Persones com el Màrius Farran expliquen la història del Tibidabo. Ell, que va néixer a la mateixa muntanya, ha viscut tota seva vida vinculat a aquest parc, on hi ha treballat des del 1955. “Sóc tibidabenyo“, reivindica. I ho diu amb tota la raó del món perquè hi ha viscut, literalment, a sobre. Mecànic de professió, va començar a revisar com a aprenent el funcionament de l’avui desaparegut Tramvia Blau, el funicular i les atraccions. Quan es va casar, li van oferir que visqués a la casa que hi havia a sobre de l’estació del funicular de la Plaça Doctor Andreu. I allà hi continua. “Agafava el funicular i ja estava a la feina”, explica, tot recordant com els seus companys li deien que no calia ni que agafés el paraigua en un dia de pluja per arribar sense mullar-se als tallers.
Des dels 14 anys, Farran ha vist com canviava i anava creixent un parc que aquesta temporada celebra el 120è aniversari. Precisament, el funicular que ell ha ajudat a muntar i millorar és l’element que marca aquesta commemoració. El funicular del Tibidabo va ser el primer element del parc —i el primer vehicle d’aquest tipus que hi va haver a tot Espanya—. Abans de pensar en les atraccions, calia que s’hi pogués arribar. Després d’un any d’obres, la seva data d’inauguració va ser l’octubre de 1901.
L’any 1958, amb Farran ja treballant, es van substituir les carrosseries dels vagons de fusta originals per unes noves de xapa metàl·lica. El funicular que Farran va renovar va estar en funcionament fins al 2019, quan es va retirar a l’espera d’un del nou, la Cuca de Llum. Aquesta ha estat la gran estrena del Tibidabo en el seu 120è aniversari. Amb la nostàlgia de qui va idear un sistema per engreixar les vies amb dues olles a pressió de la marca Magefesa, Farran només té bones paraules per a la Cuca: és ràpida —el viatge ha passat a trigar tres minuts i abans eren set—, segura i molt maca, il·luminant la muntanya quan es fa de nit. “És fantàstica”, resumeix. També és més silenciosa en comparació amb l’anterior funicular: ara des de casa gairebé ni s’adonen quan surt de l’estació.
Si la principal sorpresa per als visitants al Tibidabo aquesta temporada ha estat la Cuca de Llum, la gran festa que hi ha prevista al parc coincidirà amb la inauguració de l’antic funicular el 28 d’octubre de 1901. Aquesta serà la data per celebrar el 120è aniversari, que també coincideix amb el 15è aniversari del Tibiclub, l’abonament anual al parc per a famílies. Després d’aquest homenatge a la primera peça del parc, el Tibidabo també té prevista una segona celebració, el 18 de desembre, on la protagonista serà la Talaia, que fa 100 anys.
Tot i que molts pensen que la Talaia o l’Avió van ser les primeres atraccions del parc, segons indica la directora general del Tibidabo, Rosa Ortiz, aquest títol li correspon al Buri Buri, ara anomenat Embruixabruixes. El 22 de maig del 1915 va ser la data d’inauguració d’aquest ferrocarril aeri, que des de llavors ofereix unes privilegiades vistes de Barcelona i ha mantingut la seva essència al llarg de tots aquests anys. En un principi, la posada en escena imitava un viatge qualsevol en transport públic: el viatge costava 50 cèntims (pessetes) i hi havia un conductor al primer vagó i hostesses a cadascun dels vagons per transmetre sensació de seguretat. No va ser fins a l’any 1980 que va desaparèixer la figura del conductor i la màgia es va convertir en la temàtica central de l’atracció, amb el Buri Buri fent de les seves.
La resta d’atraccions que han anat sorgint al parc, com la nòria, el gronxador, els miralls, els autos de xoc, la Muntanya Russa o l’Hotel Krüeger, han acabat integrant-se en la memòria dels barcelonins i el seu imaginari, remarca Ortiz, que té com a tasca conservar aquests emblemes de la ciutat, així com crear-ne d’altres que s’adaptin als nous temps. Exemples d’aquesta reconversió són el Castell, que ha deixat enrere la por i s’ha vist envaït pels contes —mantenint algun ensurt—, un espai de robòtica de la mà de Lego o un simulador interactiu.
Per a aquells que sempre busquen els clàssics, el Museu d’Autòmats, una de les atraccions que Farran gaudia més reparant, segueix obert. Qui sap si no acabarà incorporant a la seva oferta l’autòmat que el mateix Farran ha construït durant 20 anys i ara guarda a casa seva. Segons ell, és una peça única al món perquè és capaç de tocar l’harmònica i, a més, va vestit “de català”, és a dir, amb barretina i espardenyes.
80.000 visitants durant l’agost
El parc celebra aquest aniversari en un context encara marcat per l’impacte que ha tingut la pandèmia en l’oci, però millorant els resultats respecte a la temporada passada, que es va caracteritzar per un anar obrint i tancant continu. De fet, només va poder obrir 50 dies i l’afluència va ser d’un 16% respecte a un any normal.
L’any passat el parc només va poder obrir 50 dies
Després de set mesos tancat, el Tibidabo va reobrir el 15 de maig. Les mascaretes, el gel hidroalcohòlic i les distàncies s’han convertit en els nous assistents del parc, on s’anima a reservar prèviament per evitar quedar-se a la porta si s’ha assolit l’aforament màxim del 50%.
Ortiz fa un molt bon balanç d’aquesta temporada, amb més presència de barcelonins i venent diàriament el 80% de les entrades disponibles. “Ens està anant molt bé. Es nota que la gent té ganes de passar-s’ho bé”, exposa. Concretament, el parc d’atraccions tancarà l’agost amb una assistència de 80.000 persones, xifra que representa un 60% d’una temporada d’abans de la covid.
