Agenda cultural Barcelona maig 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 05 / 21
'La creació' per Savall
Palau de la Música, 4 de maig
Una de les composicions corals més transcendents de tots els temps, La creació (Die Schöpfung) de Joseph Haydn, serà interpretada per Jordi Savall al capdavant de Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya. Conjunts amb els quals el director català ha interactuat en una infinitat d'ocasions, i que han possibilitat moltes tardes de bona música i consegüent delit dels espectadors -pensem, per exemple, en les versions simfòniques de Beethoven que oferí per commemorar l’efemèride- a més de realitzar gravacions multipremiades. Certament no són comparables a l’experiència del directe, però testimonien prestacions espectaculars: temps vivaces, agilitat en les inflexions i una sonoritat genuïna, d'una brillantor digna de menció, possibilitada per instruments -i per tant timbres- reminiscents de l'època de composició. El carisma de l'experimentat director, una autoritat de la interpretació musical reconeguda també fora de Catalunya, aportarà l'element distintiu per brindar una versió poderosa i atemporal, genuïnament clàssica, de la gran obra coral de Haydn, que s’escoltarà per primera vegada al Palau sota la direcció de Savall en una versió lleugerament inferior en extensió a l’original, per donar cabuda a dues sessions consecutives (17.30 i 20.30) i per tant al màxim públic possible.
MESTRE BUCHINDER
Palau de la Música Catalana, 11 de maig
En aquesta temporada tan especial i complicada, l'oferta cultural s'ha hagut d'adaptar per sobreviure, potenciant la col·laboració entre artistes i conjunts de maneres noves, de vegades sorprenents. Com és lògic, la dificultat inherent al desplaçament d'orquestres senceres es redueix en el cas d'artistes individuals,
la qual cosa facilita per exemple que un pianista i director de l'altura de Rudolf Buchbinder pugui presentar-se al Palau de la Música per interpretar i dirigir l'Orquestra Simfònica Camera Musicae, en un esdeveniment en què es programaran dos meravellosos concerts per a piano. Un dels més fogosos i recognoscibles de Wolfgang A. Mozart, especialment pel seu moviment lent -el Concert núm. 21, Kv. 467- i el primer concert de Beethoven, que no es correspon amb el primer cronològicament compost per ell, però que -en qualsevol- cas compta amb una extensió i un discurs de gust típicament romàntics. El pianista austríac, que ha interactuat així mateix amb conjunts d'època, i utilitzat pianofortes, coneix a la perfecció el llenguatge que requereixen aquest tipus de peces, que apuntalen el salt estilístic entre dos segles i dues èpoques estèticament contrastades.
PRIMA LA MÚSICA
Gran Teatre de Liceu, 16 maig
Sense representació escènica ni cant, aquest concert se centrarà només en la música, en la meravellosa riquesa de partitures habitualment sentides en teatres i òperes, que cobrarà una rellevància capital gràcies a la intervenció, en el lloc de director, de l'alemany David Afkham, titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya
després d'haver dirigit conjunts tan destacats com la Simfònica de Londres o la Filharmònica de Los Angeles. El programa consta de peces espectaculars des del punt de vista simfònic que, en el marc de l’acció dramàtica de les òperes, no acostumen a rebre el protagonisme merescut. Pensem, per exemple, en passatges d'El cavaller de la rosa de Strauss, recopilats en una suite, que "torna a un llenguatge més diatònic en relació amb els títols anteriors (Salomé, 1905, i Elektra, 1909) i que -segons prossegueixen els organitzadors- mostra que el seu autor té Le nozze di Figaro de Mozart al cap". Una altra de les peces incloses és la suite de Romeu i Julieta que Sergei Prokófiev va concebre des del seu ballet, a partir de l'obra teatral de Shakespeare. "La sublimació de la dansa és el subjecte principal d'aquest concert; el món del gest i de les figures en moviment des de l'òptica de tres grans compositors". Doncs, en efecte, el programa es completa amb la impactant Fantasia Romeu i Julieta del també rus Piotr I. Txaikovski.
BALLAR AMB BACH
Mercat de les flors, del 6 al 9 de maig
La música de Johann Sebastian Bach ha estat adaptada a llenguatges artístics diferents al de la clàssica pel caràcter intricat i la infinitud de possibilitats que suggereixen les veus que es concerten en les seves partitures, ja siguin per a diversos instruments o un de sol.
El contrapunt de les línies melòdiques, implacable i eventualment líric, habilita així mateix una representació física, corpòria, de la música. La companyia Mal Pelo, en el marc de la tetralogia Bach Project, és la responsable de Highlands, programat al Mercat de les Flors. Un espectacle en què interactuen ballarins, cantants i un conjunt de música de corda. Alguns dels noms convocats, com el de violinista Joel Bardolet o la soprano Quitèria Muñoz, són coneguts del públic barceloní, per la seva participació en diferents escenaris i projectes, alguns amb vol internacional. A més, cal esmentar la intervenció de Fanny Thollot com enginyera de so, que -expliquen els organitzadors "crearà un món sonor al voltant d'alguns fragments de les Cantates i les Partites (amb èmfasi en la versió de la Xacona per al quartet de veus i violí) i algunes peces de l'Art de la fuga de J.S. Bach".
SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU
Auditori, 26 de maig
La cancel·lació de la visita de l'Orquestra Simfònica de Tòquio dirigida per Jonathan Nott, que havia d’assumir un monument sonor de l'altura de la Sisena de Mahler, serà compensada per un concert que així mateix presenta un gran nombre d'al·licients. Ibercamera torna a demostrar capacitat
de reacció, per oferir als seus abonats i als melòmans de la ciutat de Barcelona un programa variat i intens, amb músics que garanteixen un alt nivell interpretatiu. Així, Viviane Hagner mostrarà les seves prestacions més brillants amb el Concert per a violí en re major, op. 77, de Johannes Brahms, que en els seus tres moviments suposa un apassionant recorregut per les possibilitats expressives del diàleg entre aquell instrument i l'orquestra. Sota la direcció d'Alexander Liebreich, la Simfonia Varsòvia assumirà tot el protagonisme amb la molt visual suite del Somni d'una nit d'estiu, partitura en què Felix Mendelssohn va bolcar la seva imaginació sonora per evocar emocions contrastades i narrar alguns dels episodis de la comèdia shakespeariana. Un concert iniciat amb la interpretació de la no menys evocadora Música fúnebre del compositor Witold Lutoslawski -"un homenatge a les víctimes de la pandèmia", precisen els organitzadors- que buscarà transformar-se en positiu i adoptar tons més amables al llarg de la vetllada, com augurant una pròspera i més conscient vivència de la normalitat, en els pròxims temps.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 05 / 21
Yago Hortal
Fundació Vila Casas, fins al 30 de maig
Una de les exposicions més rellevants que s’acomiaden del públic barcelonès aquest mes de maig és la retrospectiva que la Fundació Vila Casas ha dedicat a Yago Hortal. Un pintor consagrat, tot i pertànyer a una nova generació de creadors, que de manera inequívoca atorga gairebé tot el protagonisme a la color. Impressionen les seves peces per la vivacitat cromàtica, però també pel moviment que sembla suscitar més enllà del suport físic de la tela. Com si cobressin vida o evidenciessin d'una manera més primària i frontal dels elements que percep la nostra retina com a constitutius de la realitat. La dialèctica de la visió mostra així mateix un gran nombre de matisos, segons les peces, amb veladures i altres tours de force que apuntalen el calat com a artista d’Hortal i el tarannà calculat de la seva experimentació. Les relacions impossibles entre colors i la seva inequívoca mostració dialoguen amb el visitant d'una exposició, el títol de la qual -Allò era abans, això és ara- sembla insinuar el caràcter immediat de l'impacte visual que propicia la inventiva cromàtica. Comissariada per Enrique Juncosa, la mostra supera la quarantena d'obres, que es disposen cronològicament, al fil dels catorze anys de trajectòria de l'artista, la carrera de qui -assenyalen els organitzadors- ha conegut així mateix "un considerable recorregut internacional".
El magnetisme del daguerreotip
Kbr, Fundació Mapfre, fins al 23 de maig
L'aura de misteri que emana dels daguerreotips -aquesta mena de magnetisme post mortem que revela l'eternitat fixada en el retrat, la d'una forma de vida que ja no és- focalitza l’interès de l'exposició que el Kbr, centre especialitzat en fotografia que la Fundació Mapfre recentment va inaugurar a Barcelona, ha titulat La mirada captiva.
Els organitzadors molt didàcticament recorden que "Des de la seva aparició en 1839 el daguerreotip va exercir una profunda fascinació per la forma en què aquestes petites plaques platejades semblaven atrapar, captivar, l'enigma de la identitat humana. Objecte de demanda per àmplies capes de la població, sobretot a les ciutats, es convertiria en un element essencial en fer de la fotografia, ja des del seu origen, un fenomen massiu i proper". Alguns detalls d'aquest gust per la fixació de l'aparença física, que transcendeix el temps de vida dels retratats, poden descobrir-se fins al 23 de maig. L’exposició reuneix una generosa mostra de retrats: 105 imatges de la col·lecció de daguerreotips de Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, sens dubte una de les col·leccions més importants del gènere.
ART CONCEPTUAL AL MACBA
MACBA, a partir del 14 de maig
Queden lluny les lliçons d'estètica de Hegel, en què s'informava -a la llum dels apunts d'alguns assistents a les mateixes- sobre l'evolució de la creació artística, segons el predomini de la matèria o la forma, i la consegüent "mort de l'art", que fet i fet obre la porta a la disciplina filosòfica coneguda, precisament, com Estètica.
