Mirant els jocs per la tele, de manera una mica distreta, veig que el britànic Tom Daley, de vint-i-set anys, medalla d’or en salt sincronitzat en plataforma de deu metres (li falta fer la prova individual), seu a la graderia teixint una gorra de llana, mentre els companys d’equip executen diferents proves. Naturalment, les càmeres s’hi entretenen i els diaris esportius en fan notícia.
Us diré que el que he llegit és que “feia ganxet”, però no n’estic segura, que fos ganxet, i més aviat diria que estava fent mitja. Ho dic pensant que, quan la meva mare ens feia gorres o mitjons de llana, feia servir dues agulles i en canvi, quan feia tapets de ganxet en feia servir una que, com el nom indica, tenia un petit ganxet. Diria que Daley té dues agulles, però no n’estic segura.
La meva mare afirmava que teixir mentre veia la tele, per exemple, la relaxava (mai ho vaig entendre) i segur que aquesta és la finalitat del jove Daley, a la graderia. Però Daley segur que té un telèfon mòbil d’última generació, perquè a part d’esportista fa de youtuber i d’influencer (té molts seguidors, perquè és un abanderat del moviment Lgtbi). Vull dir que segur que al mòbil hi té jocs i podria haver estat a la graderia fent partides de Candy Crush, com fa tothom quan s’avorreix (tampoc ho he entès mai). Si hagués fet això, no hauria sortit per la tele. Que matés el temps fent una cosa tan poc tecnològica i tan “d’antes” com teixir ens el fa simpàtic. I esclar, això farà, paradoxalment, que tots els seus seguidors comparteixin la foto a Instagram.
