Una reproducció de l’obra Metamorfosi II rep aquests dies al visitant del Museu Marítim de Barcelona. És la benvinguda a l’exposició sobre el món visionari i de formes impossibles de M. C. Escher, que ocuparà la Sala Gran del recinte fins al proper 26 de setembre. Amb aquesta mostra, el museu de les Drassanes s’estrena com una de les seus de les grans exposicions promogudes per l’empresa italiana Arthemisa. D’aquesta manera, Barcelona s’incorpora a un circuit internacional que també portarà a la capital catalana mostres sobre Chagall i Monet.
Aquestes exposicions blockbuster, terme d’origen cinematogràfic dedicat a les produccions de gran èxit i pressupost, seran un dels punts forts de la reactivació cultural de Barcelona a la postpandèmia. En el primer article que vaig publicar a The New Barcelona Post, parlava que ara ens toca ser activistes de la cultura, després que el sector hagi estat un dels grans perjudicats en la crisi del coronavirus. Per a això, animava els barcelonins a visitar les exposicions, a prendre de nou els espais culturals. I és que la cultura s’ha demostrat determinant per a l’economia d’una ciutat. Recordaré tan sols un parell de dades que vaig citar llavors: per cada 100 euros invertits en cultura, s’afegeixen 250 al PIB, i per cada tres llocs de treball creats en el sector, es generen dos més en el conjunt de la indústria privada.
El passat cap de setmana vaig complir amb el meu activisme cultural i vaig visitar l’exposició d’Escher. Em va agradar. Encara que aquest artista holandès ha inspirat portades de discos, còmics i fins i tot publicitat, no tenia molt interioritzat el seu univers geomètric, tot i que vaig reconèixer algunes de les obres que ara associo amb ell.
D’aquest món oníric i de formes dins de formes, em va impactar precisament Metamorfosi II, llur grandària real és molt inferior a la reproduïda a l’entrada del museu. L’obra es basa en una evolució de formes. Part de la disposició geomètrica de la paraula metamorfosi, que es va transformant en quadrats, hexàgons, insectes, ocells, peixos, un poble amb una catedral i un tauler cúbic d’escacs, per tornar als quadrats i acabar de nou amb la paraula metamorfosi. Em va produir un efecte hipnòtic, al igual que algunes altres obres amb les que fins i tot es pot interactuar. Destacaria un conjunt d’ocells blancs penjants en un recinte de miralls que es reprodueixen fins a l’infinit.
Alguns puristes diran que la cultura no pot basar-se en el fenomen blockbuster, i tenen raó. Però només en part segons el meu criteri. De la mateixa manera que el cinema no són només dels èxits de taquilla i la literatura va molt més enllà dels bestsellers. Però s’ha de reconèixer que ajuden a ambdues indústries, atraient públic a les sales de cinema i a la lectura. A més, aquesta primera gran exposició sobre Escher i les que vindran contribuiran a posar en valor tot el recinte gòtic de les Drassanes, un conjunt únic que va ser fàbrica de les galeres de la Corona d’Aragó i més tard caserna i arsenal d’artilleria. És gairebé un miracle que hagi arribat fins als nostres dies, convertit en Museu Marítim i conservant fins i tot l’únic tram de la muralla que fins a mitjan segle XIX ofegava la voluntat d’expansió econòmica i urbanística de la ciutat.
Aquestes exposicions tenen com a escenari l’espectacular Sala Gran, una estada hipòstila de 1.700 metres quadrats que convida a aixecar el cap, abstreure’s uns segons i admirar l’arquitectura de sostre. El lloguer d’aquesta sala per a diferents esdeveniments ha suposat fins abans de la pandèmia un 30% dels ingressos del museu. L’acord ara amb Arthemisa estableix que el Marítim rebrà un fix per cada entrada venuda.
La inclusió del Marítim en aquest circuit de grans mostres és un nou element que contribuirà a revitalitzar i consolidar l’eix cultural Rambla-Paral·lel-Montjuïc, una basa que Barcelona no ha explotat prou en el seu conjunt. Ara tenim l’oportunitat d’afermar aquest projecte, clau perquè la ciutat exhibeixi la musculatura de la seva capitalitat cultural. De moment, pel Marítim ja han passat més de 3.000 persones a veure l’exposició d’Escher.
