Agenda cultural món març 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 03 / 21
DANIIL TRIFONOV
Madrid, Auditorio Nacional, 24 de març
El prodigi rus ha esgotat tots els qualificatius. Resulta temptador i en gran manera justificat el fet de considerar-lo continuador de la tradició pianística que en la segona meitat del Segle XX va venerar les figures de Sviatoslav Richter o Emil Gilels, intèrprets de fama mundial, amb una fogositat i carisma molt notables. Daniil Trifonov no només ha demostrat aquestes mateixes virtuts, així com una sorprenent capacitat per aplicar lectures analítiques amb tempi eventualment vertiginosos, sinó que destaca per l'amplitud del seu repertori, des de Bach a Xostakóvitx. Certament avui en dia no es programen amb tanta freqüència les peces romàntiques que van encimbellar a aquells monstres de la interpretació, peces generoses en expressivitat i freqüentment requerides d'un virtuosisme enlluernador. El dia després de la seva actuació al Palau de la Música Catalana, Trifonov presentarà a Madrid el mateix programa, monogràficament centrat a l'obra per a teclat de J. S. Bach. El pes de la vetllada reposa en la interpretació de la intricada partitura de L’art de la fuga -sèrie de peces en què sobreabunda l'experimentació del contrapunt-, amanida, això sí, per dues mostres de l'adaptació de la creativitat bachiana per part de músics posteriors.
El virtuosisme de la polifònica Xacona per a violí, extreta de la Partita en re menor el manté Johannes Brahms en transcriure per a la mà esquerra aquest moviment, mentre que el recés de pau que denota el passatge més conegut de la Cantata BWV 147 -en la seva popular versió anglesa, Jesu, Joy of Man's Desiring- es trasllada intacte en la forma d'un minimalisme amorós en l'adaptació per a piano de Myra Hess.
RECITALS DE SOKOLOV
Roma, Accademia Nazionale di Santa Cecilia, 29 de març
Després de les seves actuacions a l'Auditori Nacional de Madrid, l'1 de març, i al Palau de la Música Catalana, el 15 del mateix mes, Grigory Sokolov oferirà a la sala de concerts romana un recital sense programa confirmat, encara, però que bé podria seguir les petjades d'aquells, i oferir peces de Chopin i Rakhmàninov,
dos dels compositors més virtuosos i expressius del Romanticisme i del -a vegades nomenat- “Postromanticisme”, amb un cromatisme que ha estat lloat per les generacions subsegüents. Però més enllà d'especulacions, i deixant de banda, per tant, la qüestió del programa -que Sokolov en molts altres casos, en temporades passades, confirma a última hora- cal destacar el calibre de la seva personalitat artística i el magnetisme de les seves interpretacions, només aparentment introspectives. Connecta Sokolov amb la interioritat de l'oient, la qual cosa explica la fidelitat dels espectadors que s'acosten temporada rere temporada a les sales de concert, gairebé religiosament, per compartir l'autenticitat intimista de les seves lectures.
Després de les seves actuacions a l'Auditori Nacional de Madrid, l'1 de març, i al Palau de la Música Catalana, el 15 del mateix mes, Grigory Sokolov oferirà a la sala de concerts romana un recital sense programa confirmat, encara, però que bé podria seguir les petjades d'aquells, i oferir peces de Chopin i Rakhmàninov,
dos dels compositors més virtuosos i expressius del Romanticisme i del -a vegades nomenat- “Postromanticisme”, amb un cromatisme que ha estat lloat per les generacions subsegüents. Però més enllà d'especulacions, i deixant de banda, per tant, la qüestió del programa -que Sokolov en molts altres casos, en temporades passades, confirma a última hora- cal destacar el calibre de la seva personalitat artística i el magnetisme de les seves interpretacions, només aparentment introspectives. Connecta Sokolov amb la interioritat de l'oient, la qual cosa explica la fidelitat dels espectadors que s'acosten temporada rere temporada a les sales de concert, gairebé religiosament, per compartir l'autenticitat intimista de les seves lectures.