Més enllà de dogmes o ideologies, sembla inqüestionable que a partir del romanticisme interessa més que la plasmació material o tècnica de l'obra el seu caràcter al·lusiu, és a dir, el discurs que d'una manera callada o explícita suggereix a l'espectador. Les avantguardes, tot i la renovació dels llenguatges formals i l'interès per altres tradicions i maneres de concebre el fet artístic, perpetuen el diagnòstic hegelià, fins a la consolidació d'una noció -la d’art conceptual- que indissimuladament revela que el que es vol dir és una altra cosa, en apuntar la necessitat d'interpretar allò que positivament s’apareix. Donada al MACBA recentment, la Col·lecció Rafael Tous ofereix una generosa mostra d'aquest corrent, que Antònia Maria Perelló i Claudia Segura, conservadores d'art i comissàries de la present exposició, han optat per titular: En temps real. Un recorregut significatiu -expliquen- "per les pràctiques experimentals dels anys setanta i vuitanta a Catalunya a través de diferents àmbits. L’art d’acció, la interacció amb la natura, l’interès pels mitjans de comunicació i el nou consumisme, la crítica social i política, la paraula i la incorporació de l’objecte són alguns dels aspectes tractats. Les obres presentades fan visibles les inclinacions i preferències del col·leccionista particular, que té, en el fet de col·leccionar, la seva manera d’expressar-se". Els artistes concertats en aquesta generosa mostra són -en ordre alfabètic- Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Benet, Carmen Calvo, Jordi Cerdà, CVA (Comitè de Vigilància Artística), Benet Ferrer, Alícia Fingerhut, Teresa Gancedo, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Josep Maria Joan i Rosa, Àngel Jové, Antoni Llena, Eva Lootz, Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Pere Noguera, Jordi Pablo, Pilar Palomer, Carlos Pazos, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Francesc Torres i Jaume Xifra.
Klimt a Barcelona
IDEAL, a partir del 16 d’abril
La moda de les exposicions immersives és inseparable del context de digitalització en què vivim, tant pel que fa als mitjans emprats per a la reproducció d'obres -en moviment a les parets i terres del recinte- com per les expectatives del visitant,
qui porta ja de sèrie -preexistent, gairebé com si fos natural- la noció d'una realitat virtual. El Centre d'Arts Digitals IDEAL centra la seva tercera producció en l'obra de Gustav Klimt. Més enllà del gust pels detalls decoratius que sobreabunden en forma motius naturals, la presència de daurat inunda els espais habilitats per a la projecció, com una pluja fina que certifica el privilegi de ser partícip de l'obra de pintor vienès; de poder trobar-se i reconèixer-se en el seu mateix interior; i constituir-les ja no amb la pròpia mirada, sinó com un element més en l'entramat cromàtic que concreta amb passió d'orfebre la representació lumínica. Per descomptat s’hi troba el cèlebre Petó o la Judith en aquesta exposició, que enlluernarà a molts pel seu dinamisme, per una forma de degustar l'art que trastoca l'habitual confrontació subjecte-objecte. Fins i tot si la tremenda quantitat d'estímuls que conflueixen -i gairebé assalten l’espectador- pot estranyar a algun visitant, en qualsevol cas es tracta d'una proposta que busca despertar emocions i noves maneres de concebre l'art, i en gran manera ho aconsegueix: "projeccions immersives de gran format amb més de 1000 metres quadrats de pantalla, experiència amb ulleres de realitat virtual, espais expositius i eines interactives conformen una proposta cultural ambiciosa i espectacular per a tots els públics que permet a l’espectador sentir-se dins de les pintures i dels edificis que Klimt va decorar".
Mart al CCCB
CCCB, fins a l’11 de juliol
Que ens arribin notícies de Mart no sembla cap novetat, però és innegable que mai s’havia assolit l’actual grau de coneixement del planeta a priori més habitable, de quants es troben en les proximitats de la
terra (entre un mínim de 54,7 milions de quilòmetres i uns 400, segons la posició respectiva, en oposició o conjunció), mai havia estat tan acurat. Al mateix temps, el que les exploracions posen en relleu és una perspectiva amb relació al que significa la vida, i les seves possibilitats, en contextos molt més complexos. Fins a l'11 de juliol l'exposició de CCCB il·lustra arqueològicament la passió pel planeta vermell i recorda moltes de les aproximacions realitzades per la nostra cultura a través de l'art de i les noves formes de comunicació. "Des de les primeres civilitzacions, Mart ha estat mirall, metàfora i font d’inspiració dels humans. L’exposició desplega els múltiples relats que s’han generat al voltant de Mart, des de l’antiguitat, passant per la ciència i la recerca actuals, fins a l’impacte que l’imaginari marcià ha tingut en la ficció. La mostra també obre espais de reflexió i coneixement sobre què podem aprendre del Planeta Vermell, la crisi climàtica i la vida humana en un hipotètic planeta B”.