L’Ajuntament de Barcelona, pel que em diuen els del Museu de Cera, pensa posar urinaris a la Rambla. Els urinaris són útils perquè hom, de vegades, exercint la feina de turista o de passavolant, té pipí i no es tracta d’anar als bars a demanar un tallat o una aigua (una cosa ràpida, que no volies) perquè et deixin anar al lavabo. Hi ha qui fa això i no consumeix, cosa que enfada, amb tota la raó del món, els cambrers, que no són allà per cobrir les mancances dels polítics (els cambrers són allà perquè les oblidem). Als centres comercials, ara, hi ha lavabos nets i moderns amb canviadors per a bebès. Qui hagi cuidat bebès sabrà la benedicció que suposa.
Els lavabos que pensen instal·lar els de l’Ajuntament són d’aquests mòbils, de la marca Toi Toi. Els que posen per a les curses populars, als concerts o als edificis en construcció, per als paletes. En algunes ciutats europees, com Amsterdam, n’he vistos, per a homes, a l’aire lliure. Són una solució barata, però potser és una solució que hauria fet que Gaudí, si aixequés el cap, es tirés al Tram. Gaudí en va preveure, d’urinaris a la Rambla. Si us entreteniu a buscar-los, us fascinareu. Eren mixtos. A l’esquerra, el “retrete para señoras”, que tenia una “sala d’espera”. A la dreta, el “retrete para caballeros”, que no tenia sala d’espera, però era doble. Per la part frontal, i això és el millor, hi havia les floristes. A dalt de les flors, doncs, que és el que veuria el que passés per allà, perquè als lavabos s’hi entraria pels laterals, forja i un rellotge.
Entenc que no es pot fer, ara mateix, aquesta idea que proposava Gaudí, tot i que em sembla molt bona. Però entenc que a la Rambla, ara mateix, només hi falten uns vàters portàtils de color blau. No sé si a hores d’ara l’empresa Toi Toi, que no en té cap culpa, està treballant en un disseny amb una mica de forja a la teulada i algun trencadís a la porta, per fer-ho, tot i que amb plàstic, una mica modernista.