MAHLER EN EL CONCERTGEBOUW
Amsterdam, 23 de març
En repetides ocasions ha demostrat Iván Fischer ser un mestre en la interpretació de les enormes i complexes partitures de Gustav Mahler. Al Palau de la Música Catalana, sense anar més lluny, vam poder gaudir d'espectaculars versions de les Simfonies núm. 3 i núm. 4, dirigint
el mateix conjunt, la Budapest Festival Orquestra, fundada per ell mateix el 1983 junt amb Zoltán Kocsis. A la sala de l'històric Concertgebouw s'ha programat la Simfonia núm. 7. Un monument en cinc moviments, en què el compositor bohemi, ja amb un estil consolidat -en què la proliferació, concatenació i eventual superposició d'estils es concerta meravellosament-, desplega les seves millors arts. El caràcter solemne, marcial, conviu amb la paròdia, les músiques nocturnes donen pas a estrèpits no gens delicats, en el que representa una celebració de la vida tota, amb un inevitable i premeditat regust teatral. La recreació cosmogònica -un món tancat sobre si que engloba l'oient- erigeix a Mahler en un dels creadors més transcendents de la història de la cultura europea.
.
En repetides ocasions ha demostrat Iván Fischer ser un mestre en la interpretació de les enormes i complexes partitures de Gustav Mahler. Al Palau de la Música Catalana, sense anar més lluny, vam poder gaudir d'espectaculars versions de les Simfonies núm. 3 i núm. 4, dirigint
el mateix conjunt, la Budapest Festival Orquestra, fundada per ell mateix el 1983 junt amb Zoltán Kocsis. A la sala de l'històric Concertgebouw s'ha programat la Simfonia núm. 7. Un monument en cinc moviments, en què el compositor bohemi, ja amb un estil consolidat -en què la proliferació, concatenació i eventual superposició d'estils es concerta meravellosament-, desplega les seves millors arts. El caràcter solemne, marcial, conviu amb la paròdia, les músiques nocturnes donen pas a estrèpits no gens delicats, en el que representa una celebració de la vida tota, amb un inevitable i premeditat regust teatral. La recreació cosmogònica -un món tancat sobre si que engloba l'oient- erigeix a Mahler en un dels creadors més transcendents de la història de la cultura europea.
.
UN NOU VIVALDI
Madrid, Auditorio Nacional, 28 de març
L’art de la mezzosoprano Vivica Genaux -la seva actuació a l'Auditori de Barcelona va causar, fa un parell de temporades, un gran impacte- il·luminarà en aquest cas la partitura d'Argippo. Una òpera inevitablement desconeguda per a molts
melòmans. Doncs, encara que data de 1730, va ser redescoberta en època recent. Va ser l'any 2006, concretament, quan el musicòleg Ondrej Macek va recuperar moltes de les pàgines d'aquesta composició tardana de Vivaldi, que es creia perduda. Els fragments que encara falten els va completar l’estudiós emprant altres materials compositius del venecià. No cal dir el privilegi que suposa, per tant, poder gaudir d’aquesta òpera ex novo, com si acabés de sortir a la llum. Tant més si els intèrprets, a més d’un l'excel·lent elenc vocal, no són altres que els membres del conjunt Europa Galante, sota la direcció de Fabio Biondi, un dels principals artífexs de la recuperació de la música antiga en les últimes dècades, especialment pel que fa al renaixement i barroc italians.
L’art de la mezzosoprano Vivica Genaux -la seva actuació a l'Auditori de Barcelona va causar, fa un parell de temporades, un gran impacte- il·luminarà en aquest cas la partitura d'Argippo. Una òpera inevitablement desconeguda per a molts
melòmans. Doncs, encara que data de 1730, va ser redescoberta en època recent. Va ser l'any 2006, concretament, quan el musicòleg Ondrej Macek va recuperar moltes de les pàgines d'aquesta composició tardana de Vivaldi, que es creia perduda. Els fragments que encara falten els va completar l’estudiós emprant altres materials compositius del venecià. No cal dir el privilegi que suposa, per tant, poder gaudir d’aquesta òpera ex novo, com si acabés de sortir a la llum. Tant més si els intèrprets, a més d’un l'excel·lent elenc vocal, no són altres que els membres del conjunt Europa Galante, sota la direcció de Fabio Biondi, un dels principals artífexs de la recuperació de la música antiga en les últimes dècades, especialment pel que fa al renaixement i barroc italians.
