Encara que en l’ADN de la moda es doni el canvi constant, no sempre podem parlar de moviments profunds que es replantegin des de la producció fins a la forma de consum. Quan la indústria va passar de l’alta costura al prêt-à-porter es va produir una autèntica revolució en tots els àmbits, i el mateix va succeir quan van sorgir les primeres cadenes de moda, que van aconseguir democratitzar el disseny alhora que obrien la porta als problemes de sostenibilitat de la moda ràpida.
En els últims anys hem vist com el vintage ha passat de ser un experiment a una manera més de comprar roba, les botigues digitals s’han obert pas, Greta Thunberg ha agitat consciències i una pandèmia global ens ha fet revisar amb ull crític què tenim als armaris.
En aquest context, han aparegut noves firmes de moda que es qüestionen els criteris que segueixen els grans de la moda. Volen estar en pau amb el Planeta, fugen de generar estocs produint desorbitadament, es comuniquen amb els seus seguidors a través de xarxes perquè són nadius digitals, dissenyen peces que els apassionen, de vegades atemporals, i busquen materials sostenibles. Algunes ni tan sols fan roba diferenciada per gènere.
Estem davant un canvi de paradigma amb futur? Aquesta setmana en què la 080 Barcelona Fashion ha emès els fashion show films de les 22 marques ubicades a la ciutat que participen en la seva 28a edició —van ser filmats a la preciosa casa-escultura de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat—, triem tres d’aquestes firmes que es mouen amb aquests criteris —amb les seves variacions i particularitats— per entendre les claus d’aquesta nova mirada davant el fet vestir-se: LR3, Paloma Wool i Eñaut.
LR3, LA PROPOSTA DE ROBA SLOW FASHION SENSE GÈNERE
El dissenyador Louis Rubí, nascut a Extremadura i resident a Barcelona des de fa 15 anys, va treballar durant anys en el món corporatiu de les grans cadenes de moda fins que es va decidir a canviar de vida, creant la seva pròpia marca. Ho va fer a finals de 2019, just abans de començar la pandèmia, amb la seva parella sentimental Daniel Corrales, que s’ocupa de la gestió.
La seva proposta és totalment slow fashion, amb teixits de qualitat, peces atemporals i totalment genderless. “A l’inici ens vam plantejar quins eren els bàsics de fons d’armari —camisa, pantalons, abric…— i això vam fer. Amb el temps els anem confeccionant amb nous teixits i colors i també anem afegint altres peces, però les que tenim no desapareixen”, explica Rubí, que aquest any ha incorporat a la col·lecció faldilles prisades.
Crida l’atenció que a LR3 realitzin les seves peces en una sola talla i sense gènere, però asseguren que això no suposa cap problema per al client. “Són patrons molt estudiats, abans de fer-los els vam provar a molta gent amb proporcions diferents”, diu el dissenyador i afegeix que hi ha casos especials en què confeccionen peces a mida. Per exemple, a un client de dos metres d’alt i 130 quilos de pes va ser necessari fer-li un abric molt més llarg del que és habitual perquè tingués la caiguda que precisava la peça.
La roba de la marca, que es realitza en un taller a L’Hospitalet de Llobregat on treballen vuit persones, no és convencional i agrada especialment en mercats desenvolupats, amb coneixement de moda, com el Japó i els Estats Units. Quan parlem amb Louis acaba de vendre a una clienta, una física nuclear, de Los Angeles un vestit de tres peces amb jaqueta, armilla i pantalons hakama (el que vestien els samurais).
LR3 cuida els teixits i la qualitat del seu producte, que s’identifica amb una línia taronja a la part posterior
Confeccionen sota demanda, de manera que no tenen estocs ni minves. “Per haver nascut gairebé quan començava la pandèmia, no ens va malament. Preferim anar a poc a poc amb pas ferm”, diu Louis a The New Barcelona Post. Tenen cura dels teixits i la qualitat del seu producte, que s’identifica amb una vistosa línia taronja a la part posterior. Venen en línia tot i que estan pensant a obrir botigues efímeres a les ciutats on més els compren perquè els seus seguidors puguin tocar la seva roba i provar-se-la, “volem que sentin com es mou, com gira amb tu quan te la poses”.
Louis constata que la seva roba sense gènere arriba sense cap problema a la gent més jove, “que no ha estat educada en el blau per a nens i el rosa per a nenes”. Una generació que està ha comprovat que a les botigues vintage es mouen amb la mateixa naturalitat com si estiguessin en un Zara.
PALOMA WOOL: LA ROBA DE LES CELEBRITIES AMB CONSCIÈNCIA
Paloma Wool ha aconseguit en tan sols set anys convertir-se en una de les firmes que enamoren a celebrities amb criteri, com Kendall Jenner, Bella Hadid, Sophia Turner o la filla de Cindy Crawford, Kaia Gerber, una autèntica referència per a la Generació Zeta. La seva fundadora, Paloma Lanna, va viure des de petita immersa en el món tèxtil per ser filla dels creadors de l’empresa de moda Nice Things, Miquel Lanna i Paloma Santaolalla. Va estudiar direcció empresarial a Esade per consell dels seus pares —“ells eren autodidactes i van patir molt amb la gestió financera”, explica— i va començar a treballar el 2012 a la companyia familiar quan el seu pare va morir.
