En John i en Paul conviden a l’uníson, a qui escolti, a què s’enroli en el seu misteriós tour màgic: “Roll up / to the Magical Mistery Tour”, entonen, en un astut joc de paraules que al·ludeix a embolicar-se un cigarret del riure i a viatjar ben lluny. Les seves veus embolicades en un efecte de ressò, extens i perfecte, subratllat pel cop sec de la bateria del Ringo, així és com sona la màgia del productor George Martin a l’estudi.
És en aquest precís instant, ja entrada la nit, quan Paco Villar fa acte de presència pel Bar per demanar “un whisky de malta” i s’alegra de la feliç coincidència en sentir el fil musical, amant dels Beatles com és.
“Sóc escriptor i historiador de la ciutat de Barcelona. He escrit llibres sobre la vida quotidiana de la ciutat en diferents èpoques”, explica succintament l’autor d’obres tan fonamentals com ara Historia y Leyenda del Barrio Chino; Barcelona, Ciudad de Cafés; La Criolla: la puerta dorada del Barrio Chino o el recentment editat Cuando la riqueza se codeaba con el Hambre (Ajuntament de Barcelona), un impressionant recorregut per l’oci barceloní de la postguerra, on una opulenta i rica burgesia i la misèria de les barriades més marginals convergien en locals, costums, personatges i inconfessables vicis en una Barcelona fins ara inèdita.
Tot aquest treball l’ha convertit en cronista ciutadà de referència, una cosa de la qual se sent raonablement orgullós: “he aportat una manera diferent d’explicar la història d’aquí, entre el periodisme i la recerca, com si fos un relat viscut. Això és el que m’han dit crítics i lectors”.
–Doncs crítics i lectors tenen, tenim raó.
I tot va canviar a Sant Antoni
Paco Villar anava a ser advocat. Quan va acabar els estudis de Dret es va trobar passant “una etapa molt dispersa, en la qual no sabia molt bé què fer, encara que al meu interior estava latent la idea de l’escriptura”.
Tot va canviar o, més ben dit, va cobrar forma “en una de les meves incursions diumengeres al mercat de llibres vells de Sant Antoni, quan va caure a les meves mans un llibre titulat La prostitución después de la Guerra Civil Española de 1977, obra d’un escriptor poc conegut anomenat José María Cañas. El llibre dedicava diversos capítols al Barri Xino de Barcelona d’abans i després de la guerra, de forma molt superficial, però el tema em va interessar moltíssim”.
Aquell va ser un punt d’inflexió decisiu que va llançar a en Paco a investigar “i escriure el meu llibre Historia y Leyenda del Barrio Chino (1900-1992)” i, per extensió, el va projectar com a historiador de la ciutat i envejat col·leccionista de llibres i material bibliogràfic sobre la infrahistòria barcelonina, retornant a l’actualitat noms del passat com Francisco Madrid, Francisco Oliva, Domènech de Bellmunt, Joan Llarch o Josep Maria Planes, entre molts altres.
–I ara en què estàs ficat?
–Estic escrivint un altre llibre sobre una altra apassionant història de Barcelona i, un cop acabat, vull submergir-me en la meva primera novel·la.
Una ciutat amb caràcter rebel
Nascut a Barcelona el 1961, el Paco confessa que el que més li enamora d’aquí “és el seu caràcter rebel, transgressor i cosmopolita. Una ciutat oberta a totes les tendències, avantguardista i que mira cap al futur sense oblidar el seu passat; encara que sembla que en aquests moments ens trobem en un període involutiu”.
Alhora, detesta “els intents de voler convertir Barcelona en una ciutat provinciana”. I ho fa amb aquella ganyota de tristesa de qui reflexiona sobre allò que hauria pogut ser i no va ser.
“He nascut aquí, em sento molt barceloní i la història d’aquesta ciutat m’ha captivat. Sobretot, aquella història de la qual ningú no parla ni escriu, que queda moltes vegades oculta”, treu pit, abans d’interrompre la degustació del seu whisky de malta i sortir a fumar-se un cigarret ros.
–Voldràs picar alguna cosa, quan tornis?
Després de pensar-s’ho un moment, accepta i anuncia que es decantarà per alguna ració.