STRAVINSKY, 50 ANYS
París, Philarmonie, del 29 de març al 2 d’abril
Una de les efemèrides més sonades enguany és aquella que protagonitza Igor Stravinski -50 anys transcorreguts des de la seva mort-, el creador de peces tan importants i decisives com la Consagració de la primavera. La Philarmonie de Paris
ha programat al març una sèrie de tres concerts (dos més l’abril) amb programes diferents per commemorar la figura del rus. Stravinksi, que va estrenar els seus ballets més celebrats per la posteritat precisament a París, havia nascut a Sant Petersburg, tot just com el director musical Valery Gergiev, l'encarregat de dirigir les tres sessions al capdavant de l'Orquestra i Cor de Teatre Mariinsky. En la sessió del dia 30, probablement la més interessant -encara que òbviament les tres presenten al·licients- es podrà escoltar aquella obra fundacional, la Consagració, que en ocasió de la seva estrena va causar un escàndol inaudit. A més, es comptarà amb la presència estel·lar de Daniil Trifonov, protagonista del Concert per a piano i instruments de vent.
Una de les efemèrides més sonades enguany és aquella que protagonitza Igor Stravinski -50 anys transcorreguts des de la seva mort-, el creador de peces tan importants i decisives com la Consagració de la primavera. La Philarmonie de Paris
ha programat al març una sèrie de tres concerts (dos més l’abril) amb programes diferents per commemorar la figura del rus. Stravinksi, que va estrenar els seus ballets més celebrats per la posteritat precisament a París, havia nascut a Sant Petersburg, tot just com el director musical Valery Gergiev, l'encarregat de dirigir les tres sessions al capdavant de l'Orquestra i Cor de Teatre Mariinsky. En la sessió del dia 30, probablement la més interessant -encara que òbviament les tres presenten al·licients- es podrà escoltar aquella obra fundacional, la Consagració, que en ocasió de la seva estrena va causar un escàndol inaudit. A més, es comptarà amb la presència estel·lar de Daniil Trifonov, protagonista del Concert per a piano i instruments de vent.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 03 / 21
ALEXEI VON JAWLENSKY
Madrid, Fundació Mapfre, fins al 9 de maig
El moviment pictòric conegut com "El genet blau" (Der Blaue Reiter) remet a un nom, per sobre de tots, com és el de Vassili Kandinski. Aquest moviment, qualificat d’“expressionista”, havia estat fundat a Munic el 1911 al costat de Franz Marc, que va morir molt jove. Evidentment, va comptar amb altres noms de gran ascendència, entre els quals el d’Alexei von Jawlensky, representatiu dels seus principis: la lliure expressió del món intern mitjançant un llenguatge que remet a les cultures primitives, a l'art infantil i fins i tot al gòtic, emprant per a això un cromatisme lliure, sovint deliberadament estrident. L'exposició de la Fundació Mapfre se centra en la temàtica de la representació física: "Pioner en el desenvolupament d'una pintura que camina cap a l'abstracció -expliquen els organitzadors- la seva obra es basa en sèries i retorns gairebé obsessius sobre un mateix tema, en especial sobre el rostre. Jawlensky representarà una vegada i una altra la faç visible de la persona en la recerca d'una imatge "essencial", invisible, en una indagació que remet a la icona russa i al seu significat". La recerca del que hi ha darrere del que es mostra, al rostre que en principi és aliè i en el propi -que habitualment no veiem- motiva aquesta sèrie de variacions sobre el tema de la representació de la persona.
