Els carrers de Barcelona estan a punt d’experimentar una gran transformació. S’apropa la desaparició dels blocs de formigó i els pivots de color groc que han servit per protegir les terrasses que han baixat a la calçada durant la pandèmia. L’emergència sanitària va obligar a expandir-les, envaint un espai abans destinat als cotxes per garantir que es mantenia la distància de seguretat entre els clients. Un cop la crisi es comença a apaivagar, els coneguts com a New Jersey seran substituïts per plataformes modulars dissenyades amb l’objectiu de ser més agradables a la vista, alhora que funcionals, després de l’animadversió que ha despertat el mobiliari d’urbanisme tàctic.
El Gremi de Restauració espera que en les pròximes setmanes els operadors iniciïn els tràmits per poder fer aquest canvi, a l’espera que l’Ajuntament ho acabi de regular, introduint les modificacions necessàries per fer-ho possible a l’ordenança de terrasses, que passarà a habilitar la calçada com a espai on col·locar taules i cadires. Es preveu que s’aprovi definitivament en l’últim ple municipal de l’any i entri en vigor a principis de 2022. “Es començarà a avançar feina perquè els resultats es comencin a veure a partir de gener”, explica el director de l’associació, Roger Pallarols.
No totes les terrasses que han crescut en època covid adoptaran aquestes noves plataformes. En aquest període, l’Ajuntament ha atorgat més de 3.600 llicències per a noves terrasses i ampliacions, de les quals 1.588 s’han ubicat en cordons d’aparcament, carrils de circulació i xamfrans. Aquestes seran les que podran optar al canvi, però queda per veure quantes ho voldran fer finalment.
Les que sí que vulguin consolidar l’espai guanyat durant la pandèmia podran escollir entre quatre models de plataformes, amb diverses opcions disponibles, depenent de si s’ubiquen en cordons d’aparcament i carrils de circulació o en xamfrans. Urbadis, Escofet, IAAC-Alberch-Hortalia i Leku Studio-Durbanis han estat les empreses escollides pel consistori per dissenyar les plataformes, sense excloure que se’n puguin incorporar més en un futur. A principis de juny, es van instal·lar onze prototips a diferents punts de la ciutat, amb l’objectiu de testejar-los. Un mes i mig més tard, es van homologar un total de set models, que ja s’han incorporat al catàleg de mobiliari urbà municipal.
Les plataformes dissenyades per les quatre empreses són diferents, però no massa, tenint en compte que totes elles compleixen amb unes característiques comunes fixades per l’Ajuntament. Els mobles són modulars, permetent adaptar-se al nombre de taules i cadires que li correspongui a cada llicència. S’hauran de col·locar de manera prioritària davant del local i s’han concebut de manera que siguin accessibles des de la vorera.
Les característiques que comparteixen, bàsicament, són les dimensions màximes i els colors que poden tenir els elements que les configuren. La dimensió màxima per a les plataformes que s’ubicaran en cordons de circulació o places d’aparcament serà de cinc taules, mentre que per a les que hi haurà als xamfrans serà de set. Els diferents models també comparteixen el color que podran tenir les jardineres, que serà gris, blau fosc, vermell fosc, verd fosc i verd. L’única excepció és la de IAAC-Alberch-Hortalia, que està feta tota de fusta.
Les plataformes que faran de terrasses són modulars, permetent adaptar-se al nombre de taules i cadires que li correspongui a cada llicència, i s’hauran de col·locar de manera prioritària davant del local
La gran diferència entre els quatre models és el material que fan servir. Les plataformes d’Escofet i Leku Studio-Durbanis utilitzen el formigó, mentre que les de IAAC-Alberch-Hortalia i Urbadis recorren a la fusta. Sobre aquesta qüestió, els productors de les de formigó posen en valor la seva resistència i durabilitat, remarcant que no requeriran un gran manteniment, segons expliquen el director general d’Escofet, Andreu Gomà, i el director de producte de Durbanis, Francesc Crous. Des d’Urbadis, el seu fundador i director, Josep Amor, assenyala que la seva plataforma té fusta en el paviment per donar-li un aire més càlid, mentre que la base i les jardineres són d’acer per guanyar en resistència. Joan Chavarria, soci i director de màrqueting d’Hortalia, exposa que el seu projecte, compartit amb l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i el productor de fusta Alberch, va voler apostar per un producte que fos confortable i el més sostenible possible, reduint al mínim la seva petjada ecològica, sense deixar de tractar la fusta per protegir-la enfront de la humitat i els insectes. També creu que utilitzar només fusta fa l’efecte de més amplitud.
Els diferents models de plataforma, un a un
ESCOFET
Entrant més al detall, la plataforma d’Escofet està formada per una base de mòduls de formigó (el 30% és reciclat) amb acabat gris. Les jardineres i la barana, amb un disseny molt cuidat segons Gomà, són d’acer lacat. Hi ha tres models disponibles, tant si està ubicada en vertical o en un xamfrà: alt (90 cm), baix amb barana, i baix. La connexió entre la plataforma i la vorera es fa amb una rampa d’alumini, que Gomà indica que aporta resistència i no es deforma. El director general de la companyia també remarca que la plataforma té un mecanisme per anivellar els diferents mòduls. L’empresa produirà les plataformes a Martorell.
