“Per apreciar un barret de Balenciaga no cal saber de moda, aquesta és una exposició oberta a tots els amants de la bellesa”, defensa Sílvia Ventosa, una de les responsables de Balenciaga. L’elegància del barret, que es podrà veure al Museu del Disseny de Barcelona a partir d’aquest dijous fins al 3 d’octubre. La mostra inclou 87 peces, que abracen des dels anys 30 fins a finals dels 60, totes elles ideades per qui és considerat com el millor modista del segle XX.
“No podria escollir un disseny. Tots són meravellosos per la seva originalitat, exquisida confecció, qualitat dels materials… Cadascun d’ells ens explica una història”, apunta Ventosa, visiblement entusiasmada amb el resultat d’un any i mig de treball en íntima col·laboració amb el Museu Balenciaga de Guetaria, que aporta 44 dels models exposats.
La mostra, concebuda “de manera elegant, contemporània i atemporal”, és tan innovadora com els mateixos barrets, sent pionera en dignificar un complement de vestir que els tallers del modista realitzaven amb la mateixa delicadesa i cura que els vestits. Per això, la idea està tenint repercussió internacional. “Esperem que sigui un èxit, encara que vivim uns temps complicats per a la cultura a causa de la pandèmia”.
El contingut que hi ha exposat també és de gran valor, ja que no és fàcil trobar peces antigues i es compta amb dos barrets dels anys 30 que reflecteixen molt bé l’estil de l’època. Així mateix, n’hi ha 12 dels anys 40 i molts més dels 50 i 60. “Són barrets que estan en molt bon estat i tenim una representació diversa d’estils, formes, colors, tècniques …”, explica Ventosa, que comparteix comissariat amb el director de col·leccions del Museu Balenciaga, Igor Uría.
Com sorgeix la idea d’una mostra tan original?
L’exposició és el resultat de la sinergia entre els dos centres. El de Guetaria es va inaugurar fa una dècada per estudiar i posar en valor l’obra del creador, que va néixer en aquesta localitat guipuscoana. La connexió es va establir quan el museu basc va mostrar el 2018 una exposició de fotografia de moda que s’havia realitzat al museu barceloní. “Vam anar allà per fer conferències sobre el tema i vam connectar molt bé”, recorda Ventosa.
La conservadora de teixits i indumentària del Museu del Disseny explica que va ser en aquest moment quan van parlar sobre la possibilitat de realitzar una mostra que tractés alguna part desconeguda del geni i ràpidament van pensar en els barrets. A Guetaria n’hi ha 375, mentre que a Barcelona, 173. Es van emocionar amb la idea d’explorar aquest món de fantasia que s’aprecia poc i sempre queda una mica relegat quan es parla de moda.
Uría es va desplaçar al museu català durant les seves vacances i, com a expert en Balenciaga, va ajudar a catalogar el fons existent. “Vam treballar intensament i ens vam adonar que teníem meravelles, així que vam posar fil a l’agulla per elaborar un guió expositiu”.
D’on provenen aquestes meravelles?
Els barrets de Barcelona provenen de donacions, principalment de dues fonts. El 1974, dos anys després de la mort de Balenciaga, l’editora i guru de la moda Diana Vreeland va organitzar la seva primera gran exposició al museu Metropolitan de Nova York dedicada a Balenciaga. Set anys després, una vuitantena dels vestits i 40 barrets d’aquesta mostra van arribar a Barcelona gràcies a una donació de l’associació espanyola de productores químiques, que s’havia assabentat que a la ciutat es volia obrir un modern institut de la moda.
L’altra gran font és la donació particular de clientes, entre les quals destaca Anna Maria Torra Amat, dona de l’editor Gustavo Gili, que va lliurar al museu el 1988 un total de 81 barrets que tenia a casa. Per a Ventosa, “són obres excepcionals, perfectes”, a les quals pocs —ni tan sols la família— donaven la importància que mereixen com a elements que completaven i arrodonien el look Balenciaga.
Com combinaven amb els vestits i abrics?
Perquè el dissenyador pensava en global. El vestit que creava a mida de la seva clienta anava acompanyat d’un barret, que en moltes ocasions era sorprenent. De vegades és petit i està pensat per portar amb un abric molt ample, o un vestit molt estret combina amb un barret amb una ala enorme. “D’aquesta manera compensava i harmonitzava la silueta”, apunta Ventosa, que també destaca com combina els colors en l’estilisme, “a vegades de la mateixa gamma cromàtica o tot el contrari, buscant el contrast amb blanc i negre, o fins i tot amb un toc excèntric”. Aquests conjunts causaven sensació a les presentacions de les col·leccions i també apareixien en revistes de prestigi.
Per escenificar d’una manera didàctica la visió de conjunt de Balenciaga, l’exposició ha incorporat vestits originals i els exhibeix amb barrets pensats per acompanyar-los. En total són deu conjunts, nou amb barret i l’últim amb una estola per sobre del cap, que també podia lluir-se sobre de les espatlles. L’estola és l’únic tocat pensat per a la nit, la resta són barrets de dia que les dames benestants lluïen en la seva vida quotidiana o en esdeveniments, seguint el protocol.