PIRANESI, DISSENYADOR I ANTIQUARI
Madrid, Biblioteca de la Universitat Complutense, fins al 30 de juny
L'obra de Piranesi que més ha transcendit, pel seu caràcter inquietantment visionari, són les presons amb passadissos i conductes impossibles, que no condueixen enlloc. En una línia similar, intriguen les representacions de les ruïnes romanes, que evoquen nostàlgicament una grandesa
perduda. A la Biblioteca de la Universitat Complutense de Madrid es podrà apreciar fins al 30 de juny les dimensions de la creativitat de Piranesi i el seu interès pels hàbitats humans, en dues sèries d'obres que contrasten i completen la imatge que d'ell s'ha fet la posteritat, i en què s'evidencia la importància que atorgava a l'arquitectura dels interiors, concebuda no merament com un habitacle. Els noms de les sèries -Diverse maniere d’adornare i cammini ed ogni altra parte degli edifizi (1769) y Vasi, candelabri, cippi, sarcofagi, tripodi, lucerne ed ornamenti antichi (1778)- refereixen el tipus d'objectes dissenyats per ell amb una insospitada proliferació de detalls i motius clàssics: xemeneies i altres mobles per a la decoració d'interiors, així com canelobres, gerros, gots i altars.
GAUGUIN, WHY ARE YOU ANGRY?
Copenhague, Glyptotek, fins al 16 de maig
Un dels museus més interessants i eclèctics de Copenhaguen -i podria dir-se que de tota Europa- alberga, entre els seus tresors, obres de Paul Gauguin, que en l'ocasió han estat reunides i complementades amb altres de procedència llunyana, tant més en centrar-se l'exposició en l'imaginari exòtic, present en tantes de les seves obres.
Poques vegades atreu l'atenció una exposició d’art no contemporani pel caràcter cridaner del seu títol: Paul Gauguin, why are you angry? La tristesa, malenconia o decepció del creador francès és il·lustrada a manera de temptativa amb documents i obres d'èpoques diferents (pintures, gràfics, ceràmica, dibuixos, textos i talles de fusta). Els organitzadors expliquen que, en el fons, "revisar les obres de Gauguin també consisteix a situar la nostra experiència purament estètica de les seves obres en un context que ens permetrà veure la nostra pròpia època a la llum de la història. Avui en dia, les imatges tahitianes de Gauguin poden desencadenar pensaments sobre temes com la representació, el colonialisme i el gènere, i no hi ha dubte que les obres poden afectar-nos a tots de diferents maneres, segons la nostra cultura, història, ètnia, edat i gènere".
ART URBÀ A BERLIN
Berlín
En una època en què fins i tot els museus que romanen oberts -amb mesures que permeten l'accés a la població en condicions de seguretat- es veuen eventualment forçats a tancar durant algunes setmanes, val la pena explorar noves possibilitats d'apreciació de l'art en els espais oberts, és a dir, a l'aire lliure.
L'art urbà d'una ciutat com Berlín és especialment cridaner i interessant, en aquest sentit. Des de fa dècades que no poques façanes, seguint la inspiració del mur, han passat a convertir-se el suport de pintures murals o grafits amb missatges subversius, a la vista de tots. La funció negativa de cert art, aquell que provoca o sacseja les nostres expectatives, es retroba amb més o menys grau d'inspiració, suposant en qualsevol cas un reflex de les inquietuds de les diferents generacions que han viscut a la capital alemanya.
“NOVA OBJECTIVITAT” AL LEOPOLD
Viena, Leopold Museum, fins al 5 de abril
La magnífica col·lecció del Leopold Museum, que compta entre les seves obres més preuades un bon nombre de creacions de Gustav Klimt o Egon Schiele, inclou així mateix peces de creadors locals menys coneguts per al gran públic, però de gran incidència en el seu moment històric.
La present exposició, titulada The Twilight of Humanity ("el crepuscle de la humanitat"), exhibeix obres d'onze artistes que van fer contribucions eminents a la pintura austríaca del Modernisme en l'època de la Primera República (1918-1938): Alfons Walde, Albin Egger-Lienz, Anton Kolig, Herbert Boeckl, Gerhart Frankl, Anton Faistauer, Josef Dobrowsky, Hans Böhler, Alfred Wickenburg, Rudolf Wacker i Sergius Pauser. L'expressivitat cromàtica d'aquesta proposta plural i contrastada posa les bases del moviment que els organitzadors recorden amb el terme de "nova objectivitat", responsable d'una visió del món figurativa però profundament subjectiva.