Va aprendre el seu funcionament intern, es va submergir en el disseny i en l’àrea de màrqueting, i només dos anys després ja havia donat vida al seu propi projecte. Ho va fer al costat de la seva col·laboradora a l’empresa, Carlota Guerrero, i l’artista gràfica Tana Latorre. Des del primer moment va tenir clar que la seva firma —a la qual va anomenar Paloma Wool jugant amb el seu cognom Lanna— plasmaria el seu món on té cabuda la moda, la sostenibilitat, l’art i també les noves tecnologies. Tothom en el seu equip és nadiu digital, tot i que també els agrada apropar-se als clients muntant pop ups en botigues seleccionades.
Per Lanna, el seu projecte no és tant una marca com “una plataforma creativa en línia on la gent es reuneix al voltant de l’acte de vestir-se”. Instagram és un hàbitat natural —“Tik Tok ens ha agafat massa grans”, diu—, així com també els resulta imprescindible col·laborar amb artistes i crear una comunitat que parli el seu mateix llenguatge.
Paloma Wool ha aconseguit en només set anys convertir-se en una de les firmes que enamoren a les celebrities amb criteri
En el Fashion show film que acaben de presentar a la 080, inaugurant el certamen, mostren peces de la seva col·lecció Eternal Loop, amb estampats fractals i el tricot com a protagonista, sota el mantra: “Tot està connectat, la cadena mai s’ha trencat”. Les siluetes s’inspiren en els volums del cos femení i la paleta cromàtica “recorda els colors de la terra i l’espai”, diuen des de la marca, que dóna suport a la producció local i sostenible. En aquesta edició, Paloma Wool ha col·laborat amb l’artista holandesa Fenna Schilling, experta en la tècnica del collage i que ha estampat algunes de les peces.
Paloma Wool entén la producció com un degoteig de peces, sense massa estoc. Prefereixen ajustar bé la producció i eliminar les rebaixes o els descomptes. No es plantegen fabricar en països orientals ni fer dues grans col·leccions a l’any com fan les marques convencionals.
Tenen més repercussió a Nova York que a Barcelona, tot i que les famoses que han vestit els seus dissenys —d’home, dona i també unisex— mai ho han fet per compromís. Rosalia, per exemple, va triar el 2019 unes malles de ciclista de punt amb un top, i al març d’aquest any un amorós jersei en cru amb un rostre inspirat en els de Matisse per a una foto que es va fer asseguda al seu estudi i que va penjar a Instagram. I Kendall Jenner es va retratar amb un top estampat ataronjat, i en va disparar les vendes.
EÑAUT, MODA URBANA SOSTENIBLE MASCULINA, I ARA TAMBÉ PER A DONA
El guipuscoà Eñaut Barruetabeña va estudiar arquitectura —igual que altres dissenyadors il·lustres com Jesús del Pozo (arquitectura d’interiors) i Josep Font— i això es plasma en els volums de la seva roba minimalista i urbana, amb filosofia ètica i sostenible. Graduat el 2017 en disseny de moda a l’IED, el 2018 va guanyar el concurs REC.0 / 080 a la millor col·lecció i un any després el de disseny emergent a la passarel·la barcelonina.
La seva roba està pensada per a l’home actual, encara que en la seva última col·lecció, la cinquena, filmada a la casa de Xavier Corberó, apareixen també peces per a dona. “He començat a fer dona, són només quatre looks“, ens explica el creador que es va decantar per la moda masculina perquè li agradava provar tot el que feia i entrava millor dins la roba d’home que en la femenina.
Els dissenys d’Eñaut —que li va donar a la seva marca el seu propi nom— són molt cuidats. Té cura del patronatge, el detall i també els teixits, que són sempre orgànics. Al dissenyador, nascut a Mutriku el 1993, li interessa connectar-se amb la natura i denunciar l’explotació que l’ésser humà fa “d’un lloc tan bell com la Terra”. Si en el seu penúltim fashion film es va centrar en la desforestació, ara ho fa a la impressionant bellesa dels flysch, aquestes formacions rocoses de sediment dur i tou que recorren la costa del País Basc on va créixer de petit. Un paisatge promocionat al món per Joc de Trons i declarat Geoparc mundial per la Unesco, “on s’han trobat fòssils i informació sobre l’extinció dels dinosaures”, explica. “Vull reivindicar la bellesa de la natura, el que és capaç de crear”, diu, i tradueix aquest interès en peces per a l’estiu fetes amb teixits naturals, orgànics reciclats, tricots, pell vegana, teixit provinent del cultiu de la pinya…
Eñaut té cura del patronatge, el detall i també els teixits, que són sempre orgànics
El creador d’Eñaut està encantat de mostrar la seva col·lecció en un lloc com l’espai XC, d’arquitectura molt propera als seus gustos, en un fashion show film que en aquesta ocasió dóna una mica més de protagonisme a la desfilada, “perquè es vegin bé els detalls de la roba”.
Eñaut, que assegura que durant el confinament va vendre bastant, ofereix la seva producció en línia i a dos punts de venda a Barcelona i al País Basc, encara que últimament constata que li compren més des d’Alemanya, França i Itàlia. Realitza les seves peces més cobejades sota demanda, tot i que té un petit estoc de peces bàsiques i accessibles sense gènere (samarretes, dessuadores…). El principal problema que troba treballant amb un sistema slow food és la pressa de la gent jove per tenir les seves comandes al moment. “Si les he de fer puc trigar dues setmanes a tenir uns pantalons, o tres per un abric”.
El dissenyador, que va treballar a Inditex abans d’emprendre el seu propi projecte, veu complicat competir contra la rapidesa i el preu de les cadenes, encara que la seva aposta serà sempre sostenible. “Sé que és treballar en una de les indústries més contaminants del Planeta així que intento que tot el que faig tingui el menor impacte possible”.