Quines són les peces més exòtiques?
A la mostra podem descobrir una gran varietat de dissenys confeccionats amb multitud de teixits i elements naturals. Des de llana de la millor qualitat a ermini. Alguns d’ells, com les pells, no passarien el sedàs ètic actual, però en el seu moment eren el súmmum del glamur. Fins i tot, s’utilitza pell de mico o plomes d’aus exòtiques, cosa que recorda els imaginatius barrets que es realitzaven en el moment més barroc de la Belle Époque, un període que inspira la moda dels anys 50, sobretot en la concepció de la silueta femenina en forma de rellotge de sorra. Balenciaga era un gran coneixedor de la història del barret i, com feia amb la roba, s’inspirava en dissenys del passat per reinterpretar-los experimentant amb formes i colors.
Alguns d’ells, com les pells, no passarien el sedàs ètic actual, però en el seu moment eren el súmmum del glamur
Del món vegetal sorprèn la utilització de diferents tipus de palla, des de la més gruixuda fins a algunes tan fines que es podrien confondre fàcilment amb organdí de seda. “Fins i tot, les flors de vellut semblen de veritat. Les matèries primeres són d’excel·lent qualitat i la confecció és tan impecable que no veus on comença o acaba la costura”, diu Ventosa, que destaca el fet que tot estigui fet a mà. Pura artesania de luxe. Després de ser restaurats, es mostren sobre uns caps atemporals dissenyats per Anna Alcubierre en una escenografia minimalista.
Es feien a Barcelona?
Doncs no. Balenciaga va tenir una botiga a Barcelona, però els barrets es confeccionaven en els seus tallers de Madrid i París. Especialment a París, perquè allà trobava tota mena d’artesans per fer realitat les seves fantasies amb puntes, plomes, cintes, pètals de tul… La mostra reivindica els professionals dels departaments de barreteria de la casa, com Wladzio d’Attanville, que signa al costat del modista algunes d’aquestes peces. O als equips de dones que els confeccionaven o venien.
La mostra reivindica els professionals dels departaments de barreteria de la casa, com Wladzio d’Attanville, que signa al costat del modista algunes d’aquestes peces
Encara que no hi havia taller de barreteria, la botiga de Barcelona, que es va inaugurar el 1935 al carrer Santa Teresa, número 10, concebuda com a saló, “va ser molt important perquè es va convertir en l’avantsala de la de París, oberta dos anys després”, explica Ventosa, i afegeix: “Es va emportar el concepte d’interiorisme: les cadires, les tonalitats blanques i la idea d’atemporalitat”. Un minimalisme estètic que també reflecteix la seva roba.
53 anys després del seu tancament, aquest 2021 Barcelona ha tornat a tenir una botiga Balenciaga —avui en mans del grup de luxe Kering— a l’hotel Mandarín Oriental, que curiosament també està decorada amb tonalitats clares, tot i que els dissenys de roba han evolucionat tant que el seu actual director creatiu Demma Gvasalia prefereix una gorra abans que una pamela que caigui elegantment sobre un ull com les que podem veure a la mostra.
Va funcionar la botiga Balenciaga a Barcelona?
Fill d’un pescador i una costurera de Guetaria, Balenciaga va seguir els passos de la seva mare i amb 15 anys es va oferir a fer-li un vestit a una de les seves clientes, la marquesa de Torres (àvia de Fabiola de Bèlgica). La dama va quedar tan enamorada de la seva feina que li va pagar un curs de sastreria i la seva carrera es va enlairar. El 1924 va obrir la seva primera botiga a Sant Sebastià. Després ho va fer a Madrid, durant l’any 1933, i a Barcelona, dos anys després. En plena Guerra Civil, es va traslladar a París, va obrir un saló i va crear la marca Balenciaga amb un gran èxit.
La marquesa de Torres (àvia de Fabiola de Bèlgica) va quedar tan enamorada de la seva feina que li va pagar un curs de sastreria i la seva carrera es va enlairar
Estar a la capital francesa li va permetre ser reconegut a nivell internacional. A partir d’aquest moment, les peces que elaborava als seus tres tallers d’Espanya van passar a anomenar-se EISA Costura, un nom inspirat en la seva mare, Martina Eizaguirre. Probablement les podia confeccionar a millor preu que a París i per això “hi havia tours de turistes que venien a Barcelona a comprar perquè els dissenys eren més barats”, explica Ventosa. Les seves botigues van tancar el 1968 quan el modista va constatar que el domini del prêt-à-porter és imbatible.
Podem vestir avui un barret Balenciaga?
La resposta a aquesta pregunta és: Per què no? El desig d’atemporalitat està gravat en cadascun dels dissenys de Balenciaga, encara que pertanyin a èpoques amb un protocol de vestimenta molt diferent de l’actual. Però, per sobre de tot, són exquisides escultures que mereixien una exposició com aquesta per ser reconegudes i valorades. Barcelona té l’honor de ser la seva amfitriona. Al maig de l’any que ve, la mostra viatjarà a Guetaria. I, en el futur, potser a més museus.
