Definir quina és la fórmula de Barcelona per captar talent internacional i quines característiques ha de potenciar per seguir-ho fent han estat algunes de les preguntes que s’han volgut respondre a Barcelona Talent-Ed Summit, esdeveniment organitzat per The New Barcelona Post i l’Ajuntament de Barcelona per posar en valor els aspectes que fan de la capital catalana un imant per als professionals.
Per començar, el comissionat de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, ha estat l’encarregat d’inaugurar la jornada, dibuixant la recepta que segueix la ciutat per atreure professionals, un dels principals factors per aconseguir que les urbs siguin competitives. Tot i no ser una ciutat massa gran, la seva diversitat i tolerància juguen a favor seu, com també la qualitat de vida que ofereix. Un dels altres factors claus per a Solanilla és el lideratge públic que es promou des de l’administració local per impulsar canvis, com es visualitza ara en la consolidació del 22@ com a districte tecnològic: “Necessitem un lideratge públic, que no significa monopoli públic”, complementat amb la inversió privada i una visió social.
Prova d’aquesta estratègia per captar talent internacional és que Barcelona compta amb un 23% de residents estrangers, dels quals molts es nacionalitzen, passant a representar el 29% dels habitants que viuen a la ciutat. Precisament, l’últim factor que potencia l’arrelament de treballadors a la capital catalana són les interaccions que es generen entre ells. “El talent és el nou petroli, però les emocions són l’energia que mou el món i Barcelona és emoció”, ha remarcat Solanilla. Per això, Solanilla ha defensat com essencial l’aposta de l’Ajuntament per teixir relacions entre el talent internacional que viu a la ciutat, a través d’iniciatives com el nou Barcelona Welcome Desk.
Coneguda la recepta promoguda des de l’Ajuntament, la gerent sènior de l’empresa de recursos humans Michael Page, Gizem Baykal, ha ampliat les raons de l’èxit de Barcelona en l’atracció de professionals en la primera taula rodona de la jornada. Per a la companyia britànica amb seu a L’Hospitalet, la capital catalana és “un dels motors econòmics més potents d’Europa”, gràcies a factors com la presència de grans multinacionals amb capacitat d’inversió i l’efervescència de les empreses emergents per generar nous plantejaments. Amb aquest entorn, la captació de talent se sustenta, principalment, en qüestions com les mencionades per Solanilla, però també en altres com la presència de diverses universitats de prestigi, permetent tant la captació de treballadors estrangers en fases inicials de la seva carrera com en fases mitjanes gràcies a la capacitat de retenció del país.
Si es mira des de l’altra banda, tenint en compte les necessitats dels treballadors que decideixen instal·lar-se a Barcelona, Michael Page ha detectat que es valoren factors com disposar d’una bona connexió en transport públic, destinar un màxim 45 minuts a arribar a la feina i ubicar les oficines al centre de la ciutat o en parcs empresarials, així com dotar-les de complements com proximitat a un gimnàs o varietat d’opcions per menjar. També és important que els empleats visualitzin de forma clara el recorregut que poden tenir a la companyia i disposin de flexibilitat horària i puguin combinar la presencialitat amb el teletreball.
Una eina per potenciar aquesta atracció de talent des de la capital catalana seran els fons europeus, explicats pel director general de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), José M.Martínez-Sierra, en una de les taules rodones de Barcelona Talent-ed Summit. La Comissió Europea ha posat el focus en la transició energètica i la digitalització com a vies per superar la crisi provocada per la Covid-19, que va suposar una contracció de la seva economia del 6,2% el 2020.
Aquest pla de recuperació, segons Martínez-Sierra, pot beneficiar sectors com la construcció, les energies renovables, la mobilitat, l’economia circular o el turisme. Especialment, pot ser positiu per a les pimes, que conformen bona part del teixit productiu de l’economia catalana. Per aconseguir beneficiar-se’n, cal que les companyies busquin socis que els permetin connectar els seus projectes amb les iniciatives europees, així com entrenar talent, línies mestres que se segueixen des de la mateixa UPF-BSM.
