La notícia de la mort del Dr. Josep Baselga ens va colpejar per sorpresa diumenge passat. Immediatament es van succeir les mostres d’afecte cap a la família i de reconeixement i admiració per la figura del que, sens dubte, serà recordat com un dels principals científics del nostre país, amb un impacte internacional extraordinari. Aquesta reacció d’afecte, d’una magnitud tremenda, ha estat unànime en la nostra societat i és per això que he volgut deixar passar uns dies per emfatitzar, si és possible, amb aquestes línies l’extraordinària tasca que Baselga va desenvolupar a la Fundació Fero des del seu compromís envers la ciència i, per sobre de tot, amb els seus pacients.
Perquè Baselga esdevé per credo i convicció en l’arquetip de científic humanista que situa el pacient en el centre de tot el seu treball. Posseïa una ment ràpida i brillant, capaç de fer tangibles les seves idees en curts espais de temps. Gran impulsor de l’innovador concepte de recerca oncològica traslacional, aplicant als pacients el més ràpid i de la millor manera possible els avenços de laboratori.
No obstant això, i com a presidenta de la Fundació Fero, que ell va crear i va impulsar, voldria fer una reflexió sobre la persona de Josep Baselga més enllà dels seus èxits com a investigador, àmpliament glossats pels seus col·legues en dies recents.
Per a mi, Josep Baselga va ser un líder visionari, un lluitador amb un magnetisme fascinant. Tenia l’extraordinària capacitat de veure més enllà dels límits que a vegades ens autoimposem la resta dels humans. Ho va demostrar en la seva implacable lluita contra el càncer. Ell sempre deia “el càncer el curarem”, així, en primera persona del plural, perquè aconseguia fer-nos sentir a cada un de nosaltres, des de qualsevol que fos la nostra responsabilitat, part indispensable d’aquest gran repte.
Dijous passat, en el transcurs del funeral en què familiars, col·legues i amics li vam donar l’últim adéu, la immensa tristesa que m’embargava es va tenyir d’optimisme i esperança en escoltar les paraules que li van dedicar els seus fills. Vaig entendre que Josep Baselga, el lluitador, el líder, havia aconseguit traslladar l’ambició, la determinació i la voluntat de tenir un impacte positiu en la societat.
Nosaltres, el Patronat i el petit gran equip de la Fundació Fero ens sentim també hereus de l’esperit de Josep Baselga i afrontem amb renovades energies i entusiasme els objectius que en el seu dia ens vam marcar al seu costat.
Jo mateixa, avui més que mai, he d’agrair a Josep Baselga la confiança que va dipositar en mi per succeir-lo en la presidència de la Fundació Fero. No era una tasca fàcil. Va ser tot un repte per mi, amb el precedent del seu potent lideratge i la seva capacitat d’injectar l’energia, l’optimisme i l’orgull de pertànyer a un projecte comú en benefici de tota la societat.
Crec que una de les iniciatives que millor reflecteixen l’esperit i el llegat del Dr. Baselga són les Beques Fero que ell mateix va impulsar amb la idea de retenir i atreure talent jove que nodrís els centres d’excel·lència del nostre país. Gràcies a aquests ajuts, més de trenta joves investigadors en els últims deu anys han aconseguit quedar-se o tornar al nostre país per desenvolupar les seves carreres en l’àmbit de la investigació oncològica traslacional de primer nivell.
Acabo amb unes paraules d’un dels beneficiaris de la Beca Fero: “Al costat del Dr. Baselga vaig aprendre a mirar el càncer sense resignació. No com una derrota sinó com un repte que cal afrontar i contra el qual lluitar cada dia”.
I jo afegeixo: “Fins que ho aconseguim”.
Gràcies, Pepe.
