amb ovelles elèctriques?, advertíem com els robots volien evitar la seva obsolescència programada, evitar la seva mort i aconseguir el lliure albir que els homes els negaven. També en Jo robot d’Isaac Asimov els robots es rebel·len contra els homes. Però la novel·la d’Arturo San Agustín fa un pas més, preguntant-se quin és el futur d’una humanitat que camina entre el sincretisme i la robòtica mentre es van debilitant els valors i creences tradicionals.
Si ens endinsem en la robòtica, veurem robots realitzant treballs en hospitals, formar part de consells d’administració de grans corporacions o donant la benvinguda en hotels o restaurants. És el cas d’un hotel canari que ha contractat un robot, de nom Pepper, per atendre amb tracte afable als clients. En l’assaig La imparable marxa dels robots, Andrés Ortega ens endinsa en les seves variables possibilitats d’ús i adverteix els reptes als quals estarem exposats. En la seva lectura, l’autor ens dóna a conèixer al robot/nadó foca de peluix, anomenat Paro, (a Espanya, Nuka), que està sent utilitzat per tractar emocionalment a persones d’edat avançada afectades d’Alzheimer; a Hiroshi Ishiguro, catedràtic de robòtica de la universitat d’Osaka, que ha construït un robot que és el seu alter ego, idèntic a si mateix, anomenat Geminoid HI-1, com a experiència robòtica per treballar el pla de les emocions, per fer-los més humans. Existeix la robòtica al servei de donar mobilitat a persones amb deficiències motrius, podent reposar braços, cames o altres òrgans que han patit deteriorament o per augmentar habilitats. Existeix la robòtica aplicada al plaer, com ja va passar en el passat amb els autòmats, com es podia veure en la pel·lícula de Federico Fellini Casanova, on Giacomo Casanova feia a l’amor amb una autòmat. Existeix la robòtica per corregir les disfuncions d’una societat que envelleix, com és el cas de la societat Nipona, que tindrà una població amb un percentatge del 30% de majors de 65 anys enfront del 23% actual, veient en la robòtica una forma efectiva de mitigar el problema.
Però la gran qüestió que envaeix l’ànim de molts governs és el negatiu impacte que la robòtica pot comportar a la feina. Hem arribat al punt de plantejar la seva problemàtica en programes electorals, com ha estat el cas d’alguns partits polítics a França. Es planteja que les empreses que contractin robots paguin impostos davant el perill d’aguditzar la desocupació. La controvèrsia entre col·laborar o resistir-se a l’avanç de la robòtica ho veiem en les dades d’un estudi sobre informatització dels llocs de treball europeus, que adverteix que en només dues dècades es podria veure afectat entre un 40% i 60% de la força laboral europea. En concret, a Espanya, Andrés Ortega assenyala que es podria perdre un 55,3% ocupació.
El repte de la robòtica, el seu avanç i capacitat de definir el present, permet entreveure que el nostre present necessita habilitar espais de reflexió i de pensament crític per formular les preguntes adequades per tal de poder albirar amb nitidesa com pot afectar un futur robòtic que ho envaeix tot, fins i tot la nostra manera de pensar. Potser l’èxit dels llibres de filosofia, convertits a tot Europa en best sellers, es degui a la imperiosa i humana necessitat d’intentar, a través de la lectura, comprendre el que està passant al nostre voltant, per obtenir respostes sobre el present/futur de la nostra espècie.
