La reobertura dels restaurants al torn de nit omple d’optimisme al sector del vi, que comença a veure com es van animant les comandes, tot i que encara estan molt per sota del que era habitual abans de la pandèmia. Els cellers confien en el fet que a partir d’octubre, quan la vacunació ja serà generalitzada, hauran tornat a la normalitat i preveuen tancar l’any per sobre de 2020, tot i que es mostren prudents.
El mercat català és estratègic no només pels elaboradors de vins catalans, sinó també pels productors de zones com La Rioja, una denominació d’origen que a Catalunya sempre ha estat molt ben posicionada i que, de fet, segueix sent la DO amb major quota de mercat, ja que ven el 21% de totes les ampolles de vi que es consumeixen, per davant de la DO Catalunya, que té una quota del 15,6%, segons un estudi de l’Incavi.
Bodegas Muga, amb seu a l’emblemàtic barri de l’estació d’Haro (La Rioja), és un d’aquests cellers que segueix molt de prop l’evolució del mercat català i de, forma recurrent, tria Barcelona per presentar les seves novetats enològiques. “Catalunya és una plaça molt potent per nosaltres; tot i que és una gran zona productora, tenim encara molt potencial de creixement“, destaca Manu Muga, un dels germans propietaris del celler, que agraeix també la tasca que realitza la seva distribuïdora, Calidoscopi, propietat del grup Vila Viniteca.
Just quan la situació sanitària ho ha permès, Manu, Ana i Eduardo Muga han visitat la ciutat per donar a conèixer la seva última creació: un vi blanc d’alta gamma que volen equiparar en qualitat amb els grans vins negres d’aquest històric celler i que ha de servir també per demostrar que aquesta icònica denominació d’origen espanyola —que produeix en un 80% vi negre— també pot excel·lir pels seus vins blancs.
Amb el nou Flor de Muga Blanc, el celler vol aprofitar el fort creixement que experimenten en general els vins blancs a tot el món i, de pas, contribuir a recuperar i donar a conèixer una varietat de raïm blanca autòctona anomenada Maturana i de la que hi ha molt poques hectàrees plantades. Ja als anys 70, Muga elaborava un vi blanc, però el van deixar de fer davant el fort creixement dels vins negres de Rioja. El celler, però, va tornar a apostar per aquest segment l’any 1991 amb la creació de Muga Blanc, un vi fermentat en bóta de les varietats Viura, Garnatxa blanca i Malvasia.
Ara, amb el Flor de Muga amplien la gamma amb un producte de perfil molt més gastronòmic fruit de la verema de 2018 i amb el que volen posicionar-se entre els millors blancs de la denominació d’origen. Elaborat amb un cupatge de Viura (40%), Garnatxa blanca (30%) i l’esmentada Maturana (30%), se n’ha fet una producció molt limitada, de 12.000 ampolles, que es comercialitzen a un preu entorn dels 32 euros. Aquest vi, que ja tenia un germà en versió rosat (Flor de Muga Rosé, 100% garnatxa), s’elabora amb el denominat most flor, és a dir, amb el primer most que s’obté amb una primera premsada molt lleugera. El most es fermenta sis mesos en barriques de roure francès i després passa tres mesos més dins d’uns ous de ciment junt amb les seves lies, un element que fa que el vi guanyi cos, untuositat i persistència en boca. Flor de Muga Blanc ja ha obtingut una puntuació de 94 punts a la guia Parker.
Muga ha presentat aquest vi, que ara surt al mercat, maridat amb un arròs amb espardenyes del xef Marc Gascons, premiat amb una estrella Michelin pel restaurant Els Tinars de Llagostera (Girona), i que a Barcelona regenta el restaurant Informal de l’Hotel The Serras. Per demostrar que Flor de Muga Blanc també pot acompanyar a un plat de carn o a un guisat, Gascons també l’ha maridat amb una espatlla de cabrit desossada i glacejada. Quim Vila, copropietari de Vila Viniteca, ha acompanyat als germans Muga, membres de la tercera generació del celler, integrada per quatre germans i tres cosins.
Muga posseeix 330 hectàrees a la DOQ Rioja que l’abasteixen del 65% del raïm que necessita; la resta procedeix de viticultors amb qui manté una relació a llarg termini. El 50% de la producció s’exporta, fonamentalment a països d’Europa, a Amèrica del Nord i a l’Àsia. El bon comportament de les vendes al mercat exterior ha permès a l’empresa compensar en part la forta davallada de l’hostaleria.