IACC, ALBERCH I HORTALIA
La plataforma íntegrament de fusta, la de l’IACC, Alberch i Hortalia, es caracteritza per tenir el paviment, les jardineres i la rampa que connecta amb la vorera de fusta, de pi vermell de Suècia i amb certificat PEFC, i només els peus són d’acer galvanitzat. Els elements estan completament integrats i només hi ha disponible l’opció de plataforma alta (90 cm). De moment, l’Ajuntament ha homologat la versió que es col·loca en un cordó de serveis o una plaça de pàrquing, i està en procés de rebre l’aprovat la versió per als xamfrans. En aquest projecte, l’IAAC va ser qui va dissenyar la plataforma i va escollir a Alberch com a proveïdor de fusta. Hortalia s’encarregarà de produir les plataformes a Manresa.
URBADIS
Continuant amb la fusta, Urbadis la tracta per protegir-la de l’aigua i els fongs, i la combina amb ferro. Per a Amor, la base de fusta amb jardineres d’acer li dóna un toc urbà i, a més, assenyala que és molt prima i té peus regulables, garantint que quedarà plana respecte a la vorera. Hi ha tres models: una plataforma alta (90 cm), una baixa amb barana i passamà de fusta i una baixa, tant per a cordó com per a xamfrà. En el seu cas, la rampa que serveix com a transició entre la terrassa i la vorera està oculta en la mateixa plataforma. Aquesta companyia barcelonina produirà les plataformes a Vilanova i la Geltrú.
LEKU STUDIO I DURBANIS
Per últim, la plataforma codissenyada per la barcelonina Leku Studio i la gironina Durbanis està feta amb formigó UHPC, de molta alta resistència. Les jardineres i la barana són d’acer lacat, mentre que la rampa que connecta amb la vorera és d’acer galvanitzat. Crous subratlla que la plataforma es pot anivellar per garantir la continuïtat amb la vorera. També destaca que els materials que componen la plataforma es podran reutilitzar, tant l’acer com el formigó, amb l’objectiu de fomentar la circularitat. Es poden afegir elements complementaris un límit protector o un banc. Durbanis, amb seu a Banyoles, externalitzarà la producció a altres empreses.
La inversió s’amortitzarà amb les taules que es guanyaran
Una de les incògnites d’aquesta transformació imminent que viurà la ciutat serà quantes de les gairebé 1.600 terrasses que han baixat les taules a la calçada volen adquirir una plataforma. El Gremi de Restauració ha detectat un gran interès per part dels restauradors per incorporar-les, però creu que no ho acabaran fent totes les que tenen dret a fer-ho.
Una de les variables que ho determinarà serà el preu. Quant costarà adquirir i instal·lar una d’aquestes plataformes homologades pel consistori és encara la gran incògnita, però des del Gremi assenyalen que es donarà a conèixer en breu. De moment, el govern municipal ha anunciat que crearà un fons de dos milions d’euros per ajudar als establiments en aquest procés, amb ajudes que podrien cobrir fins al 50% del pressupost.
Una de les incògnites d’aquesta transformació imminent que viurà la ciutat serà quantes de les gairebé 1.600 terrasses que han baixat les taules a la calçada volen adquirir una plataforma
Tenint en compte que gairebé 1.600 terrasses poden recórrer a aquesta subvenció, Pallarols veu poc probable que el consistori pugui arribar a pagar la meitat de la factura de tothom. Sigui com sigui, el director del Gremi remarca que les inversions s’amortizaran. “La gran ajuda serà l’ampliació del parc de terrasses a Barcelona”, defensa. De fet, només amb les llicències aprovades en pandèmia, la ciutat ha guanyat 10.000 taules i 45.000 cadires més, segons càlculs de l’associació.
Encara que els restauradors comencin a avançar tràmits a l’espera de la validació definitiva de la modificació de l’ordenança de les terrasses, Pallarols sosté que el canvi de paradigma que viurà la restauració de la capital catalana s’allargarà durant bona part de l’any que ve. “Serà un procés llarg”, subratlla. Primer, s’haurà d’obtenir l’autorització per part de l’Ajuntament i, després, els establiments hauran d’encarregar les plataformes a les companyies, que les hauran de fabricar i instal·lar en destí, a banda de substituir els impopulars New Jersey. Malgrat tot, Pallarols està convençut que el mes de gener ja es començarà a veure com apareixen noves terrasses.
Els barcelonins volen més terrasses
L’aposta de l’Ajuntament per mantenir les terrasses a la calçada ve avalada per la bona acceptació que ha tingut aquesta mesura, impulsada temporalment per donar resposta a una emergència que va fer sorgir noves necessitats, com la de garantir la distància de seguretat i generar espais que minimitzessin el contagi. Aquesta mesura provisional s’ha revelat com un gran encert: la concessió de més de 3.600 llicències per a noves terrasses i ampliacions ha permès salvar almenys 1.875 llocs de treball, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB).
D’altra banda, segons una enquesta recent del Gremi de Restauració, els barcelonins han incrementat l’ús que fan de les terrasses, espai que continuen preferint, fins i tot, a l’hivern si hi ha estufes. Un 62% dels enquestats assegura que marxa d’un local si no hi ha una taula disponible a l’exterior i només el 18% es conforma a quedar-se a l’interior. “S’ha accelerat una demanda que ja era important abans de la pandèmia”, remarca Pallarols. L’associació també ha detectat que hi ha una gran acceptació per substituir els blocs de formigó per plataformes homologades, amb un 60% aprovant el canvi.