Hi ha obres que costa acabar-les i Barcelona en té força experiència. L’Escola Industrial acaba d’estrenar una part incompleta del recinte, situada a l’edifici central del complex, al qual s’accedeix pel carrer Urgell. Aquest edifici es va començar a construir el 1926, però la crisi econòmica i el canvi de règim polític amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera van deixar inacabats l’espai que quedava sota la cúpula que corona la façana i que s’havia de convertir en el paranimf —saló d’actes acadèmics— de la institució educativa. Noranta anys més tard, s’ha posat fi a les obres, que han permès habilitar l’espai com a sala polivalent amb capacitat per a 600 persones, on es poden celebrar congressos, concerts, obres de teatre, passarel·les… Moltes possibles opcions que permetran als barcelonins descobrir aquest nou espai de la ciutat.
La reactivació de les obres al paranimf es va produir el 2017 i els treballs es van allargar fins al 2020. La Diputació de Barcelona ha estat l’encarregada de dirigir el condicionament d’aquest espai, que ha suposat una inversió de vuit milions d’euros. La institució supramunicipal és la propietària de l’Escola Industrial des de principis del segle XX, on hi volia crear un centre d’ensenyament tècnic. Prèviament, havia estat una fàbrica de filats i teixits de cotó, propietat dels germans Batlló i Batlló. El recinte es va inaugurar el 1870, però va tenir una curta vida fabril, deixant de funcionar el 1889.
Malgrat això, l’Escola Industrial va destacar ja des de ben aviat pel seu valor arquitectònic, que s’ha convertit en un dels emblemes de la ciutat. L’arquitecte darrere de la construcció de la fàbrica Batlló va ser el prestigiós arquitecte valencià Rafael Guastavino, que va assolir l’èxit quan va emigrar als Estats Units gràcies a la popularitat que va adquirir un dels seus elements principals, una volta de maó que incorpora ferro i ciment. Al país estatunidenc, va ser el responsable de les voltes de l’estació Grand Central o el pont de Queensboro de Nova York.
L’estil de Guastavino es va respectar en l’edifici central de l’Escola Industrial, el del paranimf, que no formava part de l’estructura original de la fàbrica i es va començar a construir el 1926, quan la imminent Exposició Internacional de 1929 va provocar una febre constructora a la ciutat. Joan Rubió i Bellver va imitar les textures de pedra i maó que hi ha a un altre edifici del recinte, el del Rellotge. L’arquitecte va dissenyar una entrada coronada amb una cúpula, que havia de ser la coberta del paranimf. Les obres de la façana i de l’entrada es van acabar, però no va passar el mateix amb les del paranimf.
Fins que la Diputació de Barcelona no ha decidit condicionar aquest espai entre l’entrada i la cúpula de l’edifici central, el que havia de ser el paranimf havia quedat oblidat i només es recorda que servís a l’exèrcit per guardar material per a les milícies universitàries, una modalitat que facilitava als universitaris compaginar els estudis amb la mili.
Ja renovat, el primer ús que ha tingut el paranimf ha estat el primer ple presencial de la Diputació de Barcelona des del febrer de 2020, que ha tingut lloc aquest dijous. Tradicionalment, se celebren a la seu principal de l’organisme, l’edifici de Can Serra, ubicat a Rambla Catalunya. Però la pandèmia ha fet inviable l’espai, que no permet garantir les distàncies de seguretat necessàries.
Segon pla de resiliència local
En el ple de la Diputació de Barcelona, s’ha aprovat per unanimitat un pla de resiliència local, dotat amb 50 milions d’euros, que ha de servir per reactivar econòmicament als municipis de la província després de l’impacte de la crisi del coronavirus. Aquest pla és la segona part del que va aprovar l’organisme el maig de 2020, amb un pressupost de 100 milions d’euros i que ja s’ha executat gairebé al 100%.
A diferència del primer, centrat a atendre l’emergència, el nou pla de xoc té per objectiu fomentar el desenvolupament local sostenible i fer front a les noves necessitats que han sorgit amb la pandèmia, com la digitalització, segons ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín. S’adaptarà a les necessitats de cada municipi i s’espera que tingui una aplicació immediata, preveient que les accions que es financin quedin acabades l’any que ve. Així mateix, no es descarta ampliar el pressupost en els propers mesos, en funció de les necessitats dels ajuntaments